Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Corredor NO (couloir Banane) a la Punta Alta de Comalesbienes

Corredor NO o couloir Banane a la Punta Alta.

Sortim a les 8:30 direcció la Punta Alta i en una hora i mitja ens plantem a l'anomenada "cantera" a l'inici del barranc de Comalesbienes. En aquest punt travessem el riu cap al sud i comencem a pujar per un dens bosc de bedolls (remarcar que a l'hivern pugem per la banda contraria al camí d'estiu). Rapidament el bosc es va obrint i seguim pujant amb més facilitats fins a deixar l'estany de Comalesbienes a la nostra dreta (3h30 fins aquí).
Després d'una llarga pausa, sota un sol abrasador i sense la protecció del bosc, encarem l'última pujada de 400 m fins al cim. Un cop al coll que separa la Punta Alta i el Pic de Comalesbienes, visualitzem l'estètic corredor NO del qual no teníem coneixença (couloir Banane en algunes ressenyes).


Letals 400 metres finals d'autèntica cara sud.
Un cop al cim, al qual arribem a les 14h30, gaudim de les vistes i sense entretindre'ns gaire comencem a preparar l'improvisat descens pel corredor NO. Mirem unes ressenyes per internet, estudiem el mapa... i finalment ens decidim per aventurar-nos al "desconegut".


El corredor NO apareix al nostre davant... qui es podria resistir?

Tram d'aresta final abans del cim.

Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m).


Encarem el couloir amb una primera part de neu pols que més endavant dóna pas a una neu més treballada pel vent. Un cop sortim del corredor, uns bons pendents de neu pols ens porten al barranc de Comalespasa per on baixem amb més cura ja que no tenim ni idea de per on sortirem. Sense gaires complicacions trobem la sortida del barranc per la banda esquerra, després d'un petit pas delicat que no tenim ni idea de com es troba en altres temporades arribem a l'estany de Cavallers.
Finalment, després de 9h i mitja d'activitat arribem de nou al cotxe amb un bon somriure d'orella a orella.

Increible baixada i neu per la cara NO de la Punta Alta.

Pirenaic a la Mòmia

Ressenya: Pirenaic a la Mòmia

Via intensa a la cara sud de la Mòmia. De caire clàssic, discorre de forma lògica la part central de la llastra principal de l’agulla, flanquejada per la Haus Estrems (a l’esquerra) i la Santacana (a la dreta). Ambient aeri però ben assegurada en els punts clau. En els trams de menor exigència en canvi, escassegen les assegurances.

Material: joc de 22 cintes exprés, alguns cordinos per llaçar plaquetes massa petites pels mosquetons, estrep i joc de tascons opcional.
Equipament: majoritàriament ben equipada amb parabolts, claus i spits. Als últims llargs (5 i 6 predomina l'estil montserratí (fàcil i poques assegurances)).
Descens: per la cara nord-oest iniciem un descens guiats per un cable metàl•lic. Arribats a la instal·lació efectuem un únic ràpel llarg (55 metres).

Descripció:


L1: La via comença des del coll entre la Mòmia i la Momieta. Iniciem una travessia de 15 metres per darrera una alzina i seguim cap a l’esquerra a buscar la primera reunió, situada sobre un replà evident. La tirada està protegida amb un parabolt i un clau. (V)

Arribant a la R1.

L2:
Aquest llarg s’inicia amb una panxa exigent, ben equipada, que superem en artificial. Després del primer tram disminueix l’exigència i podem tornar a la roca per progressar en lliure en un tram de V, generosament equipat i amb un pont de roca. A mesura que avancem, la tirada augmenta de dificultat. El llarg avança amb lleugera tendència a la dreta, ben marcat per les assegurances. Trobarem la reunió després d’uns 30 metres. Reunió poc còmode. (Ae / V+ (A1)/ 6a (A0) )

Bonic llarg on trobarem tot tipus de proteccions.

L3:
Iniciem la tirada en artificial (si l’intentem en lliure 6c). El segon parabolt allunya una mica. Després progressem en  lliure amb tècnica de diedre, assequible. En total uns 25 metres. (Ae/V+)

R2

Arribada a la R3 pel diedre "guarrete".

L4: El pas clau de la tirada es troba al principi, on haurem de superar un petit desplom tot abraçant un bloc estable malgrat la seva aparença. La resta del llarg discorre per l’evident diedre on haurem de vigilar amb alguna presa descomposta. Sortim del llarg amb tendència a l’esquerra fins trobar la reunió, ara sí, còmode. Aquesta és compartida amb la via Haus-Estrems. (V+) 20 metres.

Cortés tirant del clàsic A0 a vista.
L5-L6: Fem un petit flanqueig cap a la dreta fins a situar-nos als peus d’una amable fissura però amb el primer parabolt a uns 5 metres. Mentre escalem podem veure a l’altre extrem de la llastra la fissura de la via Santacana. Aquí l’escalada es menys exigent però la compensa l’absència d’assegurances. Arribats a dalt de la llastra trobem el segon parabolt de la tirada, que marca l’inici de l’estètic tram que progressarem en bavaresa. Passada aquesta tenim l’opció de fer reunió però hem seguit amunt fins assolir el final de la via. L5 (IV+), L6 (III).

Sortint de la "xemeneia"

Bavaresa espectacular!

Couloir Directe al Fontfreda

Pic del Fontfreda: couloir en S i Directe


Quan mires el pic del Fontfreda només pots quedar meravellat pels seus dos corredors centrals. Fa anys ja vam atacar el couloir en S així que l'elecció aquest cop estava clara, couloir Directe!
Amb un temps no gaire atractiu sortim del pàrquing de Porté Puymorens direcció al Fontfreda. En alguns moments, algunes ràfegues de vent ens colpegen amb força, tot i així l'aire no és fred i en el grup tenim clar que caldrà algu més per fer-nos enrere.
Arribem al peu del corredor i possem esquís a l'esquena, aquest cop som 4, així que obrim traça corredor amunt a un bon ritme.

Amb bona neu i bon ritme... couloir amunt!


El vent fa presència, tot i així proesguim sense dubtar...



Petit resalt al tram final.

Preparem les motxilles pel descens abans d'atacar el cim.
Al tram final del corredor trobem una petita estratura que ens farà estar atents els primers metres de baixada (problema que resoldrem després...). Prosseguim fins a la sortida del corredor i per sorpresa el vent ens dóna una treva, no dubtem gaire i pels metres que queden decidim arribar al cim.
Fotos, alegria, algun cigarret i esquís als peus! Amb una neu més que correcte i que ens dòna força confiança envers les allaus comencem a baixar el couloir i a gaudir de l'anhelat moment!

Us esperem a tots el proper 18 i 19 de març a la Cursa Bassiero!!!
Primers girs amb neu una mica ventada




Couloir al pic Baix del Cubil, test de la pala i recerca de víctimes amb ARVA.



Sortim de les bordes d'Envalira amb la idea d'atacar el pic Alt del Cubil pel corredor directe de la cara Nord. Un cop passades les pistes d'esquí de i ja flanquejant la base del pic Baix del Cubil la placa de neu per on estem passant es fissura per sobre nostre. Després de discutir una mica sobre el plan a seguir, decidim realizar el test de la pala per tenir una segona opinió sobre l'estat de la neu. Tot i que el test sembla negatiu i als 30 cops no veiem lliscament, decidim abandonar el pla inicial i ens dirigim al pic Baix del Cubil per la directa que ens inventem per la cara Nord-Oest.



Fent proves del test de la pala abans d'atacar el Cubil Baix.

Atacant el pic Baix del Cubil.



Un cop al cim, calcem els skis i ens dirigim al corredor que havíem vist des de baix. L'entrada és ben estreta i ben justa pels nostres esquís, però la sortida es veu ben bona, així que no dubtem i tirem cap baix amb una neu excel·lent.



Mirem i remirem el pic Alt del Cubil.... un altre dia!

Entrada del corredor, un pel estret pels nostres esquís

Sortida del couloir.

De nou a les bordes d'Envalira i encara amb temps per davant decidim acabar d'aprofitar el dia amb unes pràctiques d'ARVA. Aquestes no ens porten més de 30 minuts, així que animem a tothom a realitzar petits entrenaments més sovint!


Practicant la recerca de victimes d'allau.

Crònica: sortida d'iniciació a l'esquí de muntanya





Com que les previsions indicaven una meteorologia adversa, es va decidir fer un canvi de localització i anar a Cambre d'Aze, ja que el bosc de l'estació ens podia oferir una mica de protecció contra el vent.

Diumenge ben d'hora vam enfilar cap a la Cerdanya francesa per dur a terme la sortida d'iniciació a l'esquí de muntanya de la UEC de Barcelona, que va comptar amb 25 integrants.

El pàrquing de Cambre d'Aze ja estava força nevat, però tot i així vam aconseguir arribar-hi. Un cop allà es va fer una explicació del material bàsic d'esquí de muntanya a la gent menys experimentada i vam començar a pujar per un bosc ben bonic.

Després d'una estona vam arribar a una pista on ens vam creuar alguns esquiadors, però sense massa problemes vam continuar pujant.

Una mica més a dalt, i ja amb més pendent, vam fer pràctiques de voltes maria. Tot i que ràpidament vam arribar a dalt de pistes vam continuar pujant.


Una mica més endavant vam decidir posar-nos els esquís a l'esquena per baixar perquè la base era massa escassa per baixar esquiant.
No vam aconseguir fer una gran esquiada (per la falta de base de neu), tot i així va ser una sortida molt divertida i amb molt bona companyia!!!