Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Miditerranéenne, Rocher du Midi (Isère)

Miditerranéenne, Rocher du Midi (Isère)

Pared espectacular d'excel·lent roca calcarea situada a mitja hora de Grenoble. Bon equipament i gran ambient per disfrutar de les vistes de tota la vall. Pared orientada al Sud on ens tocarà el sol fins passat el mig dia. Si anem un diumenge, que no us sorprengui trobar-vos amb algún francès armat fins a les dents.

Aproximació: Arribarem al petit poble de Le Margain a través de la D30, seguint la carretera principal trobarem un petit parc infantil on agafarem una la carretera que puja cap a la Dent de Crolles. Al cap d'unes corbes trobarem un gran hospital abandonat, un cop el passem, a mà dreta trobarem una explanada on podrem deixar el cotxe.
A partir d'aquí seguirem a peu per una ample pista que haurem d'abandonar a la primera corba, per continuar per un petit camí direcció la Cabane du Bergen. Un cop hi arribem, prendrem una clara desviació marcada amb fites que ens durà cap al Rocher du Midi.

Aproximació. Font: CamptoCamp




Panell d'informació, sempre útils.


Material: 9 cintes.

Equipació: Completament equipada, totes les reunions preparades per rapel·lar.

Descens: Rapel·lant per la mateixa via.
 
Observacions: Segurament la via més assequible del Rocher du Midi (tot i així no confiar-se amb el grau). Pujarem una petita dent situada a la dreta de la gran pared, per una excel·lent pared de roca calcarea superant petits desploms, fisures i alguna placa.

Ressenya. Font: http://perso.ens-lyon.fr/fabrice.rastello/Escalade/

La via transcorre per la petita agulla (esquerre).

Descripció:

L1: L'inici de la via ens el marcarà una petita M marcada a la roca, i un parabolt amb una baga a pocs metres de terra. Seguirem la clara linea de parabolts a través de bons cantos de roca excel·lent, més endevant haurem de superar uns petits sostres ben protegits fins arribar a la primera reunió. V+


 

L2: Llarg molt semblant al primer, bons cantos i roca excel·lent fins arribar a una còmode reunió situada a una petita feixa. V+



L3: Llarg curt d'uns 10 metres, que ens situarà al peu de la segona part de la via. De nou reunió còmode al peu de la fisura del quart llarg. V

L4: A partir d'aquí la via es va complicant poc a poc. La primera part del llarg la farem a través d'una ample fisura de passos atlètics, un cop superada haurem de moure'ns per una placa més fina i compacte. 6b


L5: Ens dirigirem cap a l'esquerra per superar una petita panxa no gaire agraida. Després ens mourem cap a la dreta superant petits pasos de placa fins la reunió. 6b+

L6: El llarg ens porta a una estètica fisura de 6a+ o 6b que molt a pesar nostre no vam poder superar.

Encetant la temporada de barrancs

Us presentem un petit video del que va ser l'inici de la temporada de barrancs. El video està gravat durant l'última sortida de la SAME realitzada a la serra de Guara on es va poder fer el descens del barranc del Formiga i del Mascún, amb unes perfectes condicions d'aigua i temps.



Per properes sortides estigueu atents al nostre blog i no dubteu en contactar amb nosaltres ja sigui per correu electrònic same@uecbarcelona.org o preguntant al nostre local de la UEC de Barcelona (Gran via de les Corts Catalanes, 576, 2on 1a. Horari d'obertura: Dilluns, Dimecres i Divendres de 19h a 21h)

Barranquisme i escalada a la Serra de Guara, Aragó.



ACTIVITAT: Barranquisme i escalada a la Serra de Guara.


DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
L'activitat principal serà fer barrancs a la Sierra de Guara, entre d'altres farem el Mascún, però als voltants del poble hi ha diversos sectors d'escalada, amb vies per tots els gustos i nivells. Passarem la nit al càmping El Puente a la Sierra de Guara (Rodellar). Per tal d’organitzar les diverses activitats ens trobarem el dimecres 18 a les 21h al local de l’entitat. Sinó podeu venir-hi poseu-vos en contacte amb la secretaria de l’entitat.

LLOC: Sierra de Guara, Aragó.

DATES: 21, 22, 23 i 24 de juny de 2014.


NIVELL: Tots els nivells.

PUNT DE TROBADA: Dissabte 21 de juny a les 9h a la UEC de Barcelona.

PREU:  6€ socis, 10€ no socis (no s’inclou el preu del transport).
   
TRANSPORT: Cotxe particular.

COM APUNTAR-SE?: Per apuntar-se cal:

      1. Fer el pagament de la sortida. Es pot fer de dues maneres:

  • Mitjançant un ingrés bancari al número de compte 2100 1391 98 02 00067039 indicant el nom del participant.
  • A la secretaria de l’entitat (consulteu els horaris a la web)
      2. Donar la següent informació: 
     Nom, telèfon de contacte, si es disposa de cotxe, si s’és soci de l’entitat. Es pot fer de tres maneres:
  • Per correu electrònic same@uecbarcelona.org
  • Per telèfon 934.545.855
  • Presencialment a la secretaria de l’entitat

Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ: 
Divendres 20 de juny. Totes aquelles persones inscrites més tard d’aquesta data no tindran garantida la plaça a la sortida.

OBSERVACIONS: 
És imprescindible anar assegurat. Per més informació podeu trucar a l’entitat o bé enviar un mail a same@uecbarcelona.org.

Forcanada/Malh des Pois per la cara Sud-Est

Lac deth Horo amb la Forcanada al fons

Com tota bona aventura, sortim de la tenda amb el cel encara fosc. Són les 5:30 i ens trobem al Lac deth Horo, ahir vam fer la petita aproximació fins al llac deixant el cotxe a la pleta d’Horno, petita caminada de 10 minuts amb els esquís a l’esquena, i neu continua des de aleshores.

Sense encantar-nos gaire, a les 6:20 ens dirigim cap al llac a omplir cantimplores, anem lleugers, sense cordes ni arnès, amb la equivocada idea de trobar-nos la grimpada de la Forcanada neta de neu (com havíem vist al blog del Ciscu feia dues setmanes).


Sortint de la pleta d'Horno


Lac deth Horo

Remuntem la vall direcció al coll d’Alfred i en menys de 3 hores ens trobem al coll de la Forcanada. Trobem molta més neu de l’esperada, es veu que a la Val d’Aran les nevades encara no han acabat i trobem tota la grimpada tapada per una capa de neu, gel i roca. Tot i així decidim intentar-ho, pugem els primers 15 metres per la profunda neu amb certa confiança, però un cop que aquesta s’acaba, comencen els trams de roca descomposta tapades per una fina capa de neu que no veiem gens clar.


Camí de la Forcanada

Grimpada des del coll cap al camí del cim inferior                                Als peus de la Forcanada


Un cop més, com ja ens va passar l’any passat, ens retirem de nou al coll. Dos de nosaltres que ja vam estar a la retirada de l’any passat decidim intentar-ho per la pala Sud-Est que separa els dos cims de la Forcanada, hi ha força neu i només s’han de superar uns petits metres de roca. Tot i això, quan estem superant el petit tram de roca, una petita purga de gel i neu ens cau de dalt. Poder ja es massa tard per intentar pujar per aquesta banda encarada al Sur, la neu ja està molt humida i no té molta consistència, així que abans de endur-nos més sorpreses, ens donem per vençuts per tercer cop.
Fem el descens fins les tendes per neu molt canviant, recollim el campament i abans de les 2:00 estem de nou al cotxe, sense cim, però tots sencers. L’any vinent haurem de  tornar.

Primer i segon intent

Baixada des del coll


Grimpada per la pala Sud-Est

Petits descensos de Dissabte

Forcanada o Malh des Pois


Mont Perdut desde Pineta

Nit estrellada als peus del Mont Perdut


A les 13:30 ens posem les pesades motxilles a l’esquena i comencem la nostre processó particular en direcció al circ de Pineta. Fa més de 4 anys des de que vam fer la pujada al balcó de Pineta a l’estiu, ara però, amb neu per tots cantons tot es veu diferent.
Després de grimpades, treure i posar esquís, i més d’un ensurt amb les purgues primaverals, arribem al balcó de Pineta a les 19:40, molt més tard del planejat. Les altes temperatures han provocat allaus per tot el circ, a més a més, la neu està molt pesada per això fem casi tota la pujada amb els esquís a l’esquena.


Dura sortida des de Pineta


Hotel 5 estrelles als peus del Mont Perdut




Mentre gaudim d’unes impressionants vistes de la cara nord del Mont Perdut, plantem la tenda, fonem neu i fem el sopar per recuperar i agafar forces per l’endemà.
Tenim pensat pujar per la cara nord del Mont Perdut, i si la neu ho permet, descendre-la amb els esquís als peus. Tot el pla però, se’n va en orris quan l’endemà ens llevem poc després de les 7:00. Tot i que algunes cordades comencem a pujar la primera canal de la cara nord, considerem que és massa tard per pujar-hi vistes les condicions de la neu del dia anterior. Decidim fer canvi de plans, i decidim atacar el cim pel coll del cilindre i pujar per la Escupidera o per la cresta del Mont Perdut.

Ruta de pujada per la Nord del Mont Perdut

Ruta realitzada (Pujada Verd - Descens Vermell)

Primer resalt camí del coll del Cilindre






Cresta amb el cim del Mont Perdut al darrere.


Escupidera i cim del Mont Perdut
Un cop al coll i vista l’hora, decidim dividir-nos en dos grups, uns ens en tornem cap a baix a recollir la tenda i preparar la baixada cap a Pineta que es preveu divertida. El Bernat i el Sergi, decideixen començar la cresta que des del coll del cilindre et porta fins el cim del Mont Perdut.
Des d’aquet punt comencem amb la il·lusió de poder arribar encara al cim. Tot just comença el pendent fort ens decidim a posar els grampons ja que la neu tenia un tracte més difícil tot atacant la cresta pel cantó nord. Vist que per moments aquest pendent augmentava decidim pujar sobre la cresta, fent el primer tros d’aquesta en mixt i sense encordar-nos, amb unes vistes increïbles del Mont Perdut, la Escupidera, el Cilindro de Marboré i Balcón de Pineta. L’últim tros de la cresta fins al collet de flanqueig per anar a l’Escupidera el fem encordats i sense grampons col·locant algun tascó degut a una exigència més elevada del terreny. Finalment acabem l’aventura de la cresta amb un mig ràpel, mig desgrimpada fins al coll.

Des de la cresta ja anàvem observant la baixada que ens esperava, just pel bell mig de la glacera de la cara nord del Mont Perdut, ja descartant per horari fer el cim. Ens calcem els esquís i gaudim de la gran davallada sortejant amb velocitat els dos grans contraforts sense neu de la cara nord.
Un cop reunits de nou al balcó i amb tot el material a l’esquena, ens preparem per l’última baixada de més ni menys que 1 000 metres de desnivell. La baixada fins a Pineta no està per tirar coets, així que poc a poc i amb molt d’ull comencem la baixada sobre una neu molt humida que es deixa esquiar, però que dona més d’una sorpresa en forma de purgues.




Descens pel Balcón de Pineta


A 10 minuts de  la pista que ens condueix fins el pàrquing, s’acaba la neu, així que, per últim cop en el cap de setmana, posem els esquís a l’esquena i amb un somriure d’orella a orella fem els últims 20 minuts de pista fins al cotxe, deixant a les nostres esquenes més de 2 000 metres de traces d'esquí.





Corredor Gigoló + descens per la Vermicelle, Cambre d'Aze

Corredor Gigoló



Corredor Gigoló
Amb una fe cega en el snow forecast, i ansiosos per trobar algú de neu pols que ens faci oblidar l'arribada de la primavera, arribem a Cambre d'Aze a les 11:30. Ràpidament, ens calcem els esquís i sortim direcció cap al circ en busca de la neu pols que sempre busquem. En 2 horetes arribem als peus del corredor Gigoló, mengem alguna cosa, prenem un té calent, preparem el piolet i ens posem els esquís a l'esquena. Ha caigut molta menys neu de la que esperàvem i la neu del corredor està força dura, així que en poc més de mitja horeta ja trèiem el cap per l'últim tram de roca del corredor (ara fa menys de dos metres). La idea inicial era baixar pel mateix corredor Gigoló amb els esquís, però vistes les condicions de la neu decidim provar sort al corredor Vermicelle, a veure si aquest es deixa esquiar més. Traiem el cap per la Vermicelle i.... Bingo! Veiem el corredor bastant canviat, l'últim cop que havíem vingut era desembre, i el corredor feia poc més de 2 metres d'ample. Ara hi ha molta més neu i es pot baixar disfrutant-lo molt més.


Pujada pel corredor Gigoló:






Descens pel corredor Vermicelle: