Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Cap de Marimanha - Corredor N

Cap de Marimanha - Corredor Nord

Avui us proposem una bonica sortida circular que vam realitzar per la zona del pla de Beret. Tot i començar la sortida trepitjant pistes, rapidament ens endinsarem en terreny més salvatge amagats dels telecadires.
Sortirem des de el pla de Beret direcció el Clòt der Os, un cop deixem enrere els telecadires ens dirigirem al Estanhon deth Clòt der Os rodejant l'espectacular cara Nord del tuc de Vacivèr. Des d'aquest punt ja veurem el Cap de Marimanha, ens dirigirem a la seva cara Nord, i rapidament ja veurem l'entrada del corredor Nord.
Sense gaires dificultats remuntarem el directe corredor i seguirem la fàcil aresta direcció Est per arribar al cim del Cap de Marimanha.
Ja només ens quedarà treure pells i gaudir del corredor!
Per completar la sortida, un cop sortim del corredor a una alçada de 2.500 m, podem rodejar el Clòt der Os dirigint-nos cap al Sud i anar a buscar la pala Sud-Oest del Tuc de Beret.


Cara Nord del Tuc de Vaciver

Superant la corniseta final.

Cap al cim del cap del Marimanha

Comencem!

Pala Sud-Oest del Tuc de Beret

Últims metres del Tuc de Beret amb el Cap de Marimanha a les nostres esquenes.

Pic del Campo - Corredor NO



Ressenya: corredor NO al Pic del Campo vist des del pàrquing de Bonaigua.

Sortim del pàrquing de Bonaigua i comencem a remuntar les pistes de Baqueira pel lateral fins a arribar al final del telecadira de l'àrea de Peülla a 2.315 metres d'altitud. En aquest punt comencen els infernals flanquejos i els sube-baja que sortejarem com millor puguem dirigint-nos al ja intuible corredor NO del pic del Campo.
En dos llargs flanquejos ens situarem als peus del corredor, posarem esquís a l'esquena i començarem a remuntar el corredor d'uns 45-50º bastant sostinguts. A la guia de Vall d'Aran Freeride remarquen que podem trobar alguns ressalts dins del corredor i aconsellen portar corda per rapelar-los, nosaltres el vam trobar ben cobert de neu i no ens va caldrà per baixar (sí que vam veure una instal•lació de ràpel a la paret dreta del corredor).







Un cop sortim del corredor ens quedarà un petit tram d'uns 10 metres més delicats d'aresta, en aquest punt aprofitant que portàvem corda i material els vam aprofitar per encordar-nos i no tenir sorpreses (tot i així és podria fer sense).

Sortida del corredor i tramet "delicat" d'aresta.

Pics de Bassiero



Al cim gaudim de les magnífiques vistes que ens ofereix aquest cim: vall de Gerber, vall de Ruda, pics de Bassiero... Sense entretindre'ns gaire, comencem la "desgrimpada" fins a l'inici del corredor, traiem pells i a gaudir com nens fins al replà final (2.270 metres). En aquest punt posem de nou pells de foca i remuntem flanquejant alguns metres fins que veiem clar el flanqueig de baixada fins Bonaigua.









V SAME Winter Fest



DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
Torna la SAME Winter Fest, la trobada hivernal dels membres de la SAME de la UEC de Barcelona i que enguany celebra la seva 5a edició.
Aquest any la trobada tindrà lloc a la casa de Colònies de Cal Caló a la Cerdanya. Dissabte 25, durant el dia, es realitzaran diverses activitats per tots els gustos que teniu detallades més endavant, a la nit es realitzarà un sopar de germanor a Cal Caló acompanyada d'una bona dosis de gresca, xerinola i música variada. Diumenge 26 al matí, es durà a terme una sessió teòrica i pràctica sobre la recerca de víctimes d'allaus.

Durant la nit i per animar la vespreda es farà un concurs de disfresses amb la temàtica "retro-ski", seguidament podeu trobar algunes idees.



ACTIVITATS:

Iniciació al Telemarc: es realitzarà una jornada d'iniciació al telemark guiada per membres de la SAME a les pistes d'esquí d'Ordino-Arcalís (Andorra).
Dissabte a primera hora, es llogaran equips de telemarc a la Massana o Les Planes (Andorra) i seguidament ens dirigirem a les pistes d'esquí on començar la jornada d'esquí. (Calcular 29 € pel lloguer de material si no es disposa d'ell i 28 € pel forfait de dia per les pistes d'Ordino-Arcalís).

Iniciació a l'esquí de muntanya: es realitzarà una sortida d'iniciació a l'esquí de muntanya guiada per membres de la SAME (nivell mitjà en descens d'esquí obligatori).
El lloc encara està a determinar en funció de les condicions nivològiques, tot i així us podem avançar que es tractarà d'una sortida d'uns 1.000 metres màxim de desnivell positiu i un descens tranquil.
Podeu llogar raquetes en horari d'obertura al nostre local de la UEC de Barcelona.

Sortida de raquetes: es realitzarà una sortida de raquetes guiada per membres de la SAME a la Tossa Plana de Lles (2.916 m). L'itinerari s'iniciarà al Refugi Cap de Rec i per un magnífic bosc de pi negre arribarem al refugi del Pradell, des d'aquí començarem l'atac final a la Tossa Plana. (Desnivell acumulat: 1.000 m positius).


LLOC: Casa de colònies Cal Caló (Cerdanya)

DATA: 25 i 26 de març.

PUNT DE TROBADA: Dimecres 22 de març a les 20h30 al local de la UEC es farà una reunió per tal d’organitzar cotxes i explicar els detalls de les activitats.

PREU: 27 € socis, 37 € no socis. Inclou: pernoctació i sopar i begudes de dissabte nit. No s'inclou el preu del transport.

TRANSPORT: Cotxe particular.

MATERIAL NECESSARI:

Iniciació al Telemarc: esquis i botes de telemarc, pals, roba d'abric paravent i impermeable, casc, ulleres de sol, aigua, esmorzar i dinar.
Recordeu que en cas de no disposar d'equip d'esquí de telemarc el dissabte al matí se'n llogaran a diverses tendes d'Andorra (calcular uns 29 € de lloguer).

Iniciació a l'esquí de muntanya: esquis de muntanya, botes, pals, pells de foca, roba d'abric paravent i impermeable, casc, ulleres de sol, ARVA, pala, sonda, aigua, esmorzar i dinar.

Podeu llogar el material a les següents botigues:
Sortida de raquetes: raquetes de neu, botes, pals, roba d'abric paravent i impermeable, ulleres de sol, aigua, esmorzar i dinar.
Recordeu que podeu llogar raquetes en horari d'obertura al nostre local de la UEC de Barcelona.

COM APUNTAR-SE: Per apuntar-se cal:

 1. Omplir el següent formulari:



2. Fer el pagament de la sortida. Es pot fer de dues maneres:

  • Mitjançant un ingrés bancari al número de compte 2100 1391 98 02 00067039 indicant el nom del participant.
  • A la secretaria de l’entitat (C. Rocafort, 7, pral - Dilluns de 19h a 21h o Dimecres i Divendres de 19h a 22h).
Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

DATA LÍMIT D'INSCRIPCIÓ: Dimecres 22  de març a les 20:30 h. Totes aquelles persones inscrites més tard d’aquesta data no tindran garantida la plaça a la sortida.

OBSERVACIONS:
És imprescindible estar assegurat. Per més informació o dubtes sobre el material podeu trucar a secretaria o enviar un e-mail a same@uecbarcelona.org

Hiwatta a la Miranda de les Boïgues

El frontó est de la Miranda de les boïgues sempre crida l'atenció entre les fines agulles que l'envolten, i quan vam pensar en via pel diumenge de seguida va venir-nos al cap la Hiwatta, molt probablement per la guapa ressenya feta per l'Armand Ballart.

Simplement ens ha semblat una via MOLT BONA. L'hem feta tal com diu la ressenya i cal dir que no ens ha semblat una via exposada, està prou equipada amb parabolts tot i que en els trams més fàcils si que cal allunyar-se de les assegurances. Tot i així sembla que els A0 que marca la ressenya original no acabarien de ser-ho del tot... cal escalar. 



Material: 13 cintes.

Equipament: Parabolts i un burí en l'últim llarg.

Descripció:

T1: comença més o menys darrera de l'Aglà. Comença fàcil i després de la trave es posa tieso i podrem gaudir d'una escalada amb cantos, cantets, forats, foradets...
T2: sortim per l'esquerra de la bauma on hem muntat la reunió. Es deixa anar fent excepte cap al final del llarg on en una panxeta força fina ens farà apretar de valent.
L' Albert amb la segona tirada per davant

 
Inici de la segona tirada
T3: a les ressenyes s'hi indica un merlet a la dreta de la reunió. Nosaltres hem vist un bolt igual que els de la via a l'esquerra de la reunió. Es faci per on es faci no canvia gaire. Anem fent fins una panxeta més dura i després anirem tirant de forma lògica cap a l'aresta brucs fins arribar al cim.
T3, merlet

Corredor NO (couloir Banane) a la Punta Alta de Comalesbienes

Corredor NO o couloir Banane a la Punta Alta.

Sortim a les 8:30 direcció la Punta Alta i en una hora i mitja ens plantem a l'anomenada "cantera" a l'inici del barranc de Comalesbienes. En aquest punt travessem el riu cap al sud i comencem a pujar per un dens bosc de bedolls (remarcar que a l'hivern pugem per la banda contraria al camí d'estiu). Rapidament el bosc es va obrint i seguim pujant amb més facilitats fins a deixar l'estany de Comalesbienes a la nostra dreta (3h30 fins aquí).
Després d'una llarga pausa, sota un sol abrasador i sense la protecció del bosc, encarem l'última pujada de 400 m fins al cim. Un cop al coll que separa la Punta Alta i el Pic de Comalesbienes, visualitzem l'estètic corredor NO del qual no teníem coneixença (couloir Banane en algunes ressenyes).


Letals 400 metres finals d'autèntica cara sud.
Un cop al cim, al qual arribem a les 14h30, gaudim de les vistes i sense entretindre'ns gaire comencem a preparar l'improvisat descens pel corredor NO. Mirem unes ressenyes per internet, estudiem el mapa... i finalment ens decidim per aventurar-nos al "desconegut".


El corredor NO apareix al nostre davant... qui es podria resistir?

Tram d'aresta final abans del cim.

Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m).


Encarem el couloir amb una primera part de neu pols que més endavant dóna pas a una neu més treballada pel vent. Un cop sortim del corredor, uns bons pendents de neu pols ens porten al barranc de Comalespasa per on baixem amb més cura ja que no tenim ni idea de per on sortirem. Sense gaires complicacions trobem la sortida del barranc per la banda esquerra, després d'un petit pas delicat que no tenim ni idea de com es troba en altres temporades arribem a l'estany de Cavallers.
Finalment, després de 9h i mitja d'activitat arribem de nou al cotxe amb un bon somriure d'orella a orella.

Increible baixada i neu per la cara NO de la Punta Alta.

Pirenaic a la Mòmia

Ressenya: Pirenaic a la Mòmia

Via intensa a la cara sud de la Mòmia. De caire clàssic, discorre de forma lògica la part central de la llastra principal de l’agulla, flanquejada per la Haus Estrems (a l’esquerra) i la Santacana (a la dreta). Ambient aeri però ben assegurada en els punts clau. En els trams de menor exigència en canvi, escassegen les assegurances.

Material: joc de 22 cintes exprés, alguns cordinos per llaçar plaquetes massa petites pels mosquetons, estrep i joc de tascons opcional.
Equipament: majoritàriament ben equipada amb parabolts, claus i spits. Als últims llargs (5 i 6 predomina l'estil montserratí (fàcil i poques assegurances)).
Descens: per la cara nord-oest iniciem un descens guiats per un cable metàl•lic. Arribats a la instal·lació efectuem un únic ràpel llarg (55 metres).

Descripció:


L1: La via comença des del coll entre la Mòmia i la Momieta. Iniciem una travessia de 15 metres per darrera una alzina i seguim cap a l’esquerra a buscar la primera reunió, situada sobre un replà evident. La tirada està protegida amb un parabolt i un clau. (V)

Arribant a la R1.

L2:
Aquest llarg s’inicia amb una panxa exigent, ben equipada, que superem en artificial. Després del primer tram disminueix l’exigència i podem tornar a la roca per progressar en lliure en un tram de V, generosament equipat i amb un pont de roca. A mesura que avancem, la tirada augmenta de dificultat. El llarg avança amb lleugera tendència a la dreta, ben marcat per les assegurances. Trobarem la reunió després d’uns 30 metres. Reunió poc còmode. (Ae / V+ (A1)/ 6a (A0) )

Bonic llarg on trobarem tot tipus de proteccions.

L3:
Iniciem la tirada en artificial (si l’intentem en lliure 6c). El segon parabolt allunya una mica. Després progressem en  lliure amb tècnica de diedre, assequible. En total uns 25 metres. (Ae/V+)

R2

Arribada a la R3 pel diedre "guarrete".

L4: El pas clau de la tirada es troba al principi, on haurem de superar un petit desplom tot abraçant un bloc estable malgrat la seva aparença. La resta del llarg discorre per l’evident diedre on haurem de vigilar amb alguna presa descomposta. Sortim del llarg amb tendència a l’esquerra fins trobar la reunió, ara sí, còmode. Aquesta és compartida amb la via Haus-Estrems. (V+) 20 metres.

Cortés tirant del clàsic A0 a vista.
L5-L6: Fem un petit flanqueig cap a la dreta fins a situar-nos als peus d’una amable fissura però amb el primer parabolt a uns 5 metres. Mentre escalem podem veure a l’altre extrem de la llastra la fissura de la via Santacana. Aquí l’escalada es menys exigent però la compensa l’absència d’assegurances. Arribats a dalt de la llastra trobem el segon parabolt de la tirada, que marca l’inici de l’estètic tram que progressarem en bavaresa. Passada aquesta tenim l’opció de fer reunió però hem seguit amunt fins assolir el final de la via. L5 (IV+), L6 (III).

Sortint de la "xemeneia"

Bavaresa espectacular!

Couloir Directe al Fontfreda

Pic del Fontfreda: couloir en S i Directe


Quan mires el pic del Fontfreda només pots quedar meravellat pels seus dos corredors centrals. Fa anys ja vam atacar el couloir en S així que l'elecció aquest cop estava clara, couloir Directe!
Amb un temps no gaire atractiu sortim del pàrquing de Porté Puymorens direcció al Fontfreda. En alguns moments, algunes ràfegues de vent ens colpegen amb força, tot i així l'aire no és fred i en el grup tenim clar que caldrà algu més per fer-nos enrere.
Arribem al peu del corredor i possem esquís a l'esquena, aquest cop som 4, així que obrim traça corredor amunt a un bon ritme.

Amb bona neu i bon ritme... couloir amunt!


El vent fa presència, tot i així proesguim sense dubtar...



Petit resalt al tram final.

Preparem les motxilles pel descens abans d'atacar el cim.
Al tram final del corredor trobem una petita estratura que ens farà estar atents els primers metres de baixada (problema que resoldrem després...). Prosseguim fins a la sortida del corredor i per sorpresa el vent ens dóna una treva, no dubtem gaire i pels metres que queden decidim arribar al cim.
Fotos, alegria, algun cigarret i esquís als peus! Amb una neu més que correcte i que ens dòna força confiança envers les allaus comencem a baixar el couloir i a gaudir de l'anhelat moment!

Us esperem a tots el proper 18 i 19 de març a la Cursa Bassiero!!!
Primers girs amb neu una mica ventada