Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Canal Central dels Encantats (a l'estiu)

Visió dels Encantats des del peu


Segurament una de les siluetes més característiques del nostre Pirineu són els llegendaris Encantats. Imponent es miri per on es miri, aquesta torre bicèfala vigila atentament el bullici de l’Estany de Sant Maurici, per on circulen centenars de passejants cada dia.
De totes les seves vistes la que ens atrau amb més força és la majestuosa canal central, llengua de gel a l’hivern i riu de roques a l’estiu culminant en una estreta enforcadura que separa les dues puntes de la muntanya. Una de les grans clàssiques de les nostres muntanyes que dos membres de la SAME de la UEC Barcelona vam repetir el passat 10 de juliol de 2016.

Aproximació: Des del prat de Pierró (aparcament del Parc Nacional d'Aigüestortes) seguim el camí indicat fins al Refugi Ernest Mallafré (1h). Un cop allà prenem el camí normal pujar al Gran Encantat, el camí surt a mà esquerra a uns 50 metres del refugi seguint la pista amunt, de seguida creuem el riu amb un pontet de troncs. El camí puja dret i està ben marcat amb fites, al cap de poca estona ja tindrem davant els Encantats i la seva canal central, en aquest punt abandonem el camí i enfilem amunt fins a situar-nos al peu de la canal (30 min des del refugi).

Material: Recomanable dues cordes de 60m (sobretot pel ràpel de descens des del Gran Encantat), material per rapelar i opcionalment un petit joc de tascons o friends per assegurar algun pas delicat si no anem segurs o ens emboliquem per la canal.

Equipament: Anirem trobant algun pitó i reunions antigues de pitons al llarg de la canal.

Descens: Des del cim del Gran Encantat baixem direcció sud seguint les fites, uns metres més avall trobarem una instal·lació de ràpel antiga a mà esquerra i una de nova i molt bona pocs metres més endavant. Hi ha un ràpel de 40m i un altre d'uns 20m per arribar al camí de baixada. Nosaltres hem fet un sol ràpel de 60m directe fins al camí.
També es poden evitar els ràpels i baixar desgrimpant per l’itinerari de pujada normal al Gran Encantat (que passa per la dreta de la instal·lació de ràpel), però té alguns passos delicats i creiem més segur rapelar.
Un cop al peu del ràpel agafem el camí ben indicat amb fites fins al coll dels Encantats i el seguirem avall fins al refugi Ernest Mallafré, allà reprendrem el camí de tornada fins al prat de Pierró.
Desnivell: 1.108 m +

Descripció
A la part baixa la canal és ampla i es pot iniciar l’escalada per on creguem més senzill. Nosaltres hi hem trobat una placa de neu fàcilment evitable per l’esquerra. Hem iniciat l’escalada per l’esquerra d’un sortint superant un pas amb una certa dificultat (III+).
Un cop superat l’accés cal seguir l’itinerari més lògic a través de grimpades fàcils i alguns passos de IIIº però sense massa complicació. No té massa pèrdua.

  Punt d’inici de l’ascensió amb la placa de neu que hem passat per l’esquerra. || Grimpada en el tram inicial

Uns metres més amunt la canal fa un gran gir a l’esquerra i es comença a tancar. L’itinerari més evident segueix sent grimpar pel mig de la canal saltant a dreta i esquerra segons considerem més senzill en cada moment.

Reunió antiga de pitons


Part intermitja de la canal on gira a l’esquerra


En el nostre cas hem trobat una placa de neu encastada al centre de la canal que ens impossibilitava seguir pujant per l’embut i ens hem hagut de desviar uns metres a la dreta, la qual cosa ens ha fet arribar a un punt en que ens era força complicat tornar a accedir al centre de la canal i seguir per la dreta ja que cada cop es posava més vertical. En aquest punt per sort hem trobat un pitó que ens ha permès fer un petit ràpel (15m) per tornar a situar-nos al centre de l’embut. Sembla que no som els primers que ens hem encigalat per aquesta vessant i s’ha agraït trobar aquell pitó tan oportú. En cas de no haver-hi neu el més senzill és seguir pel centre recte amunt.

 

Punt en que hem trobat el pitó per fer un petit ràpel (15m) i accedir de nou a la canal evitant una llengua de neu. || Tram final de la canal

A partir d’aquí la canal es va tancant però no augmenta massa la dificultat de la grimpada, uns metres més amunt ja ens apareix davant l’enforcadura i només faltarà seguir sense dificultats fins arribar-hi. (2,5h des del peu).

L’enforcadura.


Des de l’enforcadura, el descens més recomanable és ascendint al Gran Encantat (el que hem tingut a la dreta durant tota la pujada). Així doncs enfilem amunt amb un grimpada un xic més delicada que la que hem hagut de superar per arribar a l’enforcadura, sobretot per l’exposició, ja que en un parell de punts tindrem un estimball a sota gens menyspreable. Cal pujar amb tendència a la dreta des de l’enforcadura seguint algunes fites al principi fins a situar-nos en un canvi de vessant (potser el punt més exposat) i després enfilar la pendent a l’esquerra amb una grimpada senzilla però amb prou caiguda a sota per haver de vigilar. Aquesta grimpada ens situa ja al darrer tram en el que haurem de flanquejar a la dreta pel pas més evident fins a situar-nos dalt la petita i prou ampla cresteta que ens durà uns metres més endavant al cim del Gran Encantat (2.748 m). (1h des de l’enforcadura).


Visió del Gran Encantat des de l’enforcadura.

Tram de petita cresta abans d’arribar al cim del Gran Encantat.

Foto de cim.

Descens del Gran Encantat abans de trobar la instal·lació del ràpel.

El ràpel de descens des del camí (60m).

Solstici d'estiu (250 m, 6c). Pollegó inferior al Pedraforca

Ressenya: Solstici d'estiu a la paret Nord del Pollegó Inferior, Pedraforca.

Magnífica via a la paret Nord del Pollegó Inferior del Pedraforca. Bona opció per dies calorosos, ja que la major part de la via a l'ombra (això si, durant la pujada per la tartera oblideu-vos de tenir ombra).
Via semiequipada amb claus i spits, equipació excel·lent (ni poc ni massa) on trobarem els passos més durs o exposats ben protegits. Al seguir en tot moment fissures, serà fàcilment protegible amb friends (mitjans i grossos).
En resum, una de les millors vies que hem pogut fer de moment al Pedraforca: línia lògica, fàcilment protegible, passos molt macos i un últim llarg espectacular. Totalment recomanable.

Material: 18 cintes, joc de friends (sobretot grans) i tascons opcionals.
Equipació: Semiequipada amb claus i spits, totes les reunions equipades de spits amb anelles.
Descens: Pel descens clàssic del Pollegó Inferior (caminant direcció Est) o dirigint-nos a l'Oest passant pel cim del Pollegó Inferior fins a trobar una instal·lació de ràpel que ens portarà fins a l'enforcadura (ràpel d'uns 45 metres que podem fer en dues tirades, nosaltres el vam fer d'un sol ràpel però haurem de fer molta atenció per on passen les cordes, fàcilment se'ns poden quedar travades).

L1: llarg curt i concentrat. Pujarem per una àmplia fissura on trobarem 2 petits passos més durs ben protegits amb spits. Un cop els superem només ens quedarà una petita travessa a mà esquerra. Possibilitat de protegir bé el flanqueig per evitar un gran pèndol si el segon de cordada va apurat. Reunió còmoda al costat d'un arbre.

El Mateu es va oblidar el casc... una reliquia Cassin de la UEC Barcelona ens treure de l'apuru.


Mateu treballant-se el primer llarg.


L2: enfilarem la fissura que tenim enfront jugant amb la fissura i alhora amb els cantos de l'exterior. Uns metres abans d'arribar a la sortida de la fissura podem sortir a mà esquerra de forma més fàcil. Un cop a la feixa buscarem la còmoda reunió cap a mà dreta.

2a tirada, Mateu uns metres abans del pas clau del llarg.


L3: des de la reunió ja podem veure els 2 spits que protegeixen el pas dur del llarg (pas de placa). Pugem fins a ells per la fissura fàcilment protegible amb friends grans. Un cop ens situem sota els spits farem un petit flanqueig a l'esquerra per buscar el primer spit, després d'agafar-nos d'uns petits cantos podrem xapar el següent spit i ràpidament tornar a la fissura de nou protegible. Seguirem fissura amunt fins a la reunió.

Iniciant la 3a tirada. Triple selfie!


Un cop superat el pas de placa tornem a la fissura.


L4+L5: la ressenya original marca els llargs de 45 i 20 metres, però amb corda de 60 metres nosaltres vam arribar a enllaçar els dos llargs.
Llargs fàcils sobre el IV i IV+ ben protegibles. Això si, els primers metres haurem de parar atenció amb la qualitat de la roca.

Pere començant els dos llargs de IV.


L6: llarg estrella de la via. Fissura de 45 metres molt ben protegits amb spits (a mesura que anem guanyant alçada els spits estan més a prop, cosa que s'agraeix per forçar en lliure).
Llarg mantingut, molt vertical i amb algun tram ben atlètic. Algun friend petit i mitjà ens podrà ajudar a protegir a la primera meitat del llarg.

Iniciant l'últim llarg de 6c.


Al ataque!!!








Cim del Pollegó Inferior!



SAME i SIM per Ordesa preparant els campaments


Un grup de monitors d'iniciació conjuntament amb dos membres de la secció de la SAME, han realitzat una travessa pel parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido per tal de supervisar el recorregut de les travesses dels diferents grups d'iniciació que duran a terme en els campaments UEC Barcelona la segona quinzena de juliol.

El dijous dia 14 vàrem sortir de Barcelona a mig matí i ens vam dirigir a Torla on vàrem deixar el cotxe per agafar un autobús direcció a la pradera d'Ordesa. Un cop allà vam agafar la Senda de los Cazadores per arribar a Goriz donant una volta.




Després de bivaquejar en una freda nit el divendres varem culminar el cim del Monte Perdido baixant després per la cara Nord on vàrem gaudir d'una desgrimpada molt distreta, acabant al refugi del Tucarroya.




Dissabte amb les primeres llums varem descendir per la canal ben gelada per després saltar a un coll per baixar fins al Circ de Gavarnie.


Un cop allà ens vàrem dividir uns, direcció al cim del Taillon passant pel refugi de Serradetes i després arribat a Sant Nicolas de Bujaruelo. Els altres dos van dirigir-se fins al coll de Bujaruelo i baixant cap a Sant Nicolas per anar a buscar el cotxe.

Una gran Travessa amb uns paisatges magnífics i molts metres de desnivell.

Sergi Torné

Barrancs i BTT a Alquézar per Sant Joan

El dijous 23 de juny de 2016 un grup d'integrants de la UEC de Barcelona ens vam dirigir a Alquézar un cop finalitzades les nostres jornades laborals per a celebrar la revetlla en aquesta magnífica població.

El dia següent, diada de Sant Joan, sense matinar gaire i encara amb una mica de son després de la celebració, vam decidir anar a fer el barranc Formiga, un barranc aquàtic i força agraït molt típic de la Serra de Guara, on vam poder gaudir dels seus salts, tobogans, sifons i ràpels.

El dissabte ens vam dividir en dos grups per a diversificar l'activitat. Un dels grups amb la intenció de fer el Barranc del Fornocal, però vista l'escacetat d'aigua, es van dirigir a fer el Rio Vero, barranc sense dificultat tècnica aparent però molt aquàtic, on el grup de rescat va haver de treure a més d'una persona en helicòpter aquell mateix dia per lesions lleus (per sort cap de nosaltres no va prendre mal). L'altre grup, desafiant la calor imponent, van agafar les bicicletes i es van enfilar cap a San Pelegrin, on van fer una volta circular acabant amb les bicicletes al tram final del barranc del mateix riu Vero, on es van poder refrescar davant les mirades atònites de la gent que hi passejava, poc acostumada a veure bicicletes per aquells paratges.

Finalment, diumenge amb tota la tranquilitat d'uns merescudíssims dies de descans, vam recollir el campament al Càmping Alquézar i vam tornar cap a Barcelona per poder arribar a temps d'exercir el dret a vot d'una jornada electoral com aquella.

Sens dubte, van ser uns dies molt agradables i divertits que repetirem tant aviat com poguem.









Jardiland al Rocher du Midi i Béatrix a Presles

Visitem dues de les millors zones de roca calcària de la regió de l'Isère als Alps francesos. Dues vies molt continues en el 6b on la seva bona equipació (sense ser excessiva) ens deixarà gaudir de l'escalada al 100%.

Jardiland (200 m, 6b+)

La via està situada al Rocher du Midi, un gran mur de roca visible des de tota la vall del Grésivaudan. En aquesta paret ja vam realitzar la via Miditerranéenne, els bons records de la roca i el gran ambient que envolta tota l'escalada, fan que hi tornem encantats.

Material: 15 cintes.
Equipació: Completament equipada. R2, R3, R5 i R6 equipades per rapelar.
Descens: Rapelant per la mateixa via.
Observacions: Grau exigent.

Bonica via que obliga a escalar i anar tranquil en el sisè grau si volem gaudir de la via. Llarg 1, 3 i 6 excepcionals. Bona roca en quasi tota la via, sobretot en els llargs difícils. Una excel·lent opció per dies no molts calorosos, aproximació llarga però ben bonica (1h-1:30h) amb unes vistes fantàstiques de tot el massís del Belledonne.


Inici de l'aproximació.
Un cop sortim del bosc la panoràmica del massís del Belledonne està assegurada

R4

4a tirada. 
5a tirada de 5c/6a, no confiar-se gaire... Bonica trave lateral on possem l'unic tascó de la via. 
Iniciant els ràpels de baixada amb el Mont Blanc saludant desde l'horitzó.

Béatrix (200 m, 6b+)

Via situada a la gran escola de Presles al massís del Vercors. Mítica zona d'escalada esportiva i via llarga, una especie de Vilanova de Meià, molts sectors d'escalada esportiva de tots els graus i una gran paret de 200 metres on tenim vies llargues per a tots els gustos i nivells.

Material: 13 cintes.
Equipació: Completament equipada. Reunions no equipades per rapelar.
Descens: Caminant fins el cotxe (20 min).

Magnifica via de 200 metres de 6b continu sobre una roca magnifica. Els bons cantos no faltaran en tota la via, els llargs de 6b+ es deuen al lleuger desplom que trobarem en alguns llargs. Ben equipada per deixar-nos escalar amb total comoditat (ni poc ni massa). Llargs 3 i 8 increïbles, roca de primera, lleuger desplom i mooolta llargada. Com a punt dèbil: les dues vires que trobarem al llarg de la via que li resten una mica d'ambient (hi haurà qui ho agraeixi i qui pensarà que li resta emoció).

És l'única via llarga que hem realitzat a Presles, tot i així li recomanaria totalment a tots aquells que escalin tranquil el 6b/6b+.

Arribant a la R2.

L3, 45 metres de 6b+ increibles, canto i desplom!

L8, un altre llarga tirada de 40 metres.


Arribant a la R7.

Mar de pedra a la miranda dels óssos

La muralla nord-oest d'Agulles es sinònim de verticalitat, ambient i poques vies que regalin res. Un bon exemple el trobem en l'anterior piada que vàrem fer de la via Verdaguer-Sasot i el seu característic arc.
La Mar de Pedra a la monòlitica paret de la Miranda dels Óssos permet gaudir d'aquest ambient tan característic sense patir en excés, ja que és una via gens exposada i solca la paret blanquinosa pel bell mig sense trobar-hi cap lleixa o reunió no penjada per fugir del buit. Tot i ser una via sense dificultat tècnica elevada cal comptar un horari llarg ja que és una via prou feixuga. A la Guia d'escalades del vessant nord del David Hita està descrita com a bona via per practicar amb els estreps sense gaire compromís, i té tota la raó, ara bé, una cordada molt poc rodada amb l'escalada artificial té números de sortir de nit.


Ressenya de la via

Aproximació: Des de Can Maçana prenem el GR-172 direcció al monestir i poc despres de passar per sota l'agulla, a l'alçada de les Dues Puntes, ens desviem per un camí vertical amb alguna corda fixa que ens porta a peu de paret.

Material: unes 25 cintes, cinc plaquetes recuperables i dos ganxos de punta (els gota d'aigua de petzl van perfecte). Guíndola molt recomanable/indispensable.

Equipament: parabolts i espits.

Descens: desgrimpada per la cara sud de l'agulla per anar a buscar la canal entre l'Agulla dels Óssos i l'Agulla de l'Arbret.

Descripció: guanya el cim amb escalada artificial equipada amb passos d'ungla picats entre mig. Hi ha molts passos de ganxo que podrem evitar si sabem pujar a últims d'estreps decentment.

L1: és el llarg més entretingut, molts ganxejos. 45m

L2 i L3: llargs més senzills on només haurem de fer un pas de ganxo obligatori en cada un i col·locar algunes plaquetes. 25m i 40m
 
Ambient a la R3
L4: comencem per un tram d'artificial equipat amb alguna plaqueta recuperable per tombar cap a l'est i fer una sortida en lliure de IV+ senzilla fins al cim. 50m 
Ombres al quart llarg.
L5: llarg fàcil però amb roca a controlar. Primer anirem a buscar una assegurança a la dreta i després a l'esquerra. 20m