Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

SAME MOLA 2016




DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: La SAME MOLA és la trobada anual que dona el tret de sortida a les diferents activitats que s'organitzen durant el curs. Els membres de la SAME es reuneixen per gaudir d'un cap de setmana d'activitats, gresca i xerinola.
Un any més la trobada es durà a terme a Vilanova de Meià, on dissabte podrem combinar l'escalada i un petit taller dirigit sobre maniobres de seguretat en escalada i alpinisme, per la nit es preparà el clàssic sopar de germanor a l'ermita de Meià on també hi passarem la nit. Diumenge s'organitzarà una jornada dirigida d'iniciació a la via llarga per tots aquells nouvinguts que es vulguin iniciar.

Tal com hem fet els altres anys, aquest cop us proposem venir disfressats de personatges de película, ja sigui de terror, de muntanya, còmic...



Resultat d'imatges de little miss sunshine


Resultat d'imatges de aragorn



LLOC: Vilanova de Meià.                  DATES: 1 i 2 d'octubre.                  NIVELL: Tots els nivells.

PUNT DE TROBADA: Dissabte a l'ermita de Meià.

PROGRAMACIÓ DE L'ACTIVITAT:

Dissabte 1 d’octubre
  • Taller: Maniobres de seguretat en escalada i alpinisme
                Punt de trobada: 11:30 h  a la Font de la figuera (Vilanova de Meià)

  • Trobada popular
                Punt de trobada: 19:00 h a l’ermita de Vilanova de Meià
                Sopar popular
                Xerinola!

Diumenge 2 d’octubre
  • Iniciació a la via llarga: activitat dirigida per tots aquells que es vulguin iniciar en l'escalada de més d'un llarg.

PREU:  15€ socis, 25€ no socis (inclou la pernoctació a l'ermita, sopar, petit esmorzar). No s'inclou el preu del transport.
   
TRANSPORT: Cotxe particular.

COM APUNTAR-SE?: Per apuntar-se cal:

      1. Fer el pagament de la sortida. Es pot fer de dues maneres:
  • Mitjançant un ingrés bancari al número de compte 2100 1391 98 02 00067039 indicant el nom del participant.
  • A la secretaria de l’entitat (consulteu els horaris a la web)
      2. Omplir el seguent formulari: 
    https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSem-ht92DxetKjkXec8KIStjeYqBnD-IBSJYaoywaF5TPS-LQ/viewform?usp=send_form
Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ:  dijous 29 de setembre a les 20:30 h. Totes aquelles persones inscrites més tard d’aquesta data no tindran garantida la plaça a la sortida.

OBSERVACIONS: 
Dimecres 28 de setembre al local de la UEC es farà una reunió per tal d’organitzar cotxes i activitats.
Cada persona cal que porti:

  • Arnès i casc per assistir als tallers i jornades de formació de dissabte i diumenge
  • Got
  • Plat i coberts
  • Màrfega
  • Sac
Per més informació podeu trucar a l’entitat o bé enviar un mail a same@uecbarcelona.org.

Mas Brullet al Serrat del Moro (290 m, 6c)

Via arxiconeguda i amb raó. Completament diferent de la típica escalada montserratina la Mas-Brullet ens brinda una magnífica escalada en fissures i diedres tallats per alguna plaqueta i algun tram de vira que fan que les reunions siguin extremadament còmodes. La via té fama de sobada, però llevat del primer tram del segon i el setè llarg no hem trobat que n'hi hagi per gaire.

 
Ressenya de la via
Equipament: semiequipada amb claus tacs i algun parabolt.
Material: joc de friends de petits fins el número 3 de Camalot. Del tot recomanable portar el friend del 4 i algun excèntric gran pel setè llarg. Tascons prescindibles.
Aproximació: des de Santa Cecília agafem el camí de l'arrel direcció al monestir. De seguida, i just sota la paret surt un camí a la dreta que ens porta directament a peu de via.
Descens: baixem en 5 ràpels. Per trobar el primer cal baixar al bosc que tenim a l'oest just sota el cim i seguir-lo cap al nord fins a la instal·lació. Amb cordes de 60m nosaltres vam fer des d'aquí a la setena reunió, de la setena a la cinquena, de la cinquena a la segona (just), de la segona a la primera i de la primera a terra.

T1: tirada de diedre per sota un enorme bloc desprès mooolt maca. Si ens obrim bé de peus no caldrà fer casi cap encastament. Acaba per una curta xemeneia. Protegida amb tacs de fusta.

Pintoresc primer llarg.

T2: comença per una bavaresa i després d'encintar una sabina ens hi enfilem i fem un pas de 6a. Seguim per un diedre agraït de IV+ i deprés un pas de 6a abans de la reunió.

Bavaresa del segon llarg.
T3: placa inicial de 6b amb un pass llarg si anem en lliure per seguir amb una rampa terrosa fins a plantar-nos sota una fissura bavaresa molt guapa que ens porta a la reunió.

T4: puem a la vira que tenim davant i tirem cap a la dreta fins a un arbre on muntem reunió.

T5: dels dos diedres que tenim davant agafem el de l'esquerra fins a la reunió.

Cinquena tirada.
T6: pas estrany a l'inici (abans hi havia un arbre?) i després a la dreta fins a un parabolt i un tac de fusta on fem reunió fàcil de reforçar.

T7: tirada espectacular, bona fissura mantinguda i equipada amb tacs i un espit. A dalt, quan s'ajeu una mica desapareixen tots els tacs i si volem protegir mes val portar algun excèntric gran o el friend del 4.

T8: tirada dura de la via on per desgràcia el seguros estan molt fet pols, no crec que puguem caure si anem de primer. Ens va semblar acceptable fins a un tram on desapareixen els bons peus i haurem d'entaforar el braç i la cama dins l'ampla fissura.

T9: rampa fins al cim.

Fissura del penúltim llarg.

Anglada - Guillamon a l'Agulla Petita d'Amitges

Aprofitant la 6a Enfilada al Refugi d'Amitges aprofitem per a fer la nostra primera incursió a aquest magnífic racó del granit del Pirineu. Mirant ressenyes ens decidim per aquesta via, on el més destacable és el primer llarg: un diedre de 30m molt continu i vertical que haurem de suar de valent. Els seguents llargs també són bons i val més no abaixar gaire la guàrdia. Creiem que l'ultim mig llarg de la via el vam fer per la Cannabis Speed (?). 

Ressenya de la via.
Equipament: semiequipada amb claus.
Material: joc de friends de petits fins a el número 3 de Camalot. Tascons prescindibles.
Aproximació: des del refugi d'Amitges l'aproximació és evident. Nosaltres vam fer la grimpadeta fins a peu de via a pèl sense cap problema (III).
Descens: baixem en un llarg ràpel de 55m per la vessant NO.
T1: tirada vertical i mantinguda amb un pas sorpresa abans d'arribar a la reunió. Hi ha molts claus, la majoria d'època, que podem anar completant amb friends a caldo.
Durant el primer vam tenir la sort de tenir a una cordada a la Via del Roc que va fer-nos unes fotos realment guapes. Moltes gràcies per les fotos a en Lluc Pellissa !!







T2: ens entaforem dins la xemeneia que tenim davant o fem uns passos atlètics per l'esquerra. Després facil a la dreta fins a l'últim mur abans de la reunió.

T3: comencem per una xemeneia que anem fent més a dins o més enfora segons el que ens plagui. Finalment haurem de fer un pas prou impressionant cap a fora per sortir-ne.

T4: comencem per un caos de blocs a l'esquerra, enganxem una fissura amplota i després nosaltres vam tirar cap a l'esquerra per la placa amb un parell de fissures poc marcades (Cannabis Speed?).

Un cop a la canal on fem l'última reunió pujem un ressalt fàcil a la nostra esquerra i arribem a la instal·lació de ràpel.

Martí i Mateu al cim.

L'Écroulement de Baliverna a l'Éboulement d'Ailefroide (300 m, 6b+)

Acabats d'arribar a Ailefroide no parem de fullejar la guia d'escalada de la zona. De seguida els nostres ulls van cap a una foto on es veu un noi escalant un llastrot dels bons. Després de llegir una mica la descripció de la via, on llegim que és de les bones de la zona, no ens ho pensem més i anem cap a la Baliverna. Hem encertat, un bon viot amb placa tipica de la zona de primera qualitat, un parell de passets de fissura i un llarg que ressegueix una llastra enorme i penjada separada ben bé dos pams de la paret.

Topo: Baliverna a l'Éboulement d'Ailefroide (300 m, 6b+)
Equipament: Totalment equipada amb parabolts.
Material: una dotzena de cintes.
Aproximació: Des d'Ailefroide i un cop passant el pont, agafem un camí a l'esquerra que porta cap a Pré de Madame Carle. Un cop passat un rierol (pot estar sec) ja veiem la paret i hi arribem per un camí prou definit.
Descens: baixem en ràpels per la via.

T1: tirada amb un passet de col·locar-se bé en una fissura al final.
T2: pujarem a un graó per l'esquerra i ens enfrontem a una placa tallada per un sostret vertical. Pas que ens enganxa de ple anant en fred.

Segona tirada.
T3: tirada de tràmit.
T4: comencem per una placa vertical i una mica abans de la reunió ens ajudem d'un arbre per fer un pas més aviat extrany però maco.
T5: seguim una fissura per l'esquerra i després la seguim amunt. Llarg molt maco.
T6: tirada guapa, placa difícil i continuada.
T7: des de la reunió ja veiem la llastra que seguirem durant el llarg, espectacular i aèria. Passet fi per sortir a la reunió.

Martí escalant la llastra || Passet abans de la reunió de la setena tirada.

T8: comencem per una placa fina però que es fa bé, després enganxem un diedre de pressa molt fina molt maco.
Mateu i Martí al "cim".

Aresta de Cosmiques a l'Aiguille du Midi

L'Arête des Cosmiques és una ascensió molt assequible, però no per això mancada d'interès i bellesa: recórrer aquesta evident línia ens permetrà gaudir d'una escalada en ple ambient alpí envoltats dels grans gegants del massís del Mont Blanc, alhora que afinem el nostre sentit de l'orientació en roca cercant els millors passos.

Material: ​Una corda (mínim 40 metres), piolet, grampons, anells de cinta per als merlets i algun friend petit (màxim el número 1 de Camalot) per protegir els passos més complicats.

Aproximació: ​Des de l'estació superior del telefèric Chamonix–Aiguille du Midi (3776 msnm), prenem l'aresta Est–Nord­Est per després seguir la traça que baixa cap a la dreta i porta a l'àmplia plana del Col du Midi. Un cop allà, voregem el vessant sud de l'agulla i guanyem el collet on es situa l'Abri Simond (3600 msnm).

Itinerari:​ Sortint de l'Abri Simond, remuntem per uns blocs granítics que grimparem sense massa complicació, anant en lleugera tendència a la dreta per tal de vorejar la primera torre de la cresta just sota el seu cim.

Aleix als primers passos de l'aresta.


Poc després trobarem una reunió amb cadena per tal de muntar un ràpel de 20 metres que baixa per el vessant sud amb la fi d'evitar un gran gendarme que interromp l'aresta.

Martí a la instal·lació de ràpel.


Just finalitzat el ràpel travessarem horitzontalment per anar a parar a peus d'una canal força vertical (III) que superem sortint per la dreta cap a un collet nevat on haurem de parar atenció a la caiguda de pedres. Un cop allà flanquegem sense problemes un pendent nevada per la dreta d'un impressionant monòlit granític fins a arribar a peus d'un mur fissurat d'uns 4 metres, on trobem el pas clau de l'aresta, de V grau. El tram es deixa protegir fàcilment amb friends petits (el 0.5 de Camalot o l'Alien groc ens poder ser útils), i trobem una reunió opcional just sortir formada per un spit i un clau.

Martí superant l'estètic pas de V.


Un cop al replà que corona la secció, ens dirigim cap a la dreta per una xemeneia molt marcada per després ascendir cap a l'esquerra. Un cop al vessant de Chamonix, mantenim l'altura per arribar a peus d'un mur que ascendirem per un seguit de fissures diagonals que queden a mà esquerra, evitant la gelada goulotte central.

Aleix al darrer mur.
Un cop superat aquest tram, ja només ens queda avançar per una travessa sense dificultat, però dotada d'un gran ambient, amb 2000 metres de caiguda fins a Chamonix, fins a poder sortir al fil de l'aresta, que ens condueix a l'escala de mà que dóna al mirador de l'Aiguille du Midi.

Al darrer flanqueig.

Ignasi supera els últims passos amb la imponent presència del Glacier des Bossons

Éperon Renaud a les Tenailles de Montbrison

Topo: Éperon Renaud, Tenailles de Montbrison
Via tranquil·la i assequible amb 2 exquisites tirades a la segona meitat de la via, equipació perfecta en funció de la tirada.

Material: 16 cintes i una baga per la R3.
Equipació: Totalment equipada amb parabolts.
Aproximació: Des de Briançon agafarem la D4 direcció les Vigneaux i abans d'arribar al poble de "Villard Meyer" agafarem la pista que surt a mà dreta (direcció Bouchier). Seguirem la delicada pista fins a passar un clar torrent on deixarem el cotxe.
Un cop a peu remuntarem el camí per la banda dreta del torrent, ràpidament veurem les "Tenailles" sortint entre els arbres.
Descens: Un cop al cim, seguirem l'aresta fins a trobar la instal·lació de ràpel a la banda dreta de l'aresta. Farem el ràpel d'uns 25 metres fins al collat i seguirem les fites que ens portaran al camí de pujada.


Rapidament divisarem el nostre objectiu.
T1: Pujarem uns primers metres de rampa anant a buscar el marcat diedre que veurem, a mitja fissura farem uns petits passos a la dreta i seguirem pujant fins a trobar la reunió.


Rampa inicial i diedre que esquivarem per la dreta.


T2: Seguirem recte amunt amb certa tendència a la dreta. Passats uns arbres secs muntarem reunió al final de tot del bastió on ens trobem.

T3 + T4: Superarem els 3, 4 metres verticals que tenim just sobre la reunió, un cop superat aquest pas, el llarg afluixa fins a tornar-se una mica més finet arribant a l'arbre de la reunió. Reunió d'un parabolt + arbre.

T5 + T6: Tirada fàcil i sense pèrdua. Arribarem al peu de l'agulla final per una fàcil rampa, superarem els últims metres fins a la reunió que trobarem sota el "bolet". Des d'aquí realitzarem un ràpel de 25 fins a dalt del collat.

T7: Remuntarem una fàcil fissura cap a l'esquerra que ens portarà a la reunió (des d'on surten moltes vies).


Joan arrivant a la R5 amb el bolet a l'esquena.
T8: Tirada estrella de la via. Seguirem la marcada fissura de 6b molt ben protegida de claus i parabolts. La fissura acabarà uns metres abans d'arribar a la reunió (a gaudir!).


Joan amb la primera agulla que pugem a l'esquena.
Màgnifica tirada!
T9 + T10: Un cop passat el 6b, vam abaixar la guàrdia i ens vam trobar aquesta bonica sorpresa a l'inici de la tirada. Sortirem de la reunió amb un pas de placa que nosaltres posem de 6a i ens dirigirem al marcat diedre (molt maco!). Quant el diedre arribi a la seva fi, trobarem la reunió al vessant que tindrem a mà esquerra.
(Els parabolts a la novena tirada eren d'un altre tipus, i el pas ens va semblar bastant més dur que el V que diuen les ressenyes, per lo tant no estem segurs d'haver seguit l'itinerari original).


Joan en ple diedre.
Un cop superat el diedre encara ens quedaran uns metres ben macus.
Mateu a la R7.
T11: Superarem els primers passos ben sobats i seguirem amunt anant a buscar l'esperó de l'agulla (nosaltres vam muntar reunió en uns merlets no gaire estables). 

Aresta NE a les Trois Dents du Pelvoux (3683 m)

Ressenya: Aresta NE a les Trois Dents du Pelvoux (3682 m)


Gran recorregut de caràcter alpí rodejat de gran ambient i bones vistes de tot el macís dels Écrins. Tot i que no hi ha cap pas de dificultat molt elevada, no subestimar l'aresta perquè ens trobarem a força alçada, anirem carregats, creuarem glaceres i el dia pot ser molt llarg.
La majoria de les topos recomanen fer un bivac al peu de l'aresta (al final de la glacera de Pélissier) i fer el descens per la glacera de Violettes. Nosaltres vam decidir realitzar la sortida d'una tirada sortint a les 4 de la nit del càmping d'Ailefroide i baixant pel couloir Coolidge després de passar pel cim del Pelvoux (punta Pusieux). L'activitat completa de càmping a càmping ens va portar 19 hores amb unes pauses generoses al cim de les Trois Dents i al cim del Pelvoux (també vam perdre bastant temps a causa de les males condicions del couloir Coolidge durant el descens).

Material: 1 corda de 60 metres (si volem baixar per Violettes necessitarem dues cordes per realitzar els ràpels), joc de Camalots fins al 2, bagues, piolet, grampons i joc d'Aliens i peus de gat opcionals.

Equipació: Trobarem entre 10-15 claus al llarg de tot el recorregut i algunes reunions de claus en alguns punts.

Aproximació: Des del càmping d'Ailefroide sortirem direcció Pré de Madame Carle i abans de travessar el riu del poble d'Ailefroide agafarem el camí que segueix el riu per la banda esquerra. Un quilòmetre després aproximadament, trobarem el desviament que ens portarà a la glacera de Pélissier (camí amb molt pendent que puja 1200 metres de desnivell de forma directa a través d'unes vires, el camí en si no té cap dificultat, però haurem d'estar atent en molts punts a causa de la gran timba que acompanya tot el camí). Foto 1.
Un cop a la glacera de Pélissier trobarem alguns bivacs abans d'arribar al començament de l'escalada (2850 m).

Descens: Com hem dit hi ha dues possibilitats, a través de la glacera de Violettes o pel couloir Coolidge (ruta normal del Pelvoux).
Nosaltres vam realitzar l'última opció i vam tenir algun ensurt: petita caiguda en una esquerda de la glacera del Pelvoux per l'hora avançada del dia (16h) i un difícil descens pel couloir Coolidge (gel molt, molt dur, i roca molt i molt trencada sense possibilitats de muntar un ràpel).
Per tant recomanem no subestimar gens ni mica el descens sigui quina sigui la ruta de baixada.

Horari realitzat:
Observacions: Major part de l'itinerari realitzat en ensamble, assegurament des de reunions en només 3 o 4 ocasions.
4:15 – Camping d'Ailefroide.
7:00 – Final de la glacera de Pélissier (2850 m).
15:00 – Cim de les Trois Dents du Pelvoux.
17:00 – Cim del Pelvoux
23:00 - Camping d'Ailefroide.

Itinerari:
1r tram:
Un cop al final de la glacera de Pelissier (2850 m) nosaltres vam agafar el couloir de més a la dreta per superar el primer petit mur (20 m, IV+, reunió de merlets). Foto 2.
Arribarem a un gran replà que travessarem fins a trobar un altre couloir d'uns 60 metres i poca dificultat, IV. Foto 3. A la sortida del couloir ens trobarem en un altre replà amb 2 bivacs ben macos.
Superarem un diedre de roca blanca dolenta i tendència a la dreta (40 m, IV) que ens porta a un tercer replà amb una placa de neu, punt on comença l'escalada continua de la cresta.

2n tram:
Una mica a l'esquerra de la gelera superarem una rampa fàcil a l'esquerra de IV anant a buscar un petit diedre que ens portarà sota un petit sostret (navegar sempre per les parts més fàcils).
Un cop sota el petit sostre, podrem muntar reunió sobre uns merlets que trobarem i realitzar un flanqueig d'uns 20 metres cap a la dreta (passarem alguns claus, una reunió de dos claus i muntarem reunió sobre un tascó abandonat sota un gran diedre i una rampa inclinada de no gaire dificultat). Fotos 4 i 5.
Seguirem verticalment i amb tendència a l'esquerra la rampa inclinada per un terreny fàcil de III/IV. Un cop superats 60 metres o més i sempre amb tendència a l'esquerra, ens dirigirem a l'esperó que veurem on podrem muntar reunió per superar els següents passos. Foto 6.
Des de l'esperó farem una travessa a l'esquerra on podrem muntar una reunió de merlets abans d'atacar la fissura vertical del primer gendarme (fissura molt vertical de IV+ i uns 40 m, alguns claus). Un cop al cim del primer gendarme rodejarem o superarem els propers 3 gendarmes per on considerem més fàcil.

3r tram:
Ens trobarem aproximadament a la meitat del recorregut i podrem visualitzar l'imponent mur d'aresta que ens queda per superar. Foto 7.
A través d'una rampa fàcil amb tendència a l'esquerra ens dirigirem a una zona de la paret fracturada de color gris. Superarem la part grisa de IV que ens portarà a un seguit de fissures amb tendència a la dreta que pujarem fins a arribar de nou a l'aresta.
Prosseguirem aresta amunt per la banda dreta durant moolts metres (molt bona roca, III). En un moment donat (aproximadament on la glacera de Violettes comença a trencar) i sempre dirigint-nos per la banda dreta de l'aresta, trobarem diversos gendarmes que no conviden gaire a ser pujats. Amb uns passos laterals i amb alguns claus protegint aquest punt delicat, rodejarem els gendarmes per la dreta i saltarem a la banda esquerra de l'aresta. Foto 8.
Des d'aquest punt nosaltres vam saltar a la cara Est i vam arribar fins al cim superant uns 100 metres de III per roca al principi delicada i després molt més bona.
Un cop a l'aresta cimera, passarem els 3 cims i baixarem a la glacera del Pelvoux sense cap necessitat de fer un ràpel (desgrimpada fàcil d'uns 40 m passat l'últim cim).

Foto 1: Vistes de l'aresta des de les proximitats d'Ailefroide.

Foto 2: Bivacs i couloir d'inici (2850 m).

Foto 3: 2n couloir, primer lleugerament a l'esquerra i després a la dreta.

Foto 4: Bernat assegurant des del merlets.

Foto 5: Edu realitzant la travessa de 20 metres cap a la dreta.

Foto 6: Bernat assegurant des de l'esperó.

Foto 7: Bernat rodejant els 3 gendarmes.







Foto 8: Pas més delicat de la part final de l'aresta. Un cop superat el flanqueig lateral, passarem a la banda esquerra de l'aresta. (pas protegit amb clau)

Amb 11 hores a l'esquena per fi arribem al cim de les Trois Dents du Pelvoux.

Cim del Pelvoux (Punta Pusieux, 3945 m).

Dirigint-nos al couloir Coolidge, això no s'ha acabat!

Després d'una bona hora navegant pel couloir Coolidge per fi podem dir adeu a les dificultats!