Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Jardiland al Rocher du Midi i Béatrix a Presles

Visitem dues de les millors zones de roca calcària de la regió de l'Isère als Alps francesos. Dues vies molt continues en el 6b on la seva bona equipació (sense ser excessiva) ens deixarà gaudir de l'escalada al 100%.

Jardiland (200 m, 6b+)

La via està situada al Rocher du Midi, un gran mur de roca visible des de tota la vall del Grésivaudan. En aquesta paret ja vam realitzar la via Miditerranéenne, els bons records de la roca i el gran ambient que envolta tota l'escalada, fan que hi tornem encantats.

Material: 15 cintes.
Equipació: Completament equipada. R2, R3, R5 i R6 equipades per rapelar.
Descens: Rapelant per la mateixa via.
Observacions: Grau exigent.

Bonica via que obliga a escalar i anar tranquil en el sisè grau si volem gaudir de la via. Llarg 1, 3 i 6 excepcionals. Bona roca en quasi tota la via, sobretot en els llargs difícils. Una excel·lent opció per dies no molts calorosos, aproximació llarga però ben bonica (1h-1:30h) amb unes vistes fantàstiques de tot el massís del Belledonne.


Inici de l'aproximació.
Un cop sortim del bosc la panoràmica del massís del Belledonne està assegurada

R4

4a tirada. 
5a tirada de 5c/6a, no confiar-se gaire... Bonica trave lateral on possem l'unic tascó de la via. 
Iniciant els ràpels de baixada amb el Mont Blanc saludant desde l'horitzó.

Béatrix (200 m, 6b+)

Via situada a la gran escola de Presles al massís del Vercors. Mítica zona d'escalada esportiva i via llarga, una especie de Vilanova de Meià, molts sectors d'escalada esportiva de tots els graus i una gran paret de 200 metres on tenim vies llargues per a tots els gustos i nivells.

Material: 13 cintes.
Equipació: Completament equipada. Reunions no equipades per rapelar.
Descens: Caminant fins el cotxe (20 min).

Magnifica via de 200 metres de 6b continu sobre una roca magnifica. Els bons cantos no faltaran en tota la via, els llargs de 6b+ es deuen al lleuger desplom que trobarem en alguns llargs. Ben equipada per deixar-nos escalar amb total comoditat (ni poc ni massa). Llargs 3 i 8 increïbles, roca de primera, lleuger desplom i mooolta llargada. Com a punt dèbil: les dues vires que trobarem al llarg de la via que li resten una mica d'ambient (hi haurà qui ho agraeixi i qui pensarà que li resta emoció).

És l'única via llarga que hem realitzat a Presles, tot i així li recomanaria totalment a tots aquells que escalin tranquil el 6b/6b+.

Arribant a la R2.

L3, 45 metres de 6b+ increibles, canto i desplom!

L8, un altre llarga tirada de 40 metres.


Arribant a la R7.

Mar de pedra a la miranda dels óssos

La muralla nord-oest d'Agulles es sinònim de verticalitat, ambient i poques vies que regalin res. Un bon exemple el trobem en l'anterior piada que vàrem fer de la via Verdaguer-Sasot i el seu característic arc.
La Mar de Pedra a la monòlitica paret de la Miranda dels Óssos permet gaudir d'aquest ambient tan característic sense patir en excés, ja que és una via gens exposada i solca la paret blanquinosa pel bell mig sense trobar-hi cap lleixa o reunió no penjada per fugir del buit. Tot i ser una via sense dificultat tècnica elevada cal comptar un horari llarg ja que és una via prou feixuga. A la Guia d'escalades del vessant nord del David Hita està descrita com a bona via per practicar amb els estreps sense gaire compromís, i té tota la raó, ara bé, una cordada molt poc rodada amb l'escalada artificial té números de sortir de nit.


Ressenya de la via

Aproximació: Des de Can Maçana prenem el GR-172 direcció al monestir i poc despres de passar per sota l'agulla, a l'alçada de les Dues Puntes, ens desviem per un camí vertical amb alguna corda fixa que ens porta a peu de paret.

Material: unes 25 cintes, cinc plaquetes recuperables i dos ganxos de punta (els gota d'aigua de petzl van perfecte). Guíndola molt recomanable/indispensable.

Equipament: parabolts i espits.

Descens: desgrimpada per la cara sud de l'agulla per anar a buscar la canal entre l'Agulla dels Óssos i l'Agulla de l'Arbret.

Descripció: guanya el cim amb escalada artificial equipada amb passos d'ungla picats entre mig. Hi ha molts passos de ganxo que podrem evitar si sabem pujar a últims d'estreps decentment.

L1: és el llarg més entretingut, molts ganxejos. 45m

L2 i L3: llargs més senzills on només haurem de fer un pas de ganxo obligatori en cada un i col·locar algunes plaquetes. 25m i 40m
 
Ambient a la R3
L4: comencem per un tram d'artificial equipat amb alguna plaqueta recuperable per tombar cap a l'est i fer una sortida en lliure de IV+ senzilla fins al cim. 50m 
Ombres al quart llarg.
L5: llarg fàcil però amb roca a controlar. Primer anirem a buscar una assegurança a la dreta i després a l'esquerra. 20m
Barranc del riu Glorieta




S'acosta la calor i d'alguna manera s'ha de posar a refrescar el cos! A la SAME decidim que ja és hora de posar-se els neoprens i anar a tocar aigueta! Així que ens decantem per un barranc aquàtic, però no molt complicat per començar la temporada amb bon peu, això si, amb algun saltet interessant per tal de trobar l'adrenalina de volar! Ens posem de camí cap a Alcover dissabte el matí amb un cel mig ennuvolat, a veure com es comporta el dia.

Inicialment el barranc és sec i no trobem aigua fins a la surgència de les fonts del Glorieta, on trobem el ràpel de 15, el més llarg del barranc. Aquí comença la diversió!


Barranc obert amb molta vegetació, molt bonic en certes parts, anem trobant petits ressalts i ràpels de no més de 12m, els anem superant sense gaires problemes, una mica més lents de l'esperat ja que som un grup nombrós. Fins i tot passem per dins un túnel excavat per l'erosió de l'aigua. Després de caminar una estona esquivant ressalts arribem al gorg principal i final del barranc, el Niu de l'Àliga on alguns fan el ràpel sencer, altres a mig ràpel salten al gorg i d'altres més aventurats busquen el salt estrella del barranc.

 
 
Per acabar ens quedava mitja hora de caminar fins a l'ermita del Remei, i com no podia faltar per fer l'activitat completa, una cerveseta al bar! Gràcies a tots! Als de fora i als de dins de la entitat!
 
 

Magnífic video resum de l'activitat! BOmBaS BoMbAs!!

https://www.youtube.com/watch?v=2EjmGoWhdmE


Petit Black a l'Agulla Daviu i Aneto, 60º




Ens arriben veus que diuen que cap a la zona de l'Aneto encara hi ha prou neu per a divertir-se però que la cosa durarà poc. Així que sense pensar-nos-ho dues vegades organitzem una visita llampec per aprofitar-ho, i escollim la Petit Black a l'agulla Daviu.

Ressenya del corredor

Dissabte sortim del Refugi de Puen de Coronas (1970 m) cap al mig dia i en questió de dues hores som a l'Ibon Superior de Coronas (2770 m) on ens instalem en un confortable vivac. En aquest punt ja hi havia neu. Tot i ser molt a prop de la canal, no la veurem perquè la tapa l'esperó Oest de l'Agulla Escudrier.

El nostre vivac

Ens llevem a les sis del matí per intentar evitar la neu pastosa de la primavera i ho aconseguim, sortim del vivac a les set i la neu sembla estar en perfectes condicions. Cap a tres quarts de vuit som a peu de la canal Estasen on ens encordem. 

La traça és enorme, i tot i que hi ha força gent progressem ràpid i amb seguretat i en poc més d'una hora sóm al cim de l'agulla Daviu.  Des d'aquí ja veiem el cim de l'Aneto i només ens queden algunes grimpadetes fàcils per arribar-hi.  Nosaltres vam encigalar-nos una mica però res que no s'arregli amb cinc minuts més deambulant per allà. Des del cim tenim prou bones vistes del massís del Possets, el Perdiguero i fins i tot veiem el Mont Perdut. 

Primers pendents del corredor
Corredor Petit Black
Sortida del corredor


Ara ve una de les parts més "divertides" de l'activitat. Volem baixar pel Collado de Corones i per tant hem de passar el pas de Mahoma. Tot i no tenir cap mena de dificultat tècnica si som gent més o menys bregada en grimpadetes fàcils, hi havia una cantitat enorme de gent que passava sense gaire confiança i semblava que en qualsevol moment et podia caure algú a sobre. La nostra conclusió va ser que és molt valorable baixar pel corredor Estasen i evitar el Pas de Mahoma, el descens no és que sigui més fàcil però si estem en condicions per fer-ho pot ser més segur i ràpid. Es mereix una reflexió...

En resum, una activitat molt maca per gaudir de les darreres ascensions hivernals de la temporada al nostre estimat Piri. 

Cim de l'Aneto

 

Sortida de barranquisme a Valls!!


DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:

Comença la calor i a la UEC de Barcelona ens agrada refrescar-nos de la millor manera possible, fent el barranc del Glorieta.  


  Ressenya del barranc

LLOCSituat prop del poe Valls, Tarragona.

DATA: Dissabte 11 de juny, ens trobarem davant el local de l'entitat a les 08:30h. Per tal d'organitzar els cotxes, coneixe'ns i parlar una mica del material i tècnica de barrancs quedem el dimecres 8 de juny a les 21h al local de la UEC. Si no podeu assistir-hi poseu-vos en contacte amb la secretaria de l'entitat.

Soci UEC: 1€
Soci virtual: 11€
No soci:15€ (Soci de cap de setmana i assegurança)

TRANSPORT: Cotxe particular

MATERIAL NECESSARICal portar arnès, casc, neoprè de barrancs complet, rapelador i vaga d'ancoratge.  Si no disposeu del material podeu llogar a les botigues especialitzades:  Vèrtic (Carrer Rocafort, 135, 08015, Barcelona) Balmat (Gran Via de les Corts Catalanes, 527, 08011 Barcelona) o Jom Big Wall (Carrer Enamorats, 39, 08013, Barcelona).

COM APUNTAR-SE: Per apuntar-se cal:

1. Omplir el següent formulari abans del 8 de juny.


https://docs.google.com/forms/d/1l3-oIe5NCdsEBRH3bhnC6OEIdFQom6ObcGNqFzDie3I/viewform?usp=send_form
2. Fer el pagament (el mateix dia de la sortida).

Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

OBSERVACIONSÉs imprescindible estar assegurat. Per més informació o dubtes sobre el material podeu trucar a secretaria o enviar un e-mail a same@uecbarcelona.org

Canal Nord a la Maladeta, 55º / IV

Ens llevem dissabte dia 28-05-2016 molt motivats, havent dormit poc, això no ens impedeix fer-nos la motxilla i esmorzar en un moment. Ens calcem i enfilem la pujada cap a la Renclusa amb els esquís a l'esquena.

Una vegada superat el refugi ja ens calcem els esquís, comencem l'ascenció cap al glaciar de la Maladeta, deixant els portillons a mà esquerra amb una neu molt digne per ser 28 de maig.

En 3h arribem al peu del nostre objectiu (són les 10.30h ), la canal nord de la Maladeta. A la base de la canal aprofitem per fer la parada de rigor, contemplar les vistes, menjar alguna coseta, col·locarnos l'arnes i tota la ferralla, i grampons i piolets en mà començar a tirar cap amunt.


   Maladeta Oriental, al Centre la Canala Nord, a l'esquerre la Canal de la Rimaya

Envoltats d'una meteorologia prou bona, comencem la primera part de la canal, on ja visualitzem el pas complicat de la canal, un pas de IV en mixte, que protegint-lo amb 2 tascons petits el superem sens problemes. 


Just a sota de pas de IV, buscant la millor línia

                                                                        Jordi, superant el pas de IV

Una vegada superat el pas tornem a col·locar-nos al centre de la canal sobre la poca i podrida neu que hi queda i tiro uns metres més amunt fins on trobo un parell de blocs on muntar la reunió (merlet i tascó petit).


                                                                      Bernat arribant a la reunió


                                                                                       A la reunió

Una vegada ja superat aquest primer tram continuem en ensamble (col·locant algun fissurer) per pendents continuades de entre 50-55º de neu podrida amb el pertinent gel a sota.
                                                Superat el pas de IV continuem en ensamble fins la sortida

Cap a la meitat de la canal i degut a les condicions de neu a aquestes alçades de la temporada trobem un altre petit ressalt de roca que superem sense problemes , i ja des de aquí pendent de neu contínua fins al coll, on ens esperen unes vistes espectaculars del massís de l'Aneto i tot el que l'envolta. Des de el coll una petita grimpada de II ens deixa al cim de la Maladeta Oriental.


                                                        Segon petit ressalt de roca


                                       Grimpada final des de el coll fins al cim de la Maladeta
                                                                 Al cim de la Maladeta Oriental

Des de el cim emprenem la baixada a peu fins al coll de la via normal de pujada on ens calcem els esquís per primer gaudir del descens primer de la canal de la Rimaya i després de les grans pales de neu primavera fins a la Renclusa, on traiem els esquís i arribem fins al pàrking de la Besurta a peu.


El vídeo: