No escriurem una ressenya exhaustiva de la via, ja que a internet podem trobar descripcions bastant clares de cada llarg, i simplement ens estaríem repetint.
Es tracta d'una via molt maca on posarem a proba la nostra intuïció per moure'ns per la pared, és molt recomanable portar un bon parell de ressenyes per tenir clars els llargs que es volen fer, i així no fer més reunions de les necessàries.
El Joan comença a obrir el primer llarg cap a les 9:45 i al cap de pocs minuts arriba una altre cordada jove d'aragonesos que té pensat fer la mateixa via. Així que amb la pressió de no fer un embut començo a pujar el més ràpid que la pared em permet (millor no refiar-se del primer "bolo" que un agafa). La sorpresa ve, quan arribo a la primera reunió, miro capbaix, i veig que ja tinc l'aragonès a un parell de metres - Joder com anem!! - penso.
Començo a obrir el segon llarg, a falta de claus que indiquin la línia, lo millor és seguir la part més fàcil de la pared, i segurament anirem per bon camí. Intento chapar tot el que pillo per davant, mal fet, ja que quan arribo a la reunió casí no puc estirar de les cordes i trigo una bona estona en recuperar corda. Els 3 del meu darrere es deuen estar recordant de mi jeje.
Seguim pujant cada cop amb més ritme i compartint reunió amb l'altre cordada fins a la cinquena reunió, en la qual la parella d'aragonesos decideix rapelar. Es trobarà a faltar la seva companyia a les reunions, i els crits d'ànims del cap de cordada al seu company cada mig minut - Venga Chema!!! Vamos Chema!!!
Xinu, xanu, anem pujant fins que només ens queden els 2 últims llargs, aquí s'agraeixen els spits amb els que han re-equipat la via, ja que els 2 llargs restants són força llargs i els metres de via que ja s'han fet es comencen a notar.
Finalment al cap de 6 hores i mitja, arribem a dalt de tot del Fire - aleluya!!!!- ens fem les 2 úniques fotos de tota la via (perquè no es digui que hem pujat la càmera de carret per res), i comencem el descens cap al cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada