Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Corredor Gigoló + descens per la Vermicelle, Cambre d'Aze

Corredor Gigoló



Corredor Gigoló
Amb una fe cega en el snow forecast, i ansiosos per trobar algú de neu pols que ens faci oblidar l'arribada de la primavera, arribem a Cambre d'Aze a les 11:30. Ràpidament, ens calcem els esquís i sortim direcció cap al circ en busca de la neu pols que sempre busquem. En 2 horetes arribem als peus del corredor Gigoló, mengem alguna cosa, prenem un té calent, preparem el piolet i ens posem els esquís a l'esquena. Ha caigut molta menys neu de la que esperàvem i la neu del corredor està força dura, així que en poc més de mitja horeta ja trèiem el cap per l'últim tram de roca del corredor (ara fa menys de dos metres). La idea inicial era baixar pel mateix corredor Gigoló amb els esquís, però vistes les condicions de la neu decidim provar sort al corredor Vermicelle, a veure si aquest es deixa esquiar més. Traiem el cap per la Vermicelle i.... Bingo! Veiem el corredor bastant canviat, l'últim cop que havíem vingut era desembre, i el corredor feia poc més de 2 metres d'ample. Ara hi ha molta més neu i es pot baixar disfrutant-lo molt més.


Pujada pel corredor Gigoló:






Descens pel corredor Vermicelle:







Sortida 29 i 30 de març



ACTIVITAT: Esquí de muntanya, esquí de fons i raquetes per la zona de Panticosa, Aragó.


DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
Anirem a la vall de Tena, on podrem realitzar diverses activitats hivernals de tot tipus com: esquí de muntanya de tots els nivells, esquí de fons a les pistes de Panticosa o excursions amb raquetes.
Dormirem tots junts al refugi Casa de Piedra (guardat) i depenèn de les activitats que es volguin realitzar ens dividirem en diversos grups.
Algunes de les excursions a realitzar poden ser: Garmo Negro, Tablato, Infiernos...

LLOC: Vall de Tena, Panticosa, Aragó.

DATES: 29 i 30 de març de 2014


NIVELL: Tots els nivells.

PUNT DE TROBADA: Dissabte 29 de març a les 7:30 a la UEC de Barcelona.

PREU:  11€ socis, 15€ no socis (no s’inclou el preu del transport)
   
TRANSPORT: Cotxe particular.

COM APUNTAR-SE?: Per apuntar-se cal:

      1. Fer el pagament de la sortida. Es pot fer de dues maneres:

  • Mitjançant un ingrés bancari al número de compte 2100 1391 98 02 00067039 indicant el nom del participant.
  • A la secretaria de l’entitat (consulteu els horaris a la web)
      2. Donar la següent informació: 
     Nom, telèfon de contacte, si es disposa de cotxe, si s’és soci de l’entitat. Es pot fer de tres maneres:
  • Per correu electrònic same@uecbarcelona.org
  • Per telèfon 934.545.855
  • Presencialment a la secretaria de l’entitat

Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ: Dijous 27 de març. Totes aquelles persones inscrites més tard d’aquesta data no tindran garantida la plaça a la sortida.

OBSERVACIONS:
El temps previst per el cap de setmana és molt variant, així que depenent de la meteo variarem la zona on anar, mantenint sempre les diverses activitats hivernals que volem realitzar: esquí de muntanya, fons i raquetes. 
Per més informació podeu trucar a l’entitat o bé enviar un mail a same@uecbarcelona.org.

Fonblanca i Carroi, Andorra

Últim tram fins al cim del Fontblanca
  
Passades les 3 del migdia, ens calcem els esquís i sortim sense perdre més temps (si és que es pot) direcció al Fontblanca. Ja coneixem l’ascens i el descens, així que més preocupats per les allaus que per les hores de sol comencem a remuntar el riu del Comis Vell. En poca estona ens plantem a la coma de les Varilles on veiem que una grandiosa allau ha arrasat amb tot el que ha trobat per davant.
Sense refiar-nos ni un pèl i veient el panorama, prosseguim cap al cim al qual arribem en poc més de 2 hores i mitja des que vàrem sortir del cotxe. Hi arribem a les sis de tarda i el sol ens il·lumina amb els seus últims rajos de sol així que, abans de que s’endureixi més la neu, baixem la gran pala del Fontblanca directes a la “cabaneta del amor” on passarem la nit.


Allau al Comis Vell                                      Pala del Fontblanca


Pic del Serrera i de l'Estanyó                            Cim del Fontblanca


Ascens (vermell) i descens (verd)

L’endemà ens llevem amb força calma, vist el butlletí d’allaus i les altes temperatures decidim deixar el Comapedrosa i la canal de l’Alt per un altre dia. Ens dirigim directes a la cara Nord del Carroi als peus de Sispony. Es tracta d’un cim un mica baix (2 317m) però no per això deixa de ser espectacular.


Cara Nord del Carroi (2317m)
Ascens (vermell), descens (verd) i zona de canals (zona verda)

Ens separen 900 metres del cim i avui per sort, els podem fer a l’ombra pujant per una monòtona pista que et deixa a l’estació de telecomunicacions situada quasi al cim. Des del cim, gaudim d’unes excel·lents vistes de tota Andorra gràcies a un clar dia de sol. Per baixar prenem una petita vall per on només veiem dues traces i comencem una espectacular baixada per una neu pols que no ens esperàvem. Malauradament la baixada es va fent estreta, i junt amb la qualitat de la neu, que va de empitjorant a cada metre de desnivell fan que acabem maleint aquest últim tram d’arbres i neu pasta. 

No coneixíem aquest petit cim al centre d’Andorra, i ens hem endut una gran sorpresa. Fàcil accés, 900 metres de desnivell molt còmodes de pujar i moltes possibilitats per fer grans descensos per la seva cara Nord. En resum, hi haurem de tornar.


Arribant al cim
Descensos per tots els gustos:


 

Vistes des del cim, amb Andorra la Vella als nostres peus




 

22 hores de Gerber

Refugi de Gerber

 Quan tan sols portem 10 minuts “foquejant”, encara amb la Bonaigua a la nostra esquena, sentim un fort crit provinent de la carretera. Sens dubte es tracta de la resta del grup, amb el qual ens trobarem al Refugi de Gerber. Sense aturar-nos gaire estona i veient el temps que ens ve a sobre, prosseguim el nostre camí i comencem a remuntar la vall de Gerber amb l'esperança de poder saltar a la vall de Ruda i inspeccionar recorreguts per la Cursa del Bassiero.
Pujant per l’esquerra de la vall i estalviant-nos els llacs, arribem al Refugi de Gerber on esperem a la resta de companys. No triguen gaire en arribar, però el vent ja n’ha començat a fer de les seves i una boira s'instal·la per tots els colls de la perifèria. Molt a contracor i amb molt dia per davant, decidim fer bondat al refugi i esperar a l’endemà per intentar  la incursió a la vall del costat.
Entre cerveses, riures i visites al llac per omplir cantimplores, les hores van passant fins que arriba la nit. El vent no ha descansat en tot el dia, i alguns tímids flocs de neu comencem a fer presència quan anem a dormir.
L’endemà ens llevem amb un pamet de neu nova a tota la vall, tot i això el vent no ha parat ni un moment en tota la nit i això es nota perquè en tota la vall trobem zones molt ventades amb una neu duríssima. Tot i seguir molt emboirat sortim direcció el Coll de l’Estany Glaçat, però abans d’arribar-hi una fixació de l’esquí d’un dels companys rebenta i ens veiem obligats a baixar tots plegats per la mateixa Vall de Gerber amb els seus canvis de desnivell habituals.
Com que les ganes d’esquiar no es calmen mai, un cop deixada la vall enrere decidim baixar per la pala que porta a les Ares, gaudint d’un últim descens amb neu per estrenar. 






 




Mortiers - Vall de Galba


El dissabte sortim de Barcelona amb dues possibilitats, anar cap a Maranges i atacar el Puigpedrós o fer algun cim per la zona de Formiguères.
Per dissabte el temps no pintava massa bé, aleshores vam dedicar-lo bàsicament a reflexionar quina activitat faríem diumenge. Però no ens vam quedar de braços plegats! Després d’un bon dinar a Puigcerdà vam anar a les surgències naturals de Saint Thomas, un molt bon lloc per pensar que fer el diumenge o ideal també per anar a relaxar-se després d’una bona esquiada.
Finalment ens decidim per Formiguères, vam pujar el cim de Mortiers (2605m) i vam fer el descens per la vall de Galba.
Una cosa que té de bo aquella zona és que pots comprar un forfait a les pistes de Formiguères per una sola pujada  i amb això t’estalvies de pujar uns 500 metres per pista guanyant força temps. Un cop vam ser a dalt ens vam posar les pells i vam començar a pujar, al cap d’uns 100 metres de pujada vam arribar a un pla a dalt de la serra de Mauri i al fons es veu el pic de Mortiers i la magnífica pala per on baixaríem, que es veia en bones condicions. Fins al cim s’arriba molt bé amb un desnivell suau molt mantingut, pel mig ens vam treure les pells de foca per descendir un tros i després ens les vam tornar a posar.


Vam arribar al cim al cap d’una hora i mitja aproximadament i el vent ja començava a bufar una mica, així que no ens vam entretenir gaire i vam baixar la primera pala sud-est, calia anar una mica amb compte perquè hi havia algun tros glaçat per culpa del vent.
Després de la primera pala (sempre tendint cap a l’est) seguim a l’esquerra i ja entrem a la vall de Galba que està més protegida del vent i la neu està en molt millors condicions. Vam gaudir d’una bona baixada amb molt bona neu fins gairebé l’alçada del riu, on vam començar a flanquejar fins a arribar a la pista d’esquí de fons.
Seguint la pista vam arribar al camí (a mà dreta baixant per la pista i està marcat per traces) que torna al pàrquing de Formiguères. Ens vam tornar a posar les pells i vam pujar uns 200 metres fins al pàrquing.

 

 

Haus Estrems, 150m 6a

La Mòmia, Sant Benet

Alguna cosa ens diu que es millor deixar la motxilla al cotxe. I sort! A vegades l’estretor de la fissura no et deixa girar el cap, i la profunditat per on ens movem fa preguntar-nos si no acabarem sortint a la Santacana. És qüestió de calma... i no haver menjat massa polvorons! En qualsevol cas, la xemeneia de la Haus – Estrems serà difícil d’oblidar.





Aproximació: Des del monestir, enfilem el camí del Pas dels Francesos i anem fins a Sant Benet. Un cop allà anem en direcció a Sant Salvador, desviant-nos per passar sota la trompa de l’Elefant i arribar  a la Mòmia. La via es troba uns metres resseguint la paret cap a la dreta. L’inici és ben evident.

MaterialMitja dotzena de cintes

Equipament: La via es troba equipada... estem a Sant Benet!

Cap dins!!! L2


Descens: Un ràpel de 60m. Aquest es troba al final d’un cable que hi ha a la cara nord-oest (mirant a l’Elefant)

Observacions: La via concentra tota la dificultat en el segon llarg. És recomanable no dur motxilla, ni ferralla.


Bones vistes al 4t llarg!



Sortida del 8 i 9 de febrer

ACTIVITAT: Ascensió a la Tosseta de l’Esquella (2.857m)


DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
Deixarem els cotxes als plans de la Mollera i pujarem per la Valltova fins al refugi Joaquim Folch i Girona (2h), on passarem la nit. L’endemà pujarem a la Tosseta de l’Esquella:
- Per la ruta normal
- Pel corredor nord: 200m, mitja de 45º, màxims de 50º

LLOC: Circ d’Engorgs, Vall de Meranges, La Cerdanya.

DATES: 8 i 9 de febrer de 2014


NIVELL: Mitjà (si es va pel corredor nord), baix (si es puja per la normal)

PUNT DE TROBADA: Dissabte 8 de febrer a Meranges a les 11h

PREU:  2€ socis, 6€ no socis (no s’inclou el preu del transport)
   
TRANSPORT: Cotxe particular.

COM APUNTAR-SE?: Per apuntar-se cal:

      1. Fer el pagament de la sortida. Es pot fer de dues maneres:

  • Mitjançant un ingrés bancari al número de compte 2100 1391 98 02 00067039 indicant el nom del participant.
  • A la secretaria de l’entitat (consulteu els horaris a la web)
      2. Donar la següent informació: 
     Nom, telèfon de contacte, si es disposa de cotxe, si s’és soci de l’entitat. Es pot fer de tres maneres:
  • Per correu electrònic same@uecbarcelona.org
  • Per telèfon 934.545.855
  • Presencialment a la secretaria de l’entitat

Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ: Dijous 6 de febrer. Totes aquelles persones inscrites més tard d’aquesta data no tindran garantida la plaça a la sortida.

OBSERVACIONS: 
El refugi Joaquim Folch i Girona és un refugi lliure propietat de la FEEC, de 14 places. Disposa de taula, cadires, mantes i lliteres amb matalassos.Per més informació podeu trucar a l’entitat o bé enviar un mail a same@uecbarcelona.org.

Corredor central, Pic del Fontfreda

Pic del Fontfreda, corredor central (esquerra) i corredor directe (dreta per on pugen les traces)

Corredor Central
A les 7:00 una llum infernal il·lumina l'habitació i unes cames intenten obrir-se camí cap al lavabo passant per sobre els nostres cossos inerts. Com que no volem que ens titllin de mals hostes intentem aixecar-nos. Uns tenim la sort d’anar a esquiar; la nostra amfitriona, malauradament, ha d’anar a treballar.
Sense tenir-les totes amb la meteo, sortim direcció Porté Puymorens amb la idea d'atacar la canal nord-oest del Pic de la Fontfreda. Prop de les 10:00 comencem a remuntar les pistes de Porté seguint els remuntadors de la Vignole. De cop i volta veiem un teleesquí que puja solitari, sense ningú que el cavalqui, així que sense dubtar-ho ni un moment hi enganxo el meu cul i deixo que el meu company faci els últims 200 metres tot sol en el més pur estil alpí.
Després d'esperar 10 minuts al meu company purista al final dels remuntadors, prosseguim en direcció sud-oest fins topar-nos amb la cara nord-oest del Pic del Fontfreda,  amb les seves dues estètiques canals a la vista. Resseguim les traces d'un esquiador solitari que, per sort, es dirigeix al Corredor Directe, deixem enrere les seves traces i arribem al peu del Corredor Central.



Primer tram del corredor

Amb els esquís a l'esquena comencem a remuntar la canal amb un bon pam de neu nova i unes condicions excel·lents. Ens anem tornant en la dura feina d'obrir traça i poc a poc  anem guanyant metres en un excel·lent ambient pirinenc. Cap al final de la canal trobem un petit pas amb menys neu que superem amb relativa facilitat, que pensem que baixar-lo serà un altre cosa. Finalment sortim del corredor, i la muntanya ens rep amb unes bones batzegades de vent a la cara i uns núvols que es van aproximant, així que sense perdre gaire temps, gaudim de les vistes, gaudim del cigarret i ens preparem pel descens.
Ens posem els esquís a dalt de tot i comencem el descens lentament, però quan ens aproximem al pas més delicat que hem hagut de remuntar un mal gir em fa caure de cara i baixo 15 metres literalment de cap - Espero no picar amb les pedres, penso - i miraculosament és així. Un cop aterrat, espero que el Pietro es reuneixi de nou amb mi, que es veu que la meva tècnica de descens no l'acaba de convèncer i prefereix cuidar el seu físic. Prosseguim el descens del corredor, a partir d'aquí, molt més ample i sense cap pas complicat pel mig. Gir rere gir, acabem de baixar el corredor i gaudim d'una última pala de neu verge fins les pistes de Porté.