Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Lady fantasia, 115m, A3. Agulla fina dels naps de baix

Per evitar el fred d'aquest hivern que ha caigut tant de cop anem a aquesta via que feia temps que teniem a la llista. Ens hem menjat 8h d'escalada amb plumón pel fred i el vent ja que el sol no va voler sortir...


Material: friends del 00 al 2 de camalot (algun 0.4 o 0.5 extra pot anar bé), tascons, tricams, una dotzena de claus variats, falques, ganxo i algun plom. Nosaltres només vam posar 4 pitons i cap plom, però vam tenir la sort de no petar casi cap plom col.locat.

Equipament: burins en prou bon estat i alguns pitons

Descripció:

Nosaltres vam entrar per una aresta de bona roca equipada amb dos parabolts fins a la R1.
La segona tirada és una fissura vertical que va desplomant amb sortida plaquera per anar a buscar la reunió. Currar-nos aquest llarg sense pitonar és un puntàs ja que estalviarem molt temps. Oju amb la roca molt crocanti en el pas per anar a buscar la fissura.
La tercera tirada, ara mateix, es podria definir com un Ae de ploms que s'han anat abandonant amb burins entre mig. Si no els volem usar tenim l'opció d'anar falcant i inventant en els nombrosos forats que hi ha. Si usem els ploms la tirada és una loteria, pots arribar a la R sense problema o tenir la mala sort de petar-ne alguns. (Nosaltres només un de primer i un de segon per sort!!!)
A la tercera tirada anem a buscar el diedre que tenim a l'esquerra i el seguim casi fins al final (final amb roca cutrilla), on sortim a l'espero de la dreta amb roca de primera. En lliure 6b. Nosaltres vam fer la reunió en les savines dels ràpels.

Tirada 1

Tirada 2, fissura que va tirant enrrera.

R1 des de la sortida de la fissura.
R2
Placa del 3r llarg.



 







Fotos, un cop més, cortesia del Jordi i l'Edu. Moltes gràcies!!!

La jornada es fa llarga i el dia curt....

Esperó dels Aglans, 125m, V+/6a

Segona de les vies que vam obrir aquest estiu a la cara Sud del Russell. Tot i no ser tant bona com la  No me mires, trobarm fissures i diedres interessants que intenten seguir sempre la línia més propera a l'esperó fins al tercer llarg on un sostre taronjós ens barrar el pas. En aquest punt, sense ganes de pitonar més del compte, vam deixar l'esperó per sortir per un diedre vertical on es troba la màxima dificultat de la via. Roca bona a excepció del final del tercer i el quart llarg.



Material: joc de tascons, joc de friends fins el 4 de camalot, aliens i algún micro. Pitons prescindible.

Equipament: tres pitons, tots en reunions.

T1: agafem la fissura de la dreta i la seguim fins la reunió, a peu d'un diedre. Un pitó a la reunió.

T2: diedre maco i que es deixa fer i protegir molt bé. Per entrar a la repissa de la reunió, el diedre es difumina i trobem els passos més delicats del llarg. Un pitó a la reunió.

T3: tirem cap a la dreta anant a buscar un diedre negrós. En aquest llarg s'ha de vigilar una mica on ens agafem. Un pitó a la reunió.

T4: seguim el diedre, ja fàcil, fins sortir de la paret.

SAME MOLA!!!


Lluís Creus, 6a/Ae



La Lluís Creus és una via que no li calen gaires presentacions. Primera via oberta l'any 1955 diuen que té més anys que repeticions... Jo no ho se del cert, però el que és segur és que no és una via que agradi a tothom. La terra i els matolls hi són abundants i el rovell ja no tant gràcies a una restauració que encara ens en deixarà veure de tant en tant.

Si tenim sort i algú ha passat fa "poc" potser ens ho trobem molt enverdissat. Nosaltres vam trobar-ho bastant xungo i sort que portàvem unes tisores de podar. Des del meu punt de vista són molt recomanables/imprescindibles.



Material: 20 cintes, 7 bagues, tascons, tricams, friends fins al #3 i estreps. Vam dur dos pitonets per si les mosques i no vam haver d'usar-los, no calen.

Equipament: restaurada amb parabolts però encara tindrem el plaer de penjar-nos de peces antigues. A les reunions mínim un parabolt.

Descripció:

L1 + L2 (55m) : Hi ha 2 línies de cordes fixes, agafem la de la dreta (va pel mig de la canal).

L2 (20m) V : Ignorem la corda fixa que va a l'esquerra, i tirem canal amunt. Superem una curta xemeneia, i un tram exposat herbós. Reunió en 2 savines just al peu de la placa.

L3 (30m) V/A0 : Tram de placa finet, i resseguim fissura amb alguns pitons.

L4 (50m) V+ : Diedre força selvàtic, i darrer tram de roca desastrosa (sort que és fàcil). Reunió dins la cova, un racó preciós.

L5 (20m) Ae IV+ : Superem la cova en una tirada aèria i espectacular. Un cop finalitza el tram de Ae, pugem uns 5 metres en lliure fàcil fins a la reunió, on hi ha 1 bolt i 2 pitons.
L6 (40m) 6a : Tirada de diedre dret i selvàtic. La reunió del nínxol la hem ignorat, i hem fet reunió uns 15 metres abans d'arribar a la xemeneia horitzontal. A la reunió hi ha 2 espàrrecs de bolt (un d'ells amb xapa recuperable) i 1 pitó.

L7 (35m) 6a : Continuem 15 metres de diedre/xemeneia vertical, i arribem al parabolt on es pot fer reunió, però prosseguim. La xemeneia horitzontal és un espectacle de tirada, i surt tot bé en lliure. Després de la savina venen uns 5 metres verticals que tampoc els regalen, i arribem a la reunió de la tirolina de la Arco Iris.

L8 (20m) V : Darrer llarg també força selvàtic (per variar), que ens porta al cim. Reunió en un arbre.


foto de Jordi Ceballos Villach.
Verd i més verd.
foto de Mateu Maglia.
Vestigis dels TIM.
foto de Jordi Ceballos Villach.
Penúltim llarg, sempre a contrallum.
foto de Jordi Ceballos Villach.
Material antic, encara guanta...
foto de Jordi Ceballos Villach.
Últim llarg

Rolling Stones, 300m, 6a A1 - Paret de Diables

La Rolling Stones va ser la primera via que assolia, l'any 1980, el cim propiament dit del Serrat de les Onze sense desviar-se de la paret principal. Això ja fa ensumar-nos una via directa, verticalíssima, i sense concessions al buit que metre a metre guanyem sota els peus.

Les últimes piades que hi havia feien força por, sobretot per l'estat del burins del sostre, però actualment es troba completament restaurada amb parabolts.



Material: 18 cintes, tascons, friends (nosaltres portàvem semàfor d'aliens i camalots fins a l'1) i algun tricam petit i microfriend pel segon llarg de la Rollings.

Equipament: completament restaurada amb parabolts. Trobarem diversos pitons, la majoria en prou bon estat. Al tram d'artificial de l'última tirada va saltar-nos un pitó, creiem que es pot passar sense pitonar tot i no ser-hi.

Descripció: via que just començar la cinquena tirada de la Sanchez Martínez es desvia a l'esquerra. La primera tirada és un sostre ben guapo que en un moment ens fa estar penjats al mig d'un buit diabòlic (jeje).

 La següent tirada, enganxem un diedre fàcil de protegir i quan portem uns 25m, a l'alçada d'un pitó, tirem cap a la placa de la dreta per la zona més evident. Passem el fil d'un esperó i un cop canviats de vessant ja veurem la reunió encara força amunt i seguim fins a un passet de mirar-nos-ho entrant a la reunió. En aquesta segona part del llarg entra algun tricam petit i micro a caldo però tot i això no val a badar.  És exposat però no perdedor.

Des de la reunió seguim el diedre fins que aquest es difumina i tirem en Ae fins a sota el sostre somital en dos tirades. L'última tirada te el seu què. Una travessa en A1 cap a l'esquerra amb dos ponts de roca i mitja dotzena de claus ens porta a un tram de placa que va disminuint de dificultat fins arribar al cim. En aquesta última tirada ens va saltar un clau en penjar-nos-hi. Creiem que s'hi pot passar sense clavar.






Passat i present


buit diabòlic

Últims passos de sostre.

Diedre T6



Trave T6 des de la reunió.


T7 i T8: molt forçables en lliure

Última tirada amb les millors vistes del possibles.

Boira de lo sud...

Conyetes mentre s'acostava la negra.

La negra.



SAME MOLA 2017







DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: La SAME MOLA és la trobada anual que dona el tret de sortida a les diferents activitats que s'organitzen durant el curs. Els membres de la SAME es reuneixen per gaudir d'un cap de setmana d'activitats, gresca i xerinola.
Un any més la trobada es durà a terme a Vilanova de Meià, on dissabte podrem combinar l'escalada i la BTT. Per la nit es preparà el clàssic sopar de germanor a l'ermita de Meià on també hi passarem la nit.

Tal com hem fet els altres anys, aquest cop us proposem venir disfressats d'animals, ja siguin de muntanya, marítims...

LLOC: Vilanova de Meià.                  

DATES: 7 i 8 d'octubre.        
    
NIVELL: Tots els nivells.

PUNT DE TROBADA: Dissabte a les 19h a l'ermita de Meià o qui vulgui fer activitat que vingui a la reunió de dimecres dia 4 a les 8 del vespre per concretar.

PROGRAMACIÓ DE L'ACTIVITAT:

Dissabte 7 d’octubre
  • Trobada popular
                Punt de trobada: 19:00 h a l’ermita de Vilanova de Meià
                Sopar popular
                Xerinola!

Diumenge 2 d’octubre
  • Recollida i qui vulgui/pugui a escalaaarr!!

PREU:  15€ socis, 25€ no socis (inclou la pernoctació a l'ermita, sopar, petit esmorzar). No s'inclou el preu del transport.
   
TRANSPORT: Cotxe particular.

COM APUNTAR-SE?: Per apuntar-se cal:

      1. Fer el pagament de la sortida. Es pot fer de dues maneres:
  • Mitjançant un ingrés bancari al número de compte 2100 1391 98 02 00067039 indicant el nom del participant.
  • A la secretaria de l’entitat (consulteu els horaris a la web)
      2. Omplir el seguent formulari: 

    https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSem-ht92DxetKjkXec8KIStjeYqBnD-IBSJYaoywaF5TPS-LQ/viewform?usp=send_form

Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ:  dimecres 4 d'octubre a les 20:30 h. Totes aquelles persones inscrites més tard d’aquesta data no tindran garantida la plaça a la sortida.

OBSERVACIONS: 
Dimecres 4 de setembre al local de la UEC es farà una reunió per tal d’organitzar cotxes i activitats.
Cada persona cal que porti:
  • Got
  • Plat i coberts
  • Màrfega
  • Sac
Per més informació podeu trucar a l’entitat o bé enviar un mail a same@uecbarcelona.org.



Resultat d'imatges de oso perezoso
Resultat d'imatges de besugo



Resultat d'imatges de mandril

Antonio Garcia Picazo a la Bessona Inferior, 6b, 115m

Una altra via d'aquesta espectacular cara de la Bessona Inferior. Aquesta just a l'altra banda de la paret que l'Aromas. És molt bona i  variada, ens farà escalar des del primer a l'últim metre ja sigui amb placa de la fina o cantos dels bons.

Ressenya (Gràcies per la foto Jordi!)

Material: una desena de cintes i estrep per l'últim llarg.

Equipament: parabolts i algun pitó.

Descripció: per trobar el primer llarg cal anar casi a peus de l'aresta nord de la bessona. El primer llarg comença per una placa molt fina i des de terra ja veiem dos parabolts lluents. A partir de la primera reunió l'escalada es converteix en una escalada vertical i amb canto excepte algun passet més fi i de col·locar-se al segon llarg. En trams de V+ s'ha d'escalar de veritat i en els graus que passen el V+ no s'hi regalen els A0.


I aquí unes fotos que ens va fer el Picazo al 3r llarg des de l'aresta Brucs de l'Arbret:

Verticalitat i canto




Integral Sandinista al Pilar del Segre


Al Pilar del Segre sembla que tot sigui a base de pedal  que la via més fàcil per pujar-lo és la clàssica "Mi primer amor" (Ressenya). Mentida!! La "Integral Sandinista" deu ser la via més múrria que hem escalat ja que entre tants sostres i pedalades puja amb un grau en lliure assequible. Ara bé, no ens haurà d'importar fer traves...





Material: algun friend mitjà (alien vermell), una desena de cintes i vagues per sabines.

Equipament: pitons, burils, espits, parabolts, químics... Trobarem moltes reunions esportives a mesura que fem la trave. Els passos de la via estan equipats amb escarpies i la R3 la fem en una sabina sota els nostres peus.

Descripció: trobar el primer llarg pot ser difícil ja que està envoltat de vies d'esportiva. Des de qualsevol reunió d'aquestes vies es pot seguir i enganxar la feixa que seguirem fins que s'acaba a la R3. La quarta tirada es maca, però justament equipada i farà que pensem dues vegades per on anar a mesura que les panxes van apareixent. A partir de la R4 seguim per la "Mi primer amor" (Ressenya).


T1

 
T2

T4


SAME MOLA!!!

Nova apertura: No me mires a la Sud del Russell (205m, 6b)




Feia molt temps que teniem clitxades algunes línies per obrir en aquesta paret del Pirineu Aragonès. Aquest estiu, després de dos anys d'espera per fi hem anat a finiquitar aquest tema pendent i ens hem trobat, amb força sorpresa, una via prou bona amb un llarg central força escandalós. Una bavaresa perfecta que va tirant enrera a mesura que anem guanyant metres i amb cantell enoorme!!
És una via de bon assegurar i amb roca molt bona en les quatre primeres tirades.


Ressenya de la via

Material: joc de tascons, joc de friends fins el 3 de camalot repetint del 0.5 al 3. El 4 pot anar be, nosaltres el portavem. Pitons prescindibles tot i que pot anar bé una V o U petita per la sortida de la R3

Equipament: quatre pitons i un pont de roca.

T1: agafem el marcat diedre fissurat i per entrar a la repisa de la dreta on fem la reunió, fem una travessa anant a buscar un mur amb bons cantos. Reunió de flotants.


T2: diedre vertical i abans d'arribar a la reunió curta xemeneia. Un pitó a la reunió.

T3: per entrar a la bavaresa superem uns primers passos protegits amb un pitó. Pas delicat d'assegurar per la terra i la molsa que de ben segur tornarà a creixer. Després, bavaresa espectacular que anirà des dels micros fins el 4 de camalot al final. Sortint de la bavaresa creuem la canal anant a fer la reunió a uns grans blocs. Reunió sobre flotants, dos pitons i un pont de roca a la tirada. (obligat V+/A1)

T4: anem a buscar la xemeneia de la dreta i fem reunió on poguem a la repisa posterior. Reunió en flotants, un pitó a la tirada.

T5 i T6: campi qui pugui cap al cim pel terreny més fàcil. A nosaltres ens ha sortit de III+ amb algun pas de IV i una placa final de V. Reunió de flotants

SAME MOLA!!!

T1



Diedre de la T2


Bavaresaaaaaaa!!!!
Xemeneia final

Cordada.