Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Mascún, Formiga, Gòrgues negres i Barrasil. Barranquisme a la serra de Guara

Passada la revetlla de Sant Joan, alguns membres de la SAME vam passar uns dies per la Serra de Guara on vam fer realitzar els barrancs: Mascún, el Formiga i el Gorgues Negres.


MASCÚN





Accés: 3h

Deixem el cotxe a l’entrada de Rodellar, passat el càmping Mascún però sense entrar al Poble ja que només poden entrar els veïns.

Creuem el poble i trobem un camí que baixa per unes escales (Hi ha un cartell informatiu dels camins i rius de la zona). Després trobem les últimes cases i hem de seguir el camí que baixa cap al riu Mascún i a les zones d’escalada.
Un cop allà seguim riu amunt, trobarem una surgència i una mica després un encreuament on si mirem enrere veurem el “Delfin”. En aquest encreuament hem d’agafar el camí de la dreta que va a Otín (si anem per l’esquerra aniríem cap al Barrasil i Gorgues Negres). El camí segueix pel riu fins que veiem que tira cap a l’esquerra i comença a pujar, pujarem deixant el riu a la dreta i acabarem rodejant unes roques punxegudes impressionants. Quan arribem a dalt seguim una estona i agafem una pista que passa per Otín, seguirem deixant el poble a l’esquerra.
Al cap d’una estona passarem per una zona amb molts pins i finalment veurem un encreuament on tirarem cap a la dreta, començarem a baixar i en poca estona arribem de nou al riu. Seguim pel riu que fa un corba a la dreta i en poca estona arribem a la primera instal·lació.

Descens: 3h

Ressenya: Barranc del Mascun
Font: http://www.oocities.org/es/barrancomania/









Retorn: 2h
Hem de seguir el riu fins que arribem de nou al encreuament que puja cap a Otín, tornem a veure el “Delfin” i una mica després pugem cap a Rodellar.
Hi ha caminets que van pel cantó del riu per estalviar-te anar fent totes les corbes, però els camins pugen i baixen per tant no sabria dir si és millor anar pel riu o pels camins (Al gusto del consumidor).




FORMIGA

Des de Rodellar anem direcció Bierge, hi ha un encreuament on posa Huesca i Abiego, nosaltres anirem cap a la dreta. Passarem per la presa on acaba la Peonera, per Morrano i Yaso i en una corba bastant evident en un pont (tipus la de la Peonera) hi ha un pàrquing on deixarem el cotxe.


Accés: 45 min
Des del pàrquing creuem un rierol i pugem per la dreta per un camí que comença amb unes escales.
Seguim pel camí fins que arribem a la vora del riu, allà és on acabarem el barranc. Seguim cap a munt uns 20 minuts i arribarem a una vauma molt maca, la passem i ens posarem l’arnés, ja que el camí està equipat amb un cable i al final haurem de rapelar per accedir al riu. Trobarem 2 instal·lacions, una baixant a la dreta (10m) i una altra baixant a l’esquerra (15m).













Descens: 3h


Ressenya: Barranc del Mascun
Font: http://www.descensodebarrancos.com/

Retorn: 15min
Acabem el barranc al tros on comença la pujada cap a la vauma de l’aproximació. Només hem de tornar pel mateix camí fins arribar al pàrquing de nou.






GÒRGUES NEGRES + BARRASIL


Accés: 3h
Comencem igual que el Mascún fins a arribar a la surgència des d'on es veu el “Delfín”. Allà en comptes d’anar cap a Otín, anem capa l’esquerra i allà mateix començarem a pujar contundentment.
Quan s’acaba la pujada forta veurem un desviament a l’esquerra per anar a l'entrada del Barrasil, seguim recte, el camí segueix pujant però no tant i al cap de poc arribem a una zona planera on trobem un primer desviament, tirem cap a l’esquerra fins a arribar a un altre encreuament on també tirarem cap a l’esquerra, allà mateix veurem l’ermita de Sant Andres de Nassare. Seguim recte i al cap de poc el camí comença a baixar i comencen a haver-hi fites que el marquen. Seguim baixant fins al riu.
En aquest últim tram es recomana anar una mica tapat de cames, ja que està pler d’arbustos punxants i és un tros llarguet.

Descens: 6h Gorgues + 3h Barrasil

Ens trobem en un barranc molt aquàtic, primer hi ha un tram de caminar, nadar, alguns ressalts. És llarg però es fa divertit i hi ha vistes molt maques, els ràpels es poden saltar tots.
Tal com anem avançant en trobem la primera instal·lació (6m) a la dreta, a baix hi ha una roca gegant, saltarem i la rodejarem per la dreta. Anem tirant, hi han trams de caos i després anirem trobant instal·lacions però es pot saltar TOT!!
L’últim salt és el més alt, allà s’ha d’anar amb compte per què normalment es toca a terra. Es pot saltar de diversos llocs, el més alt deuen ser uns 16m i també es pot saltar de 12m.
Després d’aquest salt comença el tram de caminar i nadar molt, just després del salt trobem la primera badina llarga i després d’aquesta el barranc s’obre totalment, hi ha trams on es va tancant i obrint. Prosseguim, caminar, nadar, caminar, nadar.... si ens fixem, a la dreta hi ha un moment que veiem un camí amb una fita, és el camí del Barrasil i voldrà dir que hem acabat el Gorgues Negres.
A partir d’aquí es pot sortir i anar pel camí o fer el Barrasil i tornar a Rodellar o seguir pel barranc fins a arribar al càping “El Puente” (s’ha de pensar on es deixen el cotxer en funció de quina de les 2 opcions es vol fer), nosaltres sempre baixem pel Barrasil, al cap d’una bona estona arribem a una badina gegant (llarga i profunda) on podem veure material d’escalada per les parets, després d’aquesta badina podem agafar un camí a la dreta i de seguida arribarem al pont del càmping “El Puente”.









Barranquisme a Céret



Aquest cap de setmana els membres de la SAME hem pogut gaudirde dos barrancs a la zona de Céret, al Pirineu francès.
Dissabte per anar escalfant motors i iniciar als nouvinguts al món del barranquisme vam realitzar el barranc de les anelles, un barranc fàcil i de poca durada.
Diumenge vam poder fer el barranc del Llech amb tota tranquil·litat, la bona matinada que vam fer ens va ajudar a evitar les moltes companyies de guies que freqüenten aquest barranc.












Verdaguer-Sasot 6a+/A2. Cap de l'Arc

Ressenya: Verdaguer-Sasot al cap de l'Arc.


Pels assidus de Montserrat, més d'un cop haurem mirat aquesta gran fissura amb forma d'arc preguntant-nos quina via la recorrerà...

La Verdaguer-Sasot és una gran via oberta per companys de la SAME de la UEC de Barcelona el 1985. Combina uns primers llargs impressionants d'escalada atlètica junt amb una segona part d'escalada artificial i roca delicada on haurem de controlar més el cap que els músculs.



Aproximació: des de can Maçana tirem pel camí de l’Arrel i abans de passar la cadireta tirarem recte amunt per un corriol. (El mateix que duu a la CADE de la Roca92) Un cop trobem la paret tirarem a la dreta fins a trobar el peu de via.

Material: unes 25 cintes exprés si fem la cinquena tirada completament en artificial, joc de friends fins al C4 i si volem el C2 i C3 repetits, discret joc de tascons i uns 8 claus variats.


Cap de l'Arc des del camí de l'Arrel

T1: un cop a peu de via comencem per la marcada fissura que veiem a l’esquerra. Per accedir-hi haurem de superar un passet desplomat (V). Després del primer espit hi ha un clau rovellat que costa veure. Hem d’estar atents i anar a buscar un gran arbre en travessa a la dreta abans que la fissura es torni trencadissa.
Muntarem reunió per sobre de l’arbre.


Primera tirada, avançar per la fisura esquerra.

T2 + T3 + T4: tres tirades molt semblants, canto, canto i més canto… sincerament excepcionals! Podrem disminuir l’exposició al gust ja que els friends entren a caldo. Al final de la quarta tirada farem un pèndol d’uns 4 metres des d’un parabolt amb anella.





Canto, canto i més canto...

T5: tirada on avançarem en artificial seguint una evident fissura. Els forats per pitonar estan molt clars i són força bons. Nosaltres vam clavar 4 claus i l’últim terç de la tirada vam haver de fer-ho en lliure entretingut (V+) per falta de material (alguns claus més), si no podem proseguir en artificial fins a la reunió.
Farem reunió d’un parabolt i burils a dojo.


T6: continuarem per la fissura en tècnica combinada (V+/A1). De seguida veurem la reunió a la placa de la dreta.


T7: continuem recte amunt per roca força delicada i quan perd verticalitat tirarem a la dreta fins a trobar un buril. Tirem recte amunt superant l'última dificultat que ens posa la via. En moltes ressenyes la marquen d’A1, a nosaltres ens va sortir de V+.


Descens: ens dirigim cap al refugi Vicenç Barbé i des d’allà cap a Can Maçana.



Paret Nord del Pic d'Abellers

Ressenya Pic d'Abellers

La via en si no pren gran importància en aquest cas, només durant el primer llarg estarem obligats a seguir l'itinerari marcat per la via original The Matrix, un cop superat el primer diedre podrem prosseguir per on vulguem sense cap complicació protegint allà on vulguem de forma evident.
Si combinem l'ascensió del pic d'Abellers amb el cim del Besiberri Sud (al qual podrem accedir des del pic d'Abellers) ens quedarà una activitat molt maca, sense gaires complicacions i envoltats d'uns increïbles paratges.

Aproximació: Des del mateix refugi dels Besiberris ja es veu el pic d'Abellers i ja es pot intuir l'aproximació. Sortirem del refugi direcció al coll d'Abellers, el mateix coll que dona accés al Besiberri Sud, quan passem pel costat de la base del pic d'Abellers, deixarem el camí i ens dirigirem cap al gran bloc situat a peu de la paret. Des d'aquest bloc veurem al nostre davant el gran pilar per on començarem la via.

Vistes des del refugi dels Besiberris amb el Pic d'Abellers a mà dreta

Material: 10 cintes, un joc de friends amb els mitjans repetits, opcionalment joc de tascons.

Equipació: Totalment desequipada.

Observacions: El recorregut de la via només és obligat en el seu primer llarg, després seguint el recorregut més obvi i fàcil es pot seguir la via sense complicacions. Bona via per iniciar-se en escalades pirenaiques i vies desequipades.


Horari:
Aproximació: 1 hora 15 min.
Escalada: 4 hores.
Pic d’Abellers – Besiberri Sud: 30 min.
Retorn: 1 hora 15 min.

Descripció dels llargs:

L1: Començarem per l'esquerra del pilar  seguint un marcat diedre (molt obvi, es veu fins i tot des del refugi dels Besiberris), un cop sortim del diedre, pujarem amb tendència a la dreta. Després de superar un petit mur de "ganivets" (llastres punxegudes evidents) podrem muntar reunió a una repisa. V, 55 m.

Començarem la via per l'esquerra del pilar.


L2: Sortirem de la reunió cap a la dreta per la mateixa repisa, anirem cap a un marcat diedre d'uns 10 metres, un cop el superem, seguirem pujant amb tendència cap a l'esquerra, muntarem reunió en un altre repisa més o menys a la mateixa vertical que la R1. IV, 60 m.

L3: Segons la ressenya de la via Matrix trobada al llibre Roca Caliente Vol. XX, es tracta d’un llarg de V+. En el nostre cas i per l’itinerari que vam seguir no passava de IV. Estem en un terreny bastant tombat, amb molts itineraris possibles que no passarien del IV i per tant podrem pujar per on vulguem sense dificultats.
Nosaltres vam sortir de la reunió seguint la mateixa feixa cap a l’esquerra (uns 5 o 6 metres), trobarem un diedre tombat  cap a la dreta (10 metres) per on podrem pujar còmodament fins fer els 60 metres de corda i muntar reunió en una altra feixa. IV, 60 m.

L4: Sortirem de la reunió en direcció a un clar diedre que ens hauria de quedar a mà dreta, aquest només presentarà petites dificultats en el seu darrer tram on agafa una mica més de verticalitat. Un cop sortim del diedre, trobarem una àmplia zona de rocs lliures, pujarem per on ens sembli més evident seguint direcció a la “cresta” que s’intueix. Muntarem reunió a l’aresta o molt aprop d’ella on intuirem l’agulla que destaca per l’aresta. IV, 60 m.


L5: Segons la ressenya original, superarem l’agulla que tindrem al nostre front per un pas de IV i des d’allà començarem la cresta.
Nosaltres pensant en guanyar temps, vam decidir encordar-nos en curt i prosseguir en ensamble fins al cim per on veièssim més clar. En un principi la idea era seguir l’aresta, però la forma de la muntanya ens va portar a la part central de la paret per on transcorre una gran canal amb roca a controlar que puja fins a la dreta del cim.












La cordada al Pic de l'Abeller

Descens: Baixarem tranquilament fins el coll d'Abellers, des d'aquí podrem pujar el Besiberri Sud en poc més de 20 minuts o baixar directament al refugi baixant pel mateix coll.

Bessiberri sud des del Pic d'Abellers

Cim del Bessiberri sud

4 i 5 de juliol - Barranquisme a Céret

Tobogan del Llech.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
Seguim amb la temporada de barranquisme, aquest cop anirem Céret al Pirineu francès, una zona que ofereix moltes possibilitats per aquest esport. Dissabte 4 realitzarem el barranc de les Anelles i diumenge 5 el clàssic barranc del Llech, passarem la nit a un camping de la zona.

Barranc del Llech:







Barranc del Llech
Font: http://www.descensodebarrancos.com/
Barranc de les Anelles
Font: http://www.akg.krakow.pl/


LLOC: Céret, França.

DATA: 4 i 5 de juliol.

PUNT DE TROBADA: El dissabte 4 de juliol a les 8:30h a la UEC de Barcelona.

PREU: Soci UEC: 6€,  no soci: 10€  (no s’inclou el preu del transport ni de la pernoctació).

TRANSPORT: Cotxe particular.

MATERIAL NECESSARI: Neoprè, arnès, casc, escarpins (mitjons de neoprè), bagues d'ancoratge, mosquetons i recomanable sabates de goma, material per passar la nit.

COM APUNTAR-SE: Per apuntar-se cal:

 1. Omplir el següent formulari:



2. Fer el pagament (El mateix dia de la sortida).
Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

OBSERVACIONS: És imprescindible estar assegurat. Per més informació o dubtes sobre el material podeu trucar a secretaria o enviar un e-mail a same@uecbarcelona.org

Iniciació al barranquisme al Pas de l'Escalell



Sota un dia radiant 16 persones vam realitzar el barranc del Pas de l'Escalell, per 6 persones el seu primer barranc.
Actualment el barranc es troba quasi sec, i exceptuant l'últim tram no corre l'aigua, tot i així la bona temperatura i la meteorologia ens van deixar gaudir d'aquest barranc on vam poder practicar diverses tècniques amb cordes: passamans, descens simultani, muntatge de reunions...