Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Aresta NE a les Trois Dents du Pelvoux (3683 m)

Ressenya: Aresta NE a les Trois Dents du Pelvoux (3682 m)


Gran recorregut de caràcter alpí rodejat de gran ambient i bones vistes de tot el macís dels Écrins. Tot i que no hi ha cap pas de dificultat molt elevada, no subestimar l'aresta perquè ens trobarem a força alçada, anirem carregats, creuarem glaceres i el dia pot ser molt llarg.
La majoria de les topos recomanen fer un bivac al peu de l'aresta (al final de la glacera de Pélissier) i fer el descens per la glacera de Violettes. Nosaltres vam decidir realitzar la sortida d'una tirada sortint a les 4 de la nit del càmping d'Ailefroide i baixant pel couloir Coolidge després de passar pel cim del Pelvoux (punta Pusieux). L'activitat completa de càmping a càmping ens va portar 19 hores amb unes pauses generoses al cim de les Trois Dents i al cim del Pelvoux (també vam perdre bastant temps a causa de les males condicions del couloir Coolidge durant el descens).

Material: 1 corda de 60 metres (si volem baixar per Violettes necessitarem dues cordes per realitzar els ràpels), joc de Camalots fins al 2, bagues, piolet, grampons i joc d'Aliens i peus de gat opcionals.

Equipació: Trobarem entre 10-15 claus al llarg de tot el recorregut i algunes reunions de claus en alguns punts.

Aproximació: Des del càmping d'Ailefroide sortirem direcció Pré de Madame Carle i abans de travessar el riu del poble d'Ailefroide agafarem el camí que segueix el riu per la banda esquerra. Un quilòmetre després aproximadament, trobarem el desviament que ens portarà a la glacera de Pélissier (camí amb molt pendent que puja 1200 metres de desnivell de forma directa a través d'unes vires, el camí en si no té cap dificultat, però haurem d'estar atent en molts punts a causa de la gran timba que acompanya tot el camí). Foto 1.
Un cop a la glacera de Pélissier trobarem alguns bivacs abans d'arribar al començament de l'escalada (2850 m).

Descens: Com hem dit hi ha dues possibilitats, a través de la glacera de Violettes o pel couloir Coolidge (ruta normal del Pelvoux).
Nosaltres vam realitzar l'última opció i vam tenir algun ensurt: petita caiguda en una esquerda de la glacera del Pelvoux per l'hora avançada del dia (16h) i un difícil descens pel couloir Coolidge (gel molt, molt dur, i roca molt i molt trencada sense possibilitats de muntar un ràpel).
Per tant recomanem no subestimar gens ni mica el descens sigui quina sigui la ruta de baixada.

Horari realitzat:
Observacions: Major part de l'itinerari realitzat en ensamble, assegurament des de reunions en només 3 o 4 ocasions.
4:15 – Camping d'Ailefroide.
7:00 – Final de la glacera de Pélissier (2850 m).
15:00 – Cim de les Trois Dents du Pelvoux.
17:00 – Cim del Pelvoux
23:00 - Camping d'Ailefroide.

Itinerari:
1r tram:
Un cop al final de la glacera de Pelissier (2850 m) nosaltres vam agafar el couloir de més a la dreta per superar el primer petit mur (20 m, IV+, reunió de merlets). Foto 2.
Arribarem a un gran replà que travessarem fins a trobar un altre couloir d'uns 60 metres i poca dificultat, IV. Foto 3. A la sortida del couloir ens trobarem en un altre replà amb 2 bivacs ben macos.
Superarem un diedre de roca blanca dolenta i tendència a la dreta (40 m, IV) que ens porta a un tercer replà amb una placa de neu, punt on comença l'escalada continua de la cresta.

2n tram:
Una mica a l'esquerra de la gelera superarem una rampa fàcil a l'esquerra de IV anant a buscar un petit diedre que ens portarà sota un petit sostret (navegar sempre per les parts més fàcils).
Un cop sota el petit sostre, podrem muntar reunió sobre uns merlets que trobarem i realitzar un flanqueig d'uns 20 metres cap a la dreta (passarem alguns claus, una reunió de dos claus i muntarem reunió sobre un tascó abandonat sota un gran diedre i una rampa inclinada de no gaire dificultat). Fotos 4 i 5.
Seguirem verticalment i amb tendència a l'esquerra la rampa inclinada per un terreny fàcil de III/IV. Un cop superats 60 metres o més i sempre amb tendència a l'esquerra, ens dirigirem a l'esperó que veurem on podrem muntar reunió per superar els següents passos. Foto 6.
Des de l'esperó farem una travessa a l'esquerra on podrem muntar una reunió de merlets abans d'atacar la fissura vertical del primer gendarme (fissura molt vertical de IV+ i uns 40 m, alguns claus). Un cop al cim del primer gendarme rodejarem o superarem els propers 3 gendarmes per on considerem més fàcil.

3r tram:
Ens trobarem aproximadament a la meitat del recorregut i podrem visualitzar l'imponent mur d'aresta que ens queda per superar. Foto 7.
A través d'una rampa fàcil amb tendència a l'esquerra ens dirigirem a una zona de la paret fracturada de color gris. Superarem la part grisa de IV que ens portarà a un seguit de fissures amb tendència a la dreta que pujarem fins a arribar de nou a l'aresta.
Prosseguirem aresta amunt per la banda dreta durant moolts metres (molt bona roca, III). En un moment donat (aproximadament on la glacera de Violettes comença a trencar) i sempre dirigint-nos per la banda dreta de l'aresta, trobarem diversos gendarmes que no conviden gaire a ser pujats. Amb uns passos laterals i amb alguns claus protegint aquest punt delicat, rodejarem els gendarmes per la dreta i saltarem a la banda esquerra de l'aresta. Foto 8.
Des d'aquest punt nosaltres vam saltar a la cara Est i vam arribar fins al cim superant uns 100 metres de III per roca al principi delicada i després molt més bona.
Un cop a l'aresta cimera, passarem els 3 cims i baixarem a la glacera del Pelvoux sense cap necessitat de fer un ràpel (desgrimpada fàcil d'uns 40 m passat l'últim cim).

Foto 1: Vistes de l'aresta des de les proximitats d'Ailefroide.

Foto 2: Bivacs i couloir d'inici (2850 m).

Foto 3: 2n couloir, primer lleugerament a l'esquerra i després a la dreta.

Foto 4: Bernat assegurant des del merlets.

Foto 5: Edu realitzant la travessa de 20 metres cap a la dreta.

Foto 6: Bernat assegurant des de l'esperó.

Foto 7: Bernat rodejant els 3 gendarmes.







Foto 8: Pas més delicat de la part final de l'aresta. Un cop superat el flanqueig lateral, passarem a la banda esquerra de l'aresta. (pas protegit amb clau)

Amb 11 hores a l'esquena per fi arribem al cim de les Trois Dents du Pelvoux.

Cim del Pelvoux (Punta Pusieux, 3945 m).

Dirigint-nos al couloir Coolidge, això no s'ha acabat!

Després d'una bona hora navegant pel couloir Coolidge per fi podem dir adeu a les dificultats!

Pilier Tobey al Chamechaude (180 m, 6a). Massís de la Chartreuse, França



Bonica via de grau molt assequible i sobre roca de bona qualitat. 4 primers llargs bonics, els 2 últims li treuen una mica d'ambient a la via. Tot i així, bona opció per un dia d'escalada fàcil envoltats de les magnífiques vistes del massís de la Chartreuse.

Material: 16 cintes.
Equipació: Totalment equipada amb químics. Últims llargs amb spits.
Aproximació: Sortirem des del parking de Col de Porte direcció amunt seguint les pistes d'esquí. Just abans d'arribar a una cabana amb font, agafarem el camí que va cap a la dreta. El seguirem flanquejant tota la muntanya anant a buscar la seva cara Est. Un cop passem la Brèche Arnaud (canal equipada amb cables) trobarem amb facilitat el Pilar Tobey (feixa inferior bastant característica).
Descens: Caminant per la ruta normal del Chamechaude.

Flanquejant la paret Est


L1: Trobarem la R0 (1 químic) a una feixa molt clara. Prosseguir la feixa fins al fons de tot on trobarem el primer químic que ens marcarà la vertical a seguir. Pas una mica de bloc però molt ben assegurat. Un cop superem aquest pas, ens trobarem en un altre feixa que hem de seguir a l'esquerra.

Flanqueix fins a la R1

Començant la variant de 6a.


L2: Podem seguir la vertical de la reunió amb una mica tendència a l'esquerra, placa de canto petit (6a). Si no des de la reunió podem flanquejar a l'esquerra fins el diedre i pujar per ell (IV+).

L3: Llarg molt maco de 40 metres, amb 2 pasets on haurem d'apretar més (passos ben protegits i amb cordes als químics per si volem trampejar). Prosseguirem seguint el diedre fins a trobar la reunió sota un sostre vermellós (2 químics molt separats).

R3


Haer arribant a la R3.


L4: Desde la reunió flanquejarem a la dreta uns 4 o 5 metres, abans d'arribar al spit que trobarem a la nostra dreta, pujar el diedre. Primers metres bonics i amb bon canto, després el llarg afluixa. Reunió en un pi.

Flanqueix lateral amb ambient!




L5: Llarg molt curt (10 m), des de la reunió podem veure un spit i un cop el superem arribarem a una mena de coll on muntarem la reunió en 2 spits.

L6: Seguirem la petita cresta buscant els spits i dirigint-nos a un petit sostret vermellós. Un cop el superem només quedaran uns 7-8 metres per arribar al final de la via.

Prop del cim del Chamechaude

Canal Central dels Encantats (a l'estiu)

Visió dels Encantats des del peu


Segurament una de les siluetes més característiques del nostre Pirineu són els llegendaris Encantats. Imponent es miri per on es miri, aquesta torre bicèfala vigila atentament el bullici de l’Estany de Sant Maurici, per on circulen centenars de passejants cada dia.
De totes les seves vistes la que ens atrau amb més força és la majestuosa canal central, llengua de gel a l’hivern i riu de roques a l’estiu culminant en una estreta enforcadura que separa les dues puntes de la muntanya. Una de les grans clàssiques de les nostres muntanyes que dos membres de la SAME de la UEC Barcelona vam repetir el passat 10 de juliol de 2016.

Aproximació: Des del prat de Pierró (aparcament del Parc Nacional d'Aigüestortes) seguim el camí indicat fins al Refugi Ernest Mallafré (1h). Un cop allà prenem el camí normal pujar al Gran Encantat, el camí surt a mà esquerra a uns 50 metres del refugi seguint la pista amunt, de seguida creuem el riu amb un pontet de troncs. El camí puja dret i està ben marcat amb fites, al cap de poca estona ja tindrem davant els Encantats i la seva canal central, en aquest punt abandonem el camí i enfilem amunt fins a situar-nos al peu de la canal (30 min des del refugi).

Material: Recomanable dues cordes de 60m (sobretot pel ràpel de descens des del Gran Encantat), material per rapelar i opcionalment un petit joc de tascons o friends per assegurar algun pas delicat si no anem segurs o ens emboliquem per la canal.

Equipament: Anirem trobant algun pitó i reunions antigues de pitons al llarg de la canal.

Descens: Des del cim del Gran Encantat baixem direcció sud seguint les fites, uns metres més avall trobarem una instal·lació de ràpel antiga a mà esquerra i una de nova i molt bona pocs metres més endavant. Hi ha un ràpel de 40m i un altre d'uns 20m per arribar al camí de baixada. Nosaltres hem fet un sol ràpel de 60m directe fins al camí.
També es poden evitar els ràpels i baixar desgrimpant per l’itinerari de pujada normal al Gran Encantat (que passa per la dreta de la instal·lació de ràpel), però té alguns passos delicats i creiem més segur rapelar.
Un cop al peu del ràpel agafem el camí ben indicat amb fites fins al coll dels Encantats i el seguirem avall fins al refugi Ernest Mallafré, allà reprendrem el camí de tornada fins al prat de Pierró.
Desnivell: 1.108 m +

Descripció
A la part baixa la canal és ampla i es pot iniciar l’escalada per on creguem més senzill. Nosaltres hi hem trobat una placa de neu fàcilment evitable per l’esquerra. Hem iniciat l’escalada per l’esquerra d’un sortint superant un pas amb una certa dificultat (III+).
Un cop superat l’accés cal seguir l’itinerari més lògic a través de grimpades fàcils i alguns passos de IIIº però sense massa complicació. No té massa pèrdua.

  Punt d’inici de l’ascensió amb la placa de neu que hem passat per l’esquerra. || Grimpada en el tram inicial

Uns metres més amunt la canal fa un gran gir a l’esquerra i es comença a tancar. L’itinerari més evident segueix sent grimpar pel mig de la canal saltant a dreta i esquerra segons considerem més senzill en cada moment.

Reunió antiga de pitons


Part intermitja de la canal on gira a l’esquerra


En el nostre cas hem trobat una placa de neu encastada al centre de la canal que ens impossibilitava seguir pujant per l’embut i ens hem hagut de desviar uns metres a la dreta, la qual cosa ens ha fet arribar a un punt en que ens era força complicat tornar a accedir al centre de la canal i seguir per la dreta ja que cada cop es posava més vertical. En aquest punt per sort hem trobat un pitó que ens ha permès fer un petit ràpel (15m) per tornar a situar-nos al centre de l’embut. Sembla que no som els primers que ens hem encigalat per aquesta vessant i s’ha agraït trobar aquell pitó tan oportú. En cas de no haver-hi neu el més senzill és seguir pel centre recte amunt.

 

Punt en que hem trobat el pitó per fer un petit ràpel (15m) i accedir de nou a la canal evitant una llengua de neu. || Tram final de la canal

A partir d’aquí la canal es va tancant però no augmenta massa la dificultat de la grimpada, uns metres més amunt ja ens apareix davant l’enforcadura i només faltarà seguir sense dificultats fins arribar-hi. (2,5h des del peu).

L’enforcadura.


Des de l’enforcadura, el descens més recomanable és ascendint al Gran Encantat (el que hem tingut a la dreta durant tota la pujada). Així doncs enfilem amunt amb un grimpada un xic més delicada que la que hem hagut de superar per arribar a l’enforcadura, sobretot per l’exposició, ja que en un parell de punts tindrem un estimball a sota gens menyspreable. Cal pujar amb tendència a la dreta des de l’enforcadura seguint algunes fites al principi fins a situar-nos en un canvi de vessant (potser el punt més exposat) i després enfilar la pendent a l’esquerra amb una grimpada senzilla però amb prou caiguda a sota per haver de vigilar. Aquesta grimpada ens situa ja al darrer tram en el que haurem de flanquejar a la dreta pel pas més evident fins a situar-nos dalt la petita i prou ampla cresteta que ens durà uns metres més endavant al cim del Gran Encantat (2.748 m). (1h des de l’enforcadura).


Visió del Gran Encantat des de l’enforcadura.

Tram de petita cresta abans d’arribar al cim del Gran Encantat.

Foto de cim.

Descens del Gran Encantat abans de trobar la instal·lació del ràpel.

El ràpel de descens des del camí (60m).

Solstici d'estiu (250 m, 6c). Pollegó inferior al Pedraforca

Ressenya: Solstici d'estiu a la paret Nord del Pollegó Inferior, Pedraforca.

Magnífica via a la paret Nord del Pollegó Inferior del Pedraforca. Bona opció per dies calorosos, ja que la major part de la via a l'ombra (això si, durant la pujada per la tartera oblideu-vos de tenir ombra).
Via semiequipada amb claus i spits, equipació excel·lent (ni poc ni massa) on trobarem els passos més durs o exposats ben protegits. Al seguir en tot moment fissures, serà fàcilment protegible amb friends (mitjans i grossos).
En resum, una de les millors vies que hem pogut fer de moment al Pedraforca: línia lògica, fàcilment protegible, passos molt macos i un últim llarg espectacular. Totalment recomanable.

Material: 18 cintes, joc de friends (sobretot grans) i tascons opcionals.
Equipació: Semiequipada amb claus i spits, totes les reunions equipades de spits amb anelles.
Descens: Pel descens clàssic del Pollegó Inferior (caminant direcció Est) o dirigint-nos a l'Oest passant pel cim del Pollegó Inferior fins a trobar una instal·lació de ràpel que ens portarà fins a l'enforcadura (ràpel d'uns 45 metres que podem fer en dues tirades, nosaltres el vam fer d'un sol ràpel però haurem de fer molta atenció per on passen les cordes, fàcilment se'ns poden quedar travades).

L1: llarg curt i concentrat. Pujarem per una àmplia fissura on trobarem 2 petits passos més durs ben protegits amb spits. Un cop els superem només ens quedarà una petita travessa a mà esquerra. Possibilitat de protegir bé el flanqueig per evitar un gran pèndol si el segon de cordada va apurat. Reunió còmoda al costat d'un arbre.

El Mateu es va oblidar el casc... una reliquia Cassin de la UEC Barcelona ens treure de l'apuru.


Mateu treballant-se el primer llarg.


L2: enfilarem la fissura que tenim enfront jugant amb la fissura i alhora amb els cantos de l'exterior. Uns metres abans d'arribar a la sortida de la fissura podem sortir a mà esquerra de forma més fàcil. Un cop a la feixa buscarem la còmoda reunió cap a mà dreta.

2a tirada, Mateu uns metres abans del pas clau del llarg.


L3: des de la reunió ja podem veure els 2 spits que protegeixen el pas dur del llarg (pas de placa). Pugem fins a ells per la fissura fàcilment protegible amb friends grans. Un cop ens situem sota els spits farem un petit flanqueig a l'esquerra per buscar el primer spit, després d'agafar-nos d'uns petits cantos podrem xapar el següent spit i ràpidament tornar a la fissura de nou protegible. Seguirem fissura amunt fins a la reunió.

Iniciant la 3a tirada. Triple selfie!


Un cop superat el pas de placa tornem a la fissura.


L4+L5: la ressenya original marca els llargs de 45 i 20 metres, però amb corda de 60 metres nosaltres vam arribar a enllaçar els dos llargs.
Llargs fàcils sobre el IV i IV+ ben protegibles. Això si, els primers metres haurem de parar atenció amb la qualitat de la roca.

Pere començant els dos llargs de IV.


L6: llarg estrella de la via. Fissura de 45 metres molt ben protegits amb spits (a mesura que anem guanyant alçada els spits estan més a prop, cosa que s'agraeix per forçar en lliure).
Llarg mantingut, molt vertical i amb algun tram ben atlètic. Algun friend petit i mitjà ens podrà ajudar a protegir a la primera meitat del llarg.

Iniciant l'últim llarg de 6c.


Al ataque!!!








Cim del Pollegó Inferior!