Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Canal Nord al Pic de les Valletes

Canal Nord del Pic de les Valletes

Dia de gossos… Però de què serveix lamentar-nos si ja ho sabíem des que sortíem de Barcelona...

No veiem més enllà de 3 pilones de telecadira, però no ens cal més! Esquís, piulet, grampons, corda de 7mm, arnès per si les mosques i una mica de ferralla per semblar tot pros.
Remuntem les pistes seguint el tele-arrastre de la Vignole, no sigui que trobem un de lliure i ens hi puguem enganxar.


- Un de lliure!!!! – El Pere corre com un condemnat i s’hi agafa mentre s'acomiada de nosaltres, el Joan i jo fidels al bon estil seguim remuntant amb les pells de foca (mentida podrida, vam intentar agafar-ne 2 però vam caure a terra en el nostre intent).


Un cop al final del tele-arrastre ens tornem a ajuntar els tres, ara ja no veiem ni a 2 metres, mirem la brúixola per comprovar la direcció de tornada i sortim direcció al nostre objectiu, la cara Nord del Pic de les Valletes.


Entre la boira anem palpant amb els bastons el nostre davant, no sigui que caiguem a un socavon! Finalment la boira escampa una mica i podem albirar els peus de la llarga filera de canals. Traiem el mòbil per mirar la fotografia de la canal Nord i després d’un llarg escrutini descobrim cap a quina de les canals ens hem de dirigir.




Ja estem al peu de l’esperada canal Nord del Pic de les Valletes; esquís a l’esquena, i comencem a remuntar la canal amb dos bons pams de neu nova. Entre els tres ens anem alternant per obrir traça, finalment arribem a la sortida de la canal després d’haver suat lo nostre...




Sembla que la boira vol tornar, així que abans que ho faci, ens calcem els esquís de nou i gaudim d’una de les millors baixades de tota la temporada, 200 metres de canal amb 2 bons pams de powder humit, tot i això... espectacular!


Dades tècniques:

Llargada de la canal: 200-250 metres aprox.
Pendent: 40-45º (molt a l’estil del corredor Vermicelle a Cambre d’Aze, però molt més ample)
Sortida de la canal una mica més dreta, tot i això com a molt són els últims 5-10 metres.
Amb només els grampons i un piulet (per si de cas) haguéssim fet (tot i que sempre dependrà de les condicions de la neu).

 







Participació de la UEC Barcelona a "La Dama Blanca Ski Race"



El passat diumenge dia 8 de març de 2015, un equip membres del SAME de la UEC de Barcelona, la Neus Suriñach, l'Anna Lupon i jo mateixa, vam participar a la primera cursa popular femenina d'esquí de muntanya "La Dama Blanca Ski Race" que es va organitzar a Pal, Andorra. L'organitzadora de la cursa una antiga sòcia de la nostra entitat, Laia Suriñach, va decidir que en commemoració al dia de la dona , calia fer un esdeveniment, i la veritat és que l'experiència va ser molt bona. Esperem que, si se n'organitzen properes edicions altres dones de la nostra entitat s'hi vulguin afegir.
Hi van participar gairebé un centenar de dones, va ser una jornada festiva i acompanyada també per fills, marits, amics i d'altres que van voler seguir o acompanyar a un munt de dones practicants d'aquesta modalitat de l'esquí.

En el nostre cas, era la nostra primera cursa d'esquí de muntanya i bé,  no ens podem queixar del resultat. 
Si voleu veure més informació o fotografies a continuació teniu un enllaç: https://ladamablancaskirace.wordpress.com/




De canals per Andorra



Canal Carnissera, Fontblanca (màximes de 30º)

Sortim del pàrquing de Sorteny amb la nostra peculiar velocitat (és a dir, en el temps que nosaltres ens preparem han arribat al pàrquing i sortit amb els esquís als peus 2 o 3 grups d’esquiadors).


Tot i això no ens desesperem i sortim amb bon ritme cap a la cara Est del Pic del Fontblanca. El dia no és fred que diguem, així que intentem afanyar-nos al màxim. Arribem als peus de la canal Carnissera, el nostre objectiu. Tot i el dia solejat, la neu encara està força dura, cosa que ens facilita molt les coses. Poc a poc i sense pausa remuntem la canal ben atents, no sigui que a la muntanya li doni per descarregar justament ara.




Finalment arribem a la sortida de la canal, com la majoria del grup ja hem fet cim al Fontblanca en altres ocasions, optem per baixar directament. Ens calcem els esquís i baixem la canal amb la neu ben dura, tot i això gaudim com marrecs en un parc d’atraccions. Un cop al fons de la vall toca descanset a la cabana dels Planells de Rialb i tornada al cotxe.





Canal al Pic de les Fangasses


Ens llevem a la nostra estimada cabana del Comís Vell després d’una nit no gaire freda (tenint en compte on dormim). El nostre company Pere ens ve a rebre i junts ens preparem per començar el dia.


No sabem exactament cap on dirigir-nos, així que decidim anar a inspeccionar la cara Est del Pic de les Fangasses. Agafem grampons, piulet i esquís i comencem a enfilar-nos cap a la Coma de les Varilles. Abans d’arribar a la Coma ens desviem direcció Nord per la canal de baixada del Fontblanca (si es baixa per la pala). Un cop remuntat el tub, ens trobem amb el Pic de les Fangasses. Comencem a vorejar-lo direcció Nord cap al Collet de la Coma. Finalment decidim pujar una de les canals que semblen portar a l'aresta del pic.
Un cop més, esquís a l’esquena, grampons als peus i piulet a una mà. Remuntem la canal amb la neu cada cop més tova. Arribem al final del coll i per mala sort nostre ens trobem al no-res, o més aviat, en plena cresta. Sense possibilitats de pujar més (sense corda), traiem les pells i comencem el descens.









Corredor Eclair i Vermicelle, Cambre d'Aze


Un cop més ens trobem als peus del circ de Cambre d’Aze, a veure que pesquem avui...

Ens apropem a l’entrada del corredor Eclair i Bougnagas que comencen casi al mateix lloc. En veure que una cordada tot just acaba de començar el corredor Bougnagas, decidim pujar per l’Eclair.
Trobem la neu en molt bones condicions, ni massa dura, ni massa tova, perfecte per gramponejar sense pensar gaire. A la meitat del corredor trobem un petit ressalt que superem per l’esquerra, més amunt, a la sortida del corredor, un mur de roca ens barra el pas. Per no complicar-nos gaire decidim sortir per la dreta, on una llengua de neu ens permet sortir del corredor.

Un cop a dalt del circ, ens ajuntem amb la resta de membres de la SAME que han pujat pel corredor Vermicelle, plegats acabem el dia baixant pel corredor central.


Abans de separar-nos, uns cap al corredor Vermicelle i d'altres cap al Eclair

Condicions perfectes

Passat el primer resalt

Sortida del corredor Eclair

Sortida del corredor per l'esquerra

La boira ens envolta...
La resta del grup sortint del corredor Vermicelle

Via del Quatre, Vilanova de Meià

Ressenya: Via del Quatre, Vilanova de Meià

Material: una quinzena de cintes exprés, una recuperable, semàfor d’aliens,  camalots fins l’u i un petit joc de tascons petits/mitjans ens podran ajudar força.
Equipament: hi ha dues parts molt diferenciades en la via: la primera (Ll1 i Ll2) equipada amb parabolts i algun clau; i la segona,  semiequipada amb material divers.
Observacions: oberta el 1980, és una via de tall clàssic en la segona part, i les vies que s’hi han obert posteriorment s’hi acosten molt, fins i tot massa en algun punt. Tot i que el primer tram pot semblar més exigent pel grau d’escalada en lliure, és en la segona part on trobarem els passos més obligats (V+/6a) i on hi ha més espai entre assegurances.
Traçat: la via busca tota l’estona el recorregut més fàcil,  cosa que ens farà fer  ziga-zagues.
L1: Comença amb tendència a la dreta sobre el V+, amb un pas de 6b protegit amb un clau, es pot fer sense cap problema en A0. Després del passet cal tirar cap a la dreta per terreny ja fàcil fins a la primera reunió (IV).
L2: Sense gaire dificultat a l’inici, quan ja ens trobem sota els sostres es transforma en un 6c (o A0) molt ben assegurat. Passat el sostre ens trobem amb un diedre maco i agraït fins a la reunió, que es troba a la dreta un cop disminueix la verticalitat. A partir d’aquí, canvia completament la tònica de la via.
L3: Comencem amb una travessia cap a la dreta sense gaire complicacions i quan trobem una savina tirem cap amunt superant un muret (V) per després tornar cap a l’esquerra fins que encintem un clau. En aquest punt enfilem recte cap amunt (V) fins una reunió opcional que no recomanem de fer. Si decidim continuar,  ens desviem cap a la dreta per un dels passatges que ens van semblar més macos de la via (V+) fins arribar a la reunió.
L4: S’inicia amb un pas de V+/6a protegit amb un parabolt però que caldrà escalar. Després, anem tirant per terreny vertical fins a una lleixa on farem la reunió força a la dreta (comuna amb la Chica del Martini)
L5: Caminem per la lleixa fins una panxeta amb un clau que ens marca on cal començar a pujar. Després de passar-la hi ha una placa que es fa tranquil·lament  fins que arribem a un pas obligat (V+/6a) protegit amb un cap de burí. Poc per sobre del pas trobem la reunió.
L6: Es fa sense cap complicació i només es tracta d’anar fent amb tendència a la dreta fins arribar a la reunió.
L7: Per acabar avancem a la dreta en una travessa completament horitzontal (III) fins que veiem que podem pujar pel lloc més fàcil, on ens barrarà el pas una placa força llisa però tombada just abans de la reunió.
 Descens: caminarem cap a la dreta per una lleixa fins a trobar el camí que baixa cap a la dreta de la Roca dels Arcs (direcció Nord-Est).

Neu i més neu a la tercera edició de la SAME WINTER FEST


Quan mirem 4 anys enrere i pensem en la primera SAME WINTER FEST ningú esperava que una idea tan esbojarrada pogués arribar a quallar.
La primera edició de la trobada es va celebrar amb 8 membres de la SAME al refugi de Sorteny. La segona edició, celebrada al mateix lloc va arribar a la vintena de participants, i ara a la tercera s’ha arribat a una trentena de participants.

La SAME WINTER FEST s’ha convertit en una trobada hivernal on els diferents membres de la SAME ens reunim per realitzar allò que tant ens agrada: gaudir de la neu en qualsevol de les seves disciplines i perquè no dir-ho, fer una mica de festeta.

Aquest any les intenses nevades caigudes pocs dies abans a tot el Pirineu no van poder parar les nostres ganes de realitzar activitat. Una trentena de persones, alguns amb raquetes i d’altres amb esquís vam sortir direcció a la vall de Filià, on en un ambient totalment hivernal, vam poder veure (com hi ha escrit a una de les pilones) que l’estupidesa humana no té límits (en relació a l’estació d’esquí fantasma que ha quedat a mig construir en plena vall).






Un cop al refugi Tacita vam poder gaudir d’un gran sopar de germanor entre calçots i botifarres a la brasa.
Des de la SAME de la UEC de Barcelona, només podem dir una cosa: gràcies a tots per fer-ho possible!!!