Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Yin - Yang al Montgròs

Via maca que aprofita la gran placa de la dreta de la coneguda Griviola Bella després de la Chop Suey. Tot i que les xapes a vegades no són als llocs més adients com es diu en d'altres blogs, via del tot recomanable.
Ressenya de la via.


Equipament: tots els llargs estan equipats amb burils, alguns semblen en bon estat i d'altres estan bastant rovellats.

Material: 13 cintes i alguna vaga i friend mitjà pel primer llarg.
Aproximació: nosaltres la vam fer desde Santa Cecília. Agafem el cami de l'arrel cap a Can Maçana i ens desviem cap al Coll del Migdia. Un cop al coll baixem per la Canal del Migdia fins a arribar a una pedra que forma una baumeta amb una pintada que indica la Paret del Montgrós. Després d'un tram de corda fixa, amb més intuició que camí arribem fins a peu de via.
Descripció: via 100% plaquera amb el grau apretat. Els burils no son excesivament lluny però de vegades costen de veure. El segon llarg, on hi trobem uns quants maillons, és obligat i dur, és on hi ha el filtre de la via. Tot i això, és millor no relaxar-se massa després d'acabar-lo ja que els dos llargs seguents també cal escalar-los.
La roca és molt bona en tot el recorregut, però en quatre ocasions ens van quedar bolos i pastilletes a les mans. Potser perquè es repeteix més aviat poc?

Al vertical 2n llarg, ambient inmillorable.
Descens: des del cim de Montgròs anem a buscar el camí que ens retorna a la Canal de Migdia


12 i 13 de novembre

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
Us proposem una sortida de cap de setmana per a fer un poc d’alta muntanya. Aprofitant que encara no hi ha molta neu,  sortirem dissabte al matí (ben d’hora ben d’hora) i pujarem a la Vall de Gerber (aquest cop sense esquís) per a fer una reconeixement de la zona a peu i aprofitar per revisar totes les instal·lacions del refugi Mataró per si cal fer res de cara a la Cursa del Bassiero.
El diumenge al matí pujarem fins al cim del Bassiero per a que tots els que hi anem gaudim i coneixem de primera mà el paratge. 


LLOC: Vall de Gerber.                  DATES: 12 i 13 de novembre.               NIVELL: Tots els nivells.

PUNT DE TROBADA: devant el local de la UEC a les 6:30 del matí.

PREU:  1€ socis, 11€ no socis. No s'inclou el preu del transport.
   
TRANSPORT: Cotxe particular.

COM APUNTAR-SE?: Per apuntar-se cal:

      1. Fer el pagament de la sortida. Es pot fer de dues maneres:
  • Mitjançant un ingrés bancari al número de compte 2100 1391 98 02 00067039 indicant el nom del participant.
  • A la secretaria de l’entitat (consulteu els horaris a la web)
      2. Omplir el seguent formulari: 
    https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSem-ht92DxetKjkXec8KIStjeYqBnD-IBSJYaoywaF5TPS-LQ/viewform?usp=send_form
Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ:  dijous10  de novembre a les 20:30 h. Totes aquelles persones inscrites més tard d’aquesta data no tindran garantida la plaça a la sortida.

OBSERVACIONS: 
Divendres 11 de novembre al local de la UEC es farà una reunió per tal d’organitzar cotxes i activitats.
Cada persona cal que porti:

-piolet
-grampons.
-sonda
-pala
-arva
-roba d’hivern.

Per més informació podeu trucar a l’entitat o bé enviar un mail a same@uecbarcelona.org.

Última de barrancs: Viu de Llevata i Les Espones

Aprofitant les últimes calors de l’estiu que ja ens ha abandonat, el 17 i 18 de setembre els de la SAME hem anat a despedir-nos (¿ja?) de la temporada de barrancs aprofitant que teníem que pujar al Pallars.
Els escollits: Viu de Llevata i Les Espones.

Tot i haver estat un estiu força sec, esperem trobar un fil d’aigua que ens permeti fer l’última remullada abans de guardar les neoprens i deixar pas als esquis.



Dissabte al matí sortim de Barna i després d’una “aturada tècnica” a Artesa per aprovisionar coques de recapte, enfilem cap al Pallars i cap a Viu de Llevata, tot mirant al cel amb dubtes.  Per sort, el temps és ben diferent al creuar a la Conca de Tremp i ens rep un cel blau i assolellat.

Com anem amb dos vehicles, fem combinació i aviat ens trobem a la capçalera del Viu pel que discorre un bri d’aigua ben fresca ploguda els dies anteriors.


Viu és un barranc aquàtic, sinuós i divertit, sense grans verticals però estret a zones on cal practicar la natació amb aigua ben freda, amb algun saltet i curts ràpels. De sobte però el riu s’asseca i ens trenca el cor... amb lo que ens estàvem divertint!!!.



Després d’uns ressalts secs, torna a aparèixer l’aigua que ens permet fer el Tarzan a l’ultim toll i finalitzar el barranc escapant-nos abans de caure a un gorg d’aigua estancada i de color gens agradable. Caminadeta curta fins al cotxe de baix, i cap a la capçalera on devorarem unes coques de les que hem comprat.
Camí del camp base a Gerri de la Sal, fem avituallament per la que serà la meva primera foundee de formatge. Quin sopar. Espectacular. La companyia més.



L’endemà fem cap a Montrós, a la Vall Fosca, la meva Vall Fosca -hola, torno a ser aquí!!- i també fem combinació de cotxes fins a la capçalera. Un breu descens fins a la llera del barranc i, també baixa aigua; freda.
Les Espones és un barranc ombrívol i relliscós, però una joia del Pirineu. Bonic, verd, exuberant de vegetació i just d’aigua. Freda, glaçada. Ressalts i curts ràpels s’encadenen entre trams de llera esculpida a la pissarra pirenaica on abunda el mineral de ferro tan característic de la zona (el veureu si feu uns quilometres vall endins fins a la capçalera del riu Flamisell a l’embassament de Sallent).

Gaudim dels tobogans i ressalts com nens tot sabent que no hi tornarem fins d’aquí uns mesos, un bon barranc per tancar la temporada amb bon gust de boca.





Acabat el descens, una paradeta a dinar a l’hotel Solé de La Pobla de Segur ens omple els paps per fer via cap a Barcelona tot esperant que nevi força a l’hivern per tenir aigües a dojo la temporada vinent.
SAME!!


SAME MOLA 2016




DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: La SAME MOLA és la trobada anual que dona el tret de sortida a les diferents activitats que s'organitzen durant el curs. Els membres de la SAME es reuneixen per gaudir d'un cap de setmana d'activitats, gresca i xerinola.
Un any més la trobada es durà a terme a Vilanova de Meià, on dissabte podrem combinar l'escalada i un petit taller dirigit sobre maniobres de seguretat en escalada i alpinisme, per la nit es preparà el clàssic sopar de germanor a l'ermita de Meià on també hi passarem la nit. Diumenge s'organitzarà una jornada dirigida d'iniciació a la via llarga per tots aquells nouvinguts que es vulguin iniciar.

Tal com hem fet els altres anys, aquest cop us proposem venir disfressats de personatges de película, ja sigui de terror, de muntanya, còmic...



Resultat d'imatges de little miss sunshine


Resultat d'imatges de aragorn



LLOC: Vilanova de Meià.                  DATES: 1 i 2 d'octubre.                  NIVELL: Tots els nivells.

PUNT DE TROBADA: Dissabte a l'ermita de Meià.

PROGRAMACIÓ DE L'ACTIVITAT:

Dissabte 1 d’octubre
  • Taller: Maniobres de seguretat en escalada i alpinisme
                Punt de trobada: 11:30 h  a la Font de la figuera (Vilanova de Meià)

  • Trobada popular
                Punt de trobada: 19:00 h a l’ermita de Vilanova de Meià
                Sopar popular
                Xerinola!

Diumenge 2 d’octubre
  • Iniciació a la via llarga: activitat dirigida per tots aquells que es vulguin iniciar en l'escalada de més d'un llarg.

PREU:  15€ socis, 25€ no socis (inclou la pernoctació a l'ermita, sopar, petit esmorzar). No s'inclou el preu del transport.
   
TRANSPORT: Cotxe particular.

COM APUNTAR-SE?: Per apuntar-se cal:

      1. Fer el pagament de la sortida. Es pot fer de dues maneres:
  • Mitjançant un ingrés bancari al número de compte 2100 1391 98 02 00067039 indicant el nom del participant.
  • A la secretaria de l’entitat (consulteu els horaris a la web)
      2. Omplir el seguent formulari: 
    https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSem-ht92DxetKjkXec8KIStjeYqBnD-IBSJYaoywaF5TPS-LQ/viewform?usp=send_form
Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ:  dijous 29 de setembre a les 20:30 h. Totes aquelles persones inscrites més tard d’aquesta data no tindran garantida la plaça a la sortida.

OBSERVACIONS: 
Dimecres 28 de setembre al local de la UEC es farà una reunió per tal d’organitzar cotxes i activitats.
Cada persona cal que porti:

  • Arnès i casc per assistir als tallers i jornades de formació de dissabte i diumenge
  • Got
  • Plat i coberts
  • Màrfega
  • Sac
Per més informació podeu trucar a l’entitat o bé enviar un mail a same@uecbarcelona.org.

Mas Brullet al Serrat del Moro (290 m, 6c)

Via arxiconeguda i amb raó. Completament diferent de la típica escalada montserratina la Mas-Brullet ens brinda una magnífica escalada en fissures i diedres tallats per alguna plaqueta i algun tram de vira que fan que les reunions siguin extremadament còmodes. La via té fama de sobada, però llevat del primer tram del segon i el setè llarg no hem trobat que n'hi hagi per gaire.

 
Ressenya de la via
Equipament: semiequipada amb claus tacs i algun parabolt.
Material: joc de friends de petits fins el número 3 de Camalot. Del tot recomanable portar el friend del 4 i algun excèntric gran pel setè llarg. Tascons prescindibles.
Aproximació: des de Santa Cecília agafem el camí de l'arrel direcció al monestir. De seguida, i just sota la paret surt un camí a la dreta que ens porta directament a peu de via.
Descens: baixem en 5 ràpels. Per trobar el primer cal baixar al bosc que tenim a l'oest just sota el cim i seguir-lo cap al nord fins a la instal·lació. Amb cordes de 60m nosaltres vam fer des d'aquí a la setena reunió, de la setena a la cinquena, de la cinquena a la segona (just), de la segona a la primera i de la primera a terra.

T1: tirada de diedre per sota un enorme bloc desprès mooolt maca. Si ens obrim bé de peus no caldrà fer casi cap encastament. Acaba per una curta xemeneia. Protegida amb tacs de fusta.

Pintoresc primer llarg.

T2: comença per una bavaresa i després d'encintar una sabina ens hi enfilem i fem un pas de 6a. Seguim per un diedre agraït de IV+ i deprés un pas de 6a abans de la reunió.

Bavaresa del segon llarg.
T3: placa inicial de 6b amb un pass llarg si anem en lliure per seguir amb una rampa terrosa fins a plantar-nos sota una fissura bavaresa molt guapa que ens porta a la reunió.

T4: puem a la vira que tenim davant i tirem cap a la dreta fins a un arbre on muntem reunió.

T5: dels dos diedres que tenim davant agafem el de l'esquerra fins a la reunió.

Cinquena tirada.
T6: pas estrany a l'inici (abans hi havia un arbre?) i després a la dreta fins a un parabolt i un tac de fusta on fem reunió fàcil de reforçar.

T7: tirada espectacular, bona fissura mantinguda i equipada amb tacs i un espit. A dalt, quan s'ajeu una mica desapareixen tots els tacs i si volem protegir mes val portar algun excèntric gran o el friend del 4.

T8: tirada dura de la via on per desgràcia el seguros estan molt fet pols, no crec que puguem caure si anem de primer. Ens va semblar acceptable fins a un tram on desapareixen els bons peus i haurem d'entaforar el braç i la cama dins l'ampla fissura.

T9: rampa fins al cim.

Fissura del penúltim llarg.

Anglada - Guillamon a l'Agulla Petita d'Amitges

Aprofitant la 6a Enfilada al Refugi d'Amitges aprofitem per a fer la nostra primera incursió a aquest magnífic racó del granit del Pirineu. Mirant ressenyes ens decidim per aquesta via, on el més destacable és el primer llarg: un diedre de 30m molt continu i vertical que haurem de suar de valent. Els seguents llargs també són bons i val més no abaixar gaire la guàrdia. Creiem que l'ultim mig llarg de la via el vam fer per la Cannabis Speed (?). 

Ressenya de la via.
Equipament: semiequipada amb claus.
Material: joc de friends de petits fins a el número 3 de Camalot. Tascons prescindibles.
Aproximació: des del refugi d'Amitges l'aproximació és evident. Nosaltres vam fer la grimpadeta fins a peu de via a pèl sense cap problema (III).
Descens: baixem en un llarg ràpel de 55m per la vessant NO.
T1: tirada vertical i mantinguda amb un pas sorpresa abans d'arribar a la reunió. Hi ha molts claus, la majoria d'època, que podem anar completant amb friends a caldo.
Durant el primer vam tenir la sort de tenir a una cordada a la Via del Roc que va fer-nos unes fotos realment guapes. Moltes gràcies per les fotos a en Lluc Pellissa !!







T2: ens entaforem dins la xemeneia que tenim davant o fem uns passos atlètics per l'esquerra. Després facil a la dreta fins a l'últim mur abans de la reunió.

T3: comencem per una xemeneia que anem fent més a dins o més enfora segons el que ens plagui. Finalment haurem de fer un pas prou impressionant cap a fora per sortir-ne.

T4: comencem per un caos de blocs a l'esquerra, enganxem una fissura amplota i després nosaltres vam tirar cap a l'esquerra per la placa amb un parell de fissures poc marcades (Cannabis Speed?).

Un cop a la canal on fem l'última reunió pujem un ressalt fàcil a la nostra esquerra i arribem a la instal·lació de ràpel.

Martí i Mateu al cim.

L'Écroulement de Baliverna a l'Éboulement d'Ailefroide (300 m, 6b+)

Acabats d'arribar a Ailefroide no parem de fullejar la guia d'escalada de la zona. De seguida els nostres ulls van cap a una foto on es veu un noi escalant un llastrot dels bons. Després de llegir una mica la descripció de la via, on llegim que és de les bones de la zona, no ens ho pensem més i anem cap a la Baliverna. Hem encertat, un bon viot amb placa tipica de la zona de primera qualitat, un parell de passets de fissura i un llarg que ressegueix una llastra enorme i penjada separada ben bé dos pams de la paret.

Topo: Baliverna a l'Éboulement d'Ailefroide (300 m, 6b+)
Equipament: Totalment equipada amb parabolts.
Material: una dotzena de cintes.
Aproximació: Des d'Ailefroide i un cop passant el pont, agafem un camí a l'esquerra que porta cap a Pré de Madame Carle. Un cop passat un rierol (pot estar sec) ja veiem la paret i hi arribem per un camí prou definit.
Descens: baixem en ràpels per la via.

T1: tirada amb un passet de col·locar-se bé en una fissura al final.
T2: pujarem a un graó per l'esquerra i ens enfrontem a una placa tallada per un sostret vertical. Pas que ens enganxa de ple anant en fred.

Segona tirada.
T3: tirada de tràmit.
T4: comencem per una placa vertical i una mica abans de la reunió ens ajudem d'un arbre per fer un pas més aviat extrany però maco.
T5: seguim una fissura per l'esquerra i després la seguim amunt. Llarg molt maco.
T6: tirada guapa, placa difícil i continuada.
T7: des de la reunió ja veiem la llastra que seguirem durant el llarg, espectacular i aèria. Passet fi per sortir a la reunió.

Martí escalant la llastra || Passet abans de la reunió de la setena tirada.

T8: comencem per una placa fina però que es fa bé, després enganxem un diedre de pressa molt fina molt maco.
Mateu i Martí al "cim".

Aresta de Cosmiques a l'Aiguille du Midi

L'Arête des Cosmiques és una ascensió molt assequible, però no per això mancada d'interès i bellesa: recórrer aquesta evident línia ens permetrà gaudir d'una escalada en ple ambient alpí envoltats dels grans gegants del massís del Mont Blanc, alhora que afinem el nostre sentit de l'orientació en roca cercant els millors passos.

Material: ​Una corda (mínim 40 metres), piolet, grampons, anells de cinta per als merlets i algun friend petit (màxim el número 1 de Camalot) per protegir els passos més complicats.

Aproximació: ​Des de l'estació superior del telefèric Chamonix–Aiguille du Midi (3776 msnm), prenem l'aresta Est–Nord­Est per després seguir la traça que baixa cap a la dreta i porta a l'àmplia plana del Col du Midi. Un cop allà, voregem el vessant sud de l'agulla i guanyem el collet on es situa l'Abri Simond (3600 msnm).

Itinerari:​ Sortint de l'Abri Simond, remuntem per uns blocs granítics que grimparem sense massa complicació, anant en lleugera tendència a la dreta per tal de vorejar la primera torre de la cresta just sota el seu cim.

Aleix als primers passos de l'aresta.


Poc després trobarem una reunió amb cadena per tal de muntar un ràpel de 20 metres que baixa per el vessant sud amb la fi d'evitar un gran gendarme que interromp l'aresta.

Martí a la instal·lació de ràpel.


Just finalitzat el ràpel travessarem horitzontalment per anar a parar a peus d'una canal força vertical (III) que superem sortint per la dreta cap a un collet nevat on haurem de parar atenció a la caiguda de pedres. Un cop allà flanquegem sense problemes un pendent nevada per la dreta d'un impressionant monòlit granític fins a arribar a peus d'un mur fissurat d'uns 4 metres, on trobem el pas clau de l'aresta, de V grau. El tram es deixa protegir fàcilment amb friends petits (el 0.5 de Camalot o l'Alien groc ens poder ser útils), i trobem una reunió opcional just sortir formada per un spit i un clau.

Martí superant l'estètic pas de V.


Un cop al replà que corona la secció, ens dirigim cap a la dreta per una xemeneia molt marcada per després ascendir cap a l'esquerra. Un cop al vessant de Chamonix, mantenim l'altura per arribar a peus d'un mur que ascendirem per un seguit de fissures diagonals que queden a mà esquerra, evitant la gelada goulotte central.

Aleix al darrer mur.
Un cop superat aquest tram, ja només ens queda avançar per una travessa sense dificultat, però dotada d'un gran ambient, amb 2000 metres de caiguda fins a Chamonix, fins a poder sortir al fil de l'aresta, que ens condueix a l'escala de mà que dóna al mirador de l'Aiguille du Midi.

Al darrer flanqueig.

Ignasi supera els últims passos amb la imponent presència del Glacier des Bossons