Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.
SORTIDA D’ESCALADA

 Imatge inserida 2

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
A la SAME de la UEC de Barcelona no volem perdre l’oportunitat de gaudir de l’arribada del bon temps per això anirem a escalar a Solius (Baix Empordà), al sector de la Roca Ponça i les Roques Bessones. La zona forma part de l’Espai d’Interès Natural i Paisatgístic de la Costa Brava. Es tracta d’un sector de roca granítica habilitat per a tots els nivells d’escalada esportiva, ideal per iniciar-se en aquest esport. Farem una breu sessió tècnica per explicar els conceptes tècnics i de seguretat elementals i posteriorment ens posarem a trepar com cal! Podeu trobar ressenyes de la zona a (http://www.filmut.com/solius/index2.html).

LLOC: Roca Ponça (Solius, Baix Empordà).

DATA: Dissabte 9 d’Abril. Ens trobarem davant del local de l’entitat a les 8h. Per tal d’organitzar cotxes i avançar l’explicació tècnica ens trobarem el dimecres 6 d’abril a les 21h al local de l’entitat. Si no podeu assistir-hi poseu-vos en contacte amb la secretaria de l’entitat.

PREU:
Soci UEC: 1€
Soci virtual: 11€
No soci: 15€ (Soci de cap de setmana i assegurança)

TRANSPORT: Cotxe particular. Per anar-hi des de Barcelona podem prendre l’AP-7 fins la sortida 9A. Des d’allà es pren la C-35 direcció Platja d’Aro i s’acaba fusionant amb la C-65. Poc després del punt quilomètric 100 (o km 8 de la C-65) a mà dreta hi ha un desviament a una carretera lateral de la qual en surt una carretera asfaltada amb la senyalització Mas Patxot. Més endavant es troba l’esplanada del pàrquing.

 Imatge inserida 3

  
MATERIAL NECESSARI: Peus de gat, talabard (arnés), casc. Si disposeu de material d’escalada addicional (cintes exprés, cordes simples, gri-gri o cinch) també ho podeu portar. Si no disposeu del material el podeu llogar en botigues especialitzades: Vèrtic (Carrer Rocafort, 135, 08015, Barcelona) Balmat (Gran Via de les Corts Catalanes, 527, 08011 Barcelona) o Jom Big Wall (Carrer Enamorats, 39, 08013, Barcelona).

COM APUNTAR-SE: Per apuntar-se cal:
1. Omplir el següent formulari abans del 6 d’abril.


https://docs.google.com/forms/d/1l3-oIe5NCdsEBRH3bhnC6OEIdFQom6ObcGNqFzDie3I/viewform?usp=send_form

2. Fer el pagament (el mateix dia de la sortida).

Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

OBSERVACIONSÉs imprescindible estar assegurat. Per més informació o dubtes sobre el material podeu trucar a secretaria o enviar un e-mail a same@uecbarcelona.org

Col de Burlan, Couloir Nord (900 m, 5.2, E2)



Ja van unes quantes visites al massís dels Écrins, però aquesta era la primera amb els esquís als peus.
I quina llastima haver-la fet amb la temporada tan avançada!
Només entrar a la vall de la Bérarde, recordes lo salvatge que és aquest massís i la solitud que s'hi respira a l'hivern. Un cop t'hi endinses per alguna de les seves valls secundaries, deixes de tenir el món als teus peus com pot semblar-te al massís de la Belledonne i et converteixes en un petit visitant rodejat d'enormes pics rocosos defensats per les seves glaceres.


Adentrant-nos vall endins seguint el Chemin de la Ville à Selle

Millor no deixar-se enganyar per l'aspecte del
couloir. Tot i veure el coll ben a prop ens separen gairebé
1.000 metres de desnivell



Massís: Écrins
Duració: 1/2 o 1 dia
Alçada: 3.200 m
Desnivell + : 1.570 m
Dificultat: 40º (500 primers metres), 45º/50º (400 metres)







Deixem el cotxe més amunt de Saint-Cristophe-en-Oisans a una alçada de 1.640 metres. Amb els esquís a l'esquena sortim direcció al refugi de la Selle fent els primers 2 km a peu fins a  aproximadament els 1.800 metres. Possem esquís als peus i prosseguim la llarga vall 3 km més fins a  trobar el couloir a la nostra esquerra.

A una alçada d'uns 2.300 metres entrem al couloir i posem de nou els esquís a la motxilla. Els primers 200 metres els superem amb facilitat, ja que les purgues han deixat la neu del couloir ben premsada. Després comença el calvari... Amb neu molt més humida i profunda, anem guanyant metres a poc a poc mentre ens anem tornant al capdavant el Paul i jo, es troba a faltar un tercer membre per facilitar la tasca!

Per molt que pugem i molts metres que guanyem, sembla que sempre queda couloir per sobre nostre, no defallim i seguim en la nostra àrdua feina, guanyant metres a poc a poc. Tot i així sempre que aixequem el cap ens veiem lluny del coll.


Superat el primer terç de couloir, encara veiem lluny el final...


Perdem de vista l'entrada del couloir, això es interminable!


Finalment després de 4 hores obrint traça i havent realitzat 800 metres de couloir decidim aturar-nos a una alçada de 3.100 metres. Només ens resten 100 metres fins al coll, tot i haver-hi una capa de neu fins al collat, no sembla ser suficient pel pas de 2 esquiadors, així doncs ens donem per satisfets i ens preparem per l'ansiada baixada.

Com de costum els primers viratges són els més tensos, tot i així un cop comprovada la consistència de la neu, agafem confiança i gaudim com uns marrecs. La neu és molt humida però es deixa esquiar molt fàcilment, després del nostre pas però, tota la canal ha acabat plena de "canaleres" formades pels rius de neu que es formen al nostre pas.

Primers girs i seguim sencers! Confiança i cap avall
Estretor a mig couloir
Les forces comencem a fallar i això també es nota de baixada.


Pensant ja en la propera... :D


Campi qui pugui al Grand Charnier d'Allevard.



37 sortides d'esquí de muntanya a l'esquena aquesta temporada, però cap com aquesta última. I és que per molts metres que facis, per molt ràpid que pugis o per molts cims que encadenis, no hi ha res com tornar a esquiar amb els companys de la SAME, amb els amics o en altres paraules, amb aquells que t'han ensenyat a gaudir de la muntanya i amb els que has compartit la teva passió els darrers 17 anys.

Dissabte ben d'hora, seguint l'horari francès i inclús amb retard tenint en compte la calurosa temporada, sortim a les 7:30 de Grenoble un estrafolari grup d'11 persones: 10 catalans, una madrilenya i un francès (que no sap el que li ve a sobre).
Després de la clàssica mitja hora que triguem a preparar-nos, per fi sortim pistes amunt direcció al Grand Charnier d'Allevard. Un cop al Col du Claran posem esquís a l'esquena i remuntem l'aresta del Petit Charnier, traiem pells i comencem a baixar-lo per derrera per anar a buscar el Grand Charnier.







Aproximació i petita cresta del Petit Charnier d'Allevard

Tornem a posar pells i comencem a remuntar l'aresta NO del Grand Charnier, poc abans del final de l'aresta una petita part del grup decideix emprendre el descens per la via normal. La resta prosseguim fins al cim on, un altre petit grup, decideix baixar del cim anant a buscar el Col du Balme.

La resta estrenyem bé les botes i ens dirigim a buscar l'entrada del couloir NO. Després de 5 minuts de discussió sobre quina és la bona entrada, finalment ens decidim per unanimitat en fixar-nos bé en l'orientació de la canal.







Cresta del Grand Charnier d'Allevard
Poc després ens tornem a trobar tot el grup als peus del Grand Charnier d'Allevard, punt on iniciem el retorn fins al cotxe que anteriorment hem deixat al Pont du Veyton a 627 metres.

8 hores més tard som al cotxe, amb 15 kilometres de distancia i 1400 metres de desnivell positiu al nostre derrera. No són els nostres millors números ni molt menys, però i lo bé que ens ho passem!?



Retorn i espera dels cotxes... practicant la combinació de cotxes per la temporada de barrancs...

Grand Colon, couloir W (4.3) + Cara N del pic de la Belle Étoile


Video resum de les dues sortides

Grand Colon, couloir W (4.3, E2)


Massís: Belledonne
Duració: 1/2 o 1 dia
Alçada: 2.394 m
Desnivell + : 1.319 m
Dificultat: 40º gran part del descens / 45º l'entrada del couloir

El Grand Colon és un petit cim ben a prop de Grenoble. Qui podria resistir-se a la seva imponent cara Oest visible des de tota la ciutat. Tot i semblar ben dreta i imposar molt respecte vist des de Grenoble un cop ens anem apropant al peu de la cara Oest, aquesta anirà perdent verticalitat i podrem imaginar mil descensos possibles sobre les seves pendents.


En el nostre cas i com de costum quan no coneixem la línia de descens, decidim pujar pel mateix couloir per planejar el descens i mirar l'estat de la neu. Sota un sol espatarrant anem guanyant metres i metres mentres imaginem la línia que més tard baixarem. El couloir en si, no és un couloir ben definit, així que ofereix moltes possibilitats de descens, moltíssimes si tenim un bon nivell d'esquí i ens va l'aventura.
Un cop superem el couloir ens quedaran uns 150 metres de pala fins a arribar al cim, des d'on podrem contemplar tota la vall, el Grand Pic du Belledonne, el massís del Vercors o el de la Chartreuse.

Descens de la cara Oest, amb un mar de núbols i el massís del Vercors al fons
Uns esquiadors arribant al cim amb el massís de la Chartreuse al fons

Foto de cim amb l'Eugenio, company italià

Pic de la Belle Étoile, cara Nord


Massís: Belledonne
Duració: 1/2 o 1 dia
Alçada: 2.718 m
Desnivell + : 1.295 m
Dificultat: Baixa

Una altra de les clàssiques del Belledonne, bon plan per anar a iniciar-se en l'esquí de muntanya o per una sortida tranquil·la per un dia d'aquells que no volem emmerdar-nos amb els esquís a l'esquena.
Sortint des de la Pleynet (estació d'esquí de les 7 laux) remuntarem una pista verda fins a aproximadament els 1.700 metres.
Des d'aquest punt abandonarem les pistes i ens dirigirem per una vall on trobarem un ampli ventall de possibilitats molt semblants: Dent du Pra, pic de la Belle Étoile, pic des Cabottes...
En qualsevol d'aquests pics trobarem bonics descensos i infinites possibilitats en cas de voler baixar per algun lloc més animat dels que tothom acostuma a seguir.


Suaus pujades fins al cim amb la Dent du Pra a les nostres esquenes
Apretent fort aquests francesos...

Un esquiador, una traça, un caràcter

Aromas a la Bessona inferior

A la imponent cara Est de la Bessona Inferior trobem un bon grapat de vies molt interessants on caldrà donar la talla. L'Aromas és la via més propera a l'esperó Sud i en els últims dos llargs estarem més a prop d'aquesta que de la cara est. No obstant, això no desmereix en absolut la via i en aquests dos llargs trobarem un parell de bombos amb molt de canto que es fan prou bé. Aquests contrasten amb els passos "plaqueros" i de fissura dels llargs inferiors.En resum, una via molt variada, molt guapa i prou exigent.
Aproximació: poc abans d'arribar al refugi Vicenç Barbé prenem la canal de les Bessones. La via s'inicia just entre la Vespa i la Bessona inferior. Al tanto no equivocar-se i pujar per una via més a la dreta equipada amb burils.
Material: joc de tascons i algun friend tipus alien únicament per la fissura del segon llarg.


Equipament: tots els llargs estan equipats amb parabolts i alguns burils i claus excepte el segon llarg, on trobarem expansions fins a l'inici de la fissura.
Descens: ràpel per l'Oest fins al coll amb la bessona superior i després una desgrimpada delicada o un ràpel per la canal que baixa cap al Nord.

Descripció: via molt variada on hi trobarem plaques, una bona fissura i uns bons bombos en els dos llargs superiors.
Tot i no ser una via excesivament exposada té alguns trams on haurem de saber navegar i anar amb cura.
Tot el que passa del V+ no és obligat però millor no anar-hi amb el grau molt just.



Grand Sorbier, couloir W (4.2)

Massís: Belledonne
Duració: 1/2 o 1 dia
Alçada: 2.448 m
Desnivell + : 1.458 m
Dificultat: 40/45º mantinguts



La sortida aquí descrita és només una de les moltíssimes opcions que podem trobar als voltants dels "lacs Robert".
Sortirem del parking de Casserousse on trobarem un únic remuntador de l'estació de Chamrousse. Remuntarem l'única pista que hi ha durant poc més de 15 minuts i en una de les corbes ens desviarem bosc endins fins a arribar als llacs Robert.
Des d'aqui se'ns obrirà un ventall de possibilitats per tots els gustos i nivells: Grand Eulier, Grand Van, Grand Sorbier, Pointe de Vaudaine...

Aproximació als llacs Robert
Arribant al llac, al devant el Gran Van
En el nostre cas, vam pujar per la via normal (combe W) del Grand Van, els últims 50 metres es tornen més drets arribant als 45º, així que depenent de les condicions uns grampons s'agrairan. Com el dia no acompanyava gaire no ens vam atrevir a baixar per l'esperó oest per anar a buscar el couloir.

Pujada per la Combe W
Combe W amb el Grand Van darrere
Entrada del couloir E, tot i la bona pinta que fa, el deixem per un altre dia...
Últim tram fins al cim

Remuntada per anar a buscar el couloir W
Vam baixar per la mateixa via de pujada fins a arribar al final de la "combe" i des d'aquí vam remuntar un petit corredor (50 metres) que ens va deixar a l'entrada del couloir W.
Pells fora! I a gaudir...

El corredor es bastant continu als 45º. Trobarem una part més estreta al començament i després  es va enxamplant a poc a poc.
Un cop als llacs Robert, tocarà tornar a posar pells i remuntar uns 250 metres per les pistes de Chamrousse (per un costat), per anar a buscar l'entrada del couloir de Casserousse. D'aquesta forma evitarem els sube-baja de l'aproximació pel bosc.

Rocher de l'Arguille, couloir SW, 5.2

Rocher de l'Arguille, Couloir SW
Foto de Boris Pivaudran creador de Masherbrum
Massís: Belledonne
Duració: 1 dia
Alçada: 2.885 m
Desnivell + : 1.852 m
Dificultat: 50º (50 metres finals) 45º (200 metres)





Sortida obligada pels amants del descensos directes, de la pendent i dels couloirs. Arribant al cim del Rocher de l'Arguille ens espereran ni més ni menys que 1.400 metres de descens èpic on empalmarem un couloir una bona pala i per acabar un espectacular gorg.

Sortirem de Martinette i remuntarem per la "combe Madame" a través d'un bonic bosc. Uns metres abans d'arribar al refugi de la Combe ens dirigirem direcció NE per la "plagne Vaumart", pujarem fins a aproximadament els 2.300 metres, punt on haurem de dirigir-nos a l'esquerra buscant un coll poc definit però bastant obvi (única llengua de neu abans que sigui tot roca).

Combe Madame

Couloir SW, Rocher d'Arguille

Des del coll ja podrem veure el couloir SW per on pujarem, abans però haurem de baixar una vintena de metres.
Un cop al peu del couloir només quedarà remuntar-lo fins al cim, els primers 200 metres es mantenen sobre els 45º, durant els últims 50 metres el pendent passa a ser d'uns 50º.
Un cop al cim ja haurem passat el pitjor... Només quedarà treure les pells i gaudir de l'espectacular baixada que farem pel couloir i empalmarem amb el gorg que no supera en cap moment els 35º.

No tot són flors i violes...
La bona companyia francesa, un gran plaer esquiar amb aquestes màquines

i la bona companyia madrilenya que tampoc falti!
Comença la diversió! Primers 50 metres delicats, després a gaudir!
Primers girs...




Bona neu dins del gorg