Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Iniciació en tècniques de descens amb cordes. Tres en ratlla a la canal Roja, Montserrat




DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
La primavera ja ha arribat, la neu comença a fondre i comença a apropar-se la temporada de les grans escalades i el barranquisme.
Des de la SAME hem preparat una sortida perquè tots els nou vinguts perdeu la por a les cordes i l'arnès i puguem afrontar amb més motivació i experiència les properes sortides que estem preparant: iniciació a l'escalada i iniciació al barranquisme.

La sortida tindrà lloc a Montserrat, a la seva cara Sud. Anirem a fer el descens del Tres en ratlla a la canal Roja, un barranc sec on trobarem ràpels curts perfectes per practicar i iniciar-se en les tècniques bàsiques de descens amb cordes.

En aquest enllaç podeu trobar informació i fotografies sobre del torrent.

LLOC: Montserrat, cara Sud.

DATA: 18 d'abril.

PUNT DE TROBADA: El dissabte 18 d'abril a les 10h a la UEC de Barcelona.

PREU: Soci UEC: 2€,  no soci: 4€  (no s’inclou el preu del transport).

TRANSPORT: Cotxe particular.

MATERIAL NECESSARI: Calçat de muntanya, arnès, rapelador (buit, placa, reverso...), casc, baga d'ancoratge i mosquetons.

COM APUNTAR-SE: Per apuntar-se cal:

 1. Omplir el següent formulari:



2. Fer el pagament (El mateix dia de la sortida).
Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

OBSERVACIONS: És imprescindible estar assegurat. Per més informació o dubtes sobre el material podeu trucar a secretaria o enviar un e-mail a same@uecbarcelona.org

Desafortunat intent a la canal NW de la Forcanada




Com ja vam fer dos anys enrere la idea és fer la canal Nord de la Forcanada, també anomenada Malh de Pois. Aquest cop decidim dormir a la petita cabana de l’Artiga de Lin amb la intenció de poder gaudir més els 1400 metres de baixada i estalviar-nos així el pes de la tenda i dels trastos.

Perilh Lauets!

Comencem a remuntar la primera allau que cada any cobreix la pista asfaltada, només ens queden 5 km més!! Mig quilòmetre més endavant ens tornem a trobar una altra allau, aquesta encara més gran. Finalment quan ja només queda un quilòmetre i mig per arribar al pla de l’Artiga ens calcem els esquís i prosseguim fins a la cabana on passem la nit.

Centre d'educació ambiental

L’endemà, sortim de la cabana ben lleugers i amb els esquís ja als peus. Comencem a remuntar l’empinada pendent que porta als estanys des Pois que a l'igual que fa 2 anys està totalment purgada per les allaus.

Pujada cap als estanys des Pois

Un cop als estanys des Pois la neu comença a tornar-se més dura, fins a tornar-se una completa capa neu crosta impracticable amb els esquís.
Per damunt del segon estany, posem els esquís a l’esquena i continuem a peu. Per sota la crosta de neu, 2 pams de neu tova ens dificulten molt la pujada, tot i així aconseguim arribar al peu de la canal i malauradament aquesta es troba en les mateixes condicions. Neu duríssima per tot arreu.
No ens ho pensem gaire i abandonem la idea de fer la canal. Ens calcem els esquís i comencem el descens amb molt de compte. En un flanqueig en cerca de millor neu, els cantos dels esquís fallen i faig 100 metres de cap fins que afortunadament em paro abans d’arribar a l’estany.
Sembla que no era el cap de setmana per anar de cares Nord...
Finalment arribem al refugi on recollim tot, recuperem forces i retomem els fantàstics 5 quilòmetres fins al cotxe.
No ha sigut la millor esquiada de la temporada, ni hem trobat la neu que esperàvem, tot i així un gran cap de setmana d’ensurts i canya pel cos!


Retirada abans de temps
Esquís a l'esquena per baixar!! Com ens hem de veure...


Les excavadores ens van facilitar la tornada

Canal Nord al Pic de les Valletes

Canal Nord del Pic de les Valletes

Dia de gossos… Però de què serveix lamentar-nos si ja ho sabíem des que sortíem de Barcelona...

No veiem més enllà de 3 pilones de telecadira, però no ens cal més! Esquís, piulet, grampons, corda de 7mm, arnès per si les mosques i una mica de ferralla per semblar tot pros.
Remuntem les pistes seguint el tele-arrastre de la Vignole, no sigui que trobem un de lliure i ens hi puguem enganxar.


- Un de lliure!!!! – El Pere corre com un condemnat i s’hi agafa mentre s'acomiada de nosaltres, el Joan i jo fidels al bon estil seguim remuntant amb les pells de foca (mentida podrida, vam intentar agafar-ne 2 però vam caure a terra en el nostre intent).


Un cop al final del tele-arrastre ens tornem a ajuntar els tres, ara ja no veiem ni a 2 metres, mirem la brúixola per comprovar la direcció de tornada i sortim direcció al nostre objectiu, la cara Nord del Pic de les Valletes.


Entre la boira anem palpant amb els bastons el nostre davant, no sigui que caiguem a un socavon! Finalment la boira escampa una mica i podem albirar els peus de la llarga filera de canals. Traiem el mòbil per mirar la fotografia de la canal Nord i després d’un llarg escrutini descobrim cap a quina de les canals ens hem de dirigir.




Ja estem al peu de l’esperada canal Nord del Pic de les Valletes; esquís a l’esquena, i comencem a remuntar la canal amb dos bons pams de neu nova. Entre els tres ens anem alternant per obrir traça, finalment arribem a la sortida de la canal després d’haver suat lo nostre...




Sembla que la boira vol tornar, així que abans que ho faci, ens calcem els esquís de nou i gaudim d’una de les millors baixades de tota la temporada, 200 metres de canal amb 2 bons pams de powder humit, tot i això... espectacular!


Dades tècniques:

Llargada de la canal: 200-250 metres aprox.
Pendent: 40-45º (molt a l’estil del corredor Vermicelle a Cambre d’Aze, però molt més ample)
Sortida de la canal una mica més dreta, tot i això com a molt són els últims 5-10 metres.
Amb només els grampons i un piulet (per si de cas) haguéssim fet (tot i que sempre dependrà de les condicions de la neu).

 







Participació de la UEC Barcelona a "La Dama Blanca Ski Race"



El passat diumenge dia 8 de març de 2015, un equip membres del SAME de la UEC de Barcelona, la Neus Suriñach, l'Anna Lupon i jo mateixa, vam participar a la primera cursa popular femenina d'esquí de muntanya "La Dama Blanca Ski Race" que es va organitzar a Pal, Andorra. L'organitzadora de la cursa una antiga sòcia de la nostra entitat, Laia Suriñach, va decidir que en commemoració al dia de la dona , calia fer un esdeveniment, i la veritat és que l'experiència va ser molt bona. Esperem que, si se n'organitzen properes edicions altres dones de la nostra entitat s'hi vulguin afegir.
Hi van participar gairebé un centenar de dones, va ser una jornada festiva i acompanyada també per fills, marits, amics i d'altres que van voler seguir o acompanyar a un munt de dones practicants d'aquesta modalitat de l'esquí.

En el nostre cas, era la nostra primera cursa d'esquí de muntanya i bé,  no ens podem queixar del resultat. 
Si voleu veure més informació o fotografies a continuació teniu un enllaç: https://ladamablancaskirace.wordpress.com/




De canals per Andorra



Canal Carnissera, Fontblanca (màximes de 30º)

Sortim del pàrquing de Sorteny amb la nostra peculiar velocitat (és a dir, en el temps que nosaltres ens preparem han arribat al pàrquing i sortit amb els esquís als peus 2 o 3 grups d’esquiadors).


Tot i això no ens desesperem i sortim amb bon ritme cap a la cara Est del Pic del Fontblanca. El dia no és fred que diguem, així que intentem afanyar-nos al màxim. Arribem als peus de la canal Carnissera, el nostre objectiu. Tot i el dia solejat, la neu encara està força dura, cosa que ens facilita molt les coses. Poc a poc i sense pausa remuntem la canal ben atents, no sigui que a la muntanya li doni per descarregar justament ara.




Finalment arribem a la sortida de la canal, com la majoria del grup ja hem fet cim al Fontblanca en altres ocasions, optem per baixar directament. Ens calcem els esquís i baixem la canal amb la neu ben dura, tot i això gaudim com marrecs en un parc d’atraccions. Un cop al fons de la vall toca descanset a la cabana dels Planells de Rialb i tornada al cotxe.





Canal al Pic de les Fangasses


Ens llevem a la nostra estimada cabana del Comís Vell després d’una nit no gaire freda (tenint en compte on dormim). El nostre company Pere ens ve a rebre i junts ens preparem per començar el dia.


No sabem exactament cap on dirigir-nos, així que decidim anar a inspeccionar la cara Est del Pic de les Fangasses. Agafem grampons, piulet i esquís i comencem a enfilar-nos cap a la Coma de les Varilles. Abans d’arribar a la Coma ens desviem direcció Nord per la canal de baixada del Fontblanca (si es baixa per la pala). Un cop remuntat el tub, ens trobem amb el Pic de les Fangasses. Comencem a vorejar-lo direcció Nord cap al Collet de la Coma. Finalment decidim pujar una de les canals que semblen portar a l'aresta del pic.
Un cop més, esquís a l’esquena, grampons als peus i piulet a una mà. Remuntem la canal amb la neu cada cop més tova. Arribem al final del coll i per mala sort nostre ens trobem al no-res, o més aviat, en plena cresta. Sense possibilitats de pujar més (sense corda), traiem les pells i comencem el descens.









Corredor Eclair i Vermicelle, Cambre d'Aze


Un cop més ens trobem als peus del circ de Cambre d’Aze, a veure que pesquem avui...

Ens apropem a l’entrada del corredor Eclair i Bougnagas que comencen casi al mateix lloc. En veure que una cordada tot just acaba de començar el corredor Bougnagas, decidim pujar per l’Eclair.
Trobem la neu en molt bones condicions, ni massa dura, ni massa tova, perfecte per gramponejar sense pensar gaire. A la meitat del corredor trobem un petit ressalt que superem per l’esquerra, més amunt, a la sortida del corredor, un mur de roca ens barra el pas. Per no complicar-nos gaire decidim sortir per la dreta, on una llengua de neu ens permet sortir del corredor.

Un cop a dalt del circ, ens ajuntem amb la resta de membres de la SAME que han pujat pel corredor Vermicelle, plegats acabem el dia baixant pel corredor central.


Abans de separar-nos, uns cap al corredor Vermicelle i d'altres cap al Eclair

Condicions perfectes

Passat el primer resalt

Sortida del corredor Eclair

Sortida del corredor per l'esquerra

La boira ens envolta...
La resta del grup sortint del corredor Vermicelle

Via del Quatre, Vilanova de Meià

Ressenya: Via del Quatre, Vilanova de Meià

Material: una quinzena de cintes exprés, una recuperable, semàfor d’aliens,  camalots fins l’u i un petit joc de tascons petits/mitjans ens podran ajudar força.
Equipament: hi ha dues parts molt diferenciades en la via: la primera (Ll1 i Ll2) equipada amb parabolts i algun clau; i la segona,  semiequipada amb material divers.
Observacions: oberta el 1980, és una via de tall clàssic en la segona part, i les vies que s’hi han obert posteriorment s’hi acosten molt, fins i tot massa en algun punt. Tot i que el primer tram pot semblar més exigent pel grau d’escalada en lliure, és en la segona part on trobarem els passos més obligats (V+/6a) i on hi ha més espai entre assegurances.
Traçat: la via busca tota l’estona el recorregut més fàcil,  cosa que ens farà fer  ziga-zagues.
L1: Comença amb tendència a la dreta sobre el V+, amb un pas de 6b protegit amb un clau, es pot fer sense cap problema en A0. Després del passet cal tirar cap a la dreta per terreny ja fàcil fins a la primera reunió (IV).
L2: Sense gaire dificultat a l’inici, quan ja ens trobem sota els sostres es transforma en un 6c (o A0) molt ben assegurat. Passat el sostre ens trobem amb un diedre maco i agraït fins a la reunió, que es troba a la dreta un cop disminueix la verticalitat. A partir d’aquí, canvia completament la tònica de la via.
L3: Comencem amb una travessia cap a la dreta sense gaire complicacions i quan trobem una savina tirem cap amunt superant un muret (V) per després tornar cap a l’esquerra fins que encintem un clau. En aquest punt enfilem recte cap amunt (V) fins una reunió opcional que no recomanem de fer. Si decidim continuar,  ens desviem cap a la dreta per un dels passatges que ens van semblar més macos de la via (V+) fins arribar a la reunió.
L4: S’inicia amb un pas de V+/6a protegit amb un parabolt però que caldrà escalar. Després, anem tirant per terreny vertical fins a una lleixa on farem la reunió força a la dreta (comuna amb la Chica del Martini)
L5: Caminem per la lleixa fins una panxeta amb un clau que ens marca on cal començar a pujar. Després de passar-la hi ha una placa que es fa tranquil·lament  fins que arribem a un pas obligat (V+/6a) protegit amb un cap de burí. Poc per sobre del pas trobem la reunió.
L6: Es fa sense cap complicació i només es tracta d’anar fent amb tendència a la dreta fins arribar a la reunió.
L7: Per acabar avancem a la dreta en una travessa completament horitzontal (III) fins que veiem que podem pujar pel lloc més fàcil, on ens barrarà el pas una placa força llisa però tombada just abans de la reunió.
 Descens: caminarem cap a la dreta per una lleixa fins a trobar el camí que baixa cap a la dreta de la Roca dels Arcs (direcció Nord-Est).