Ens comencem a
encordar encara a les fosques, a les portes del refugi Carrel, intentant evitar
les típiques aglomeracions de gent que es prepara dins del refu. Ja han sortit
un parell de cordades davant nostre. Són gairebé les 5 i les ganes de començar
a esvair dubtes i nervis poden amb el poc cafè que ens queda a la olla (de
sobre i sense sucre, com ens agrada!!!). Remuntem les primeres cadenes que
trobem, una mica nerviosos però a bon ritme. Ràpidament, atrapem a les primeres
cordades en un petit punt de confusió on ningú sap per on segueix la línia. És
ben fosc i les opcions són ben diverses: amunt a la dreta i una mica encigalats
trobem la cordada madrilenya (amb la que vam compartir bromes ‘alpinístiques’
al Carrel durant la tarda) que decideix tornar enrere on ens trobem nosaltres i
a l’esquerra s’hi ha enfilat un cordada austríaca (o això creiem). Ens posem
darrere els austríacs, els quals un cop superat un díedre decideixen fer una
petita travessa a la dreta. Ens els mirem. Sembla que no els acaba de convèncer
on els està duent. Davant nostre tenim una placa molt tombada. Decidim provar
sort i... BINGO!!! Un clau al cap d’uns metres ens fa decidir continuar en
aquella direcció. Així aconseguim avançar les dues cordades i col·locar-nos al
capdavant de la caravana.
Comença l'aventura, refugi d'Abruzzi (2 800m) Colle del Leone (3 580m)
Finalment
arribem a la cresta del Leone que separa la cara Sud i la Oest, el cel comença
a clarejar i ens alegra les vistes amb una increïble sortida de sol a 4 000
metres. Aquí el camí es torna molt més intuïtiu; davant del dubte només cal buscar
les infinites esgarrapades fetes amb grampons sobre la roca pel successiu pas
de les cordades. Cada clau que trobem ens fa sentir més a prop del cim i ens
dona més forces per seguir endavant esborrant els dubtes de la nit anterior.
Seguim la cresta trobant claus cada 15-20 metres i ràpidament ens plantem al
cim del Tyndall. Aquí el terreny és una mica més senzill i l’Edu aprofita per
descarregar pes.
Fem una petita
desgrimpada i a continuació un petit ràpel, d'uns 7 metres, que ens deixa a la
bretxa que separa el Cervino i el Tyndall. Ja només queda l'últim tram fins el
cim. Són uns escassos 200m i sembla que ja tinguem el cim a tocar. Aquí el
terreny és força vertical i l’alçada i el cansament es noten. Finalment arribem
a les últimes cadenes i escales que ens condueixen al cim. Ara ja ens ho
creiem. Remuntem aquest tram ràpidament i sense gaires problemes, amb
l'excitació al cos d'estar a punt de complir un somni.
A les 9
arribem tots sols a la creu que corona el Cervino i que et demostra que sí, que
és real i que estàs a 4478 metres d’altura, ni més ni menys. Amb el millor
temps que hem vist per la vall durant els últims 3 dies aprofitem per
relaxar-nos per primer cop des de que hem sortir del refugi 4 hores abans.
Fumem uns cigarrets, fem unes fotos de cim, parlem amb els companys que encara
dormen al càmping i gaudim del gran moment en el que portem pensant les últimes
48 hores. Qui ens hagués dit, 7 dies abans, que ara estaríem aquí, al cim del
Cervino, a la gran muntanya que dibuixen tots els nens petits.
Decidim
baixar, abans de que comenci a pujar gent per les últimes escales i cordes que
porten fins al cim i evitar així possibles esperes. Hem tardat 4 hores fins al
cim, i esperem tardar-ne 4 més per tornar al Carrel, així que, sense preses i intentant
anar segurs, comencem el descens.
Feliços després d'un grandíssim dia
Horari:
Dia 1:
Refugi dels
Abruzzis - Refugi Carrel: 3 hores
Dia 2:
Refugi Carrel
– Cervino: 4 hores (ens llevem a les 4:15, i sortim sobre les 5:00)
Cervino –
Refugi Carrel: 4 hores
Refugi Carrel
– Cervinia: 3 hores
Material:
1 corda simple
de 9mm i 60m. (creiem però més pràctic anar amb dues cordes de 30m, ja que la
majoria de ràpels no passen dels 15m)
10 cintes
llargues (aproximadament).
Placa per
assegurar-nos en alguns punts i rapelar.
Piolet
Grampons
Portàvem
alguns friends petits, però no ens van caldre, si no ens perdem i seguim en tot
moment els claus no ens haurien de fer falta.
Sobre el
refugi Carrel:
Abans de
sortir de Barcelona, no vam trobar gaire informació clara sobre el refugi, si
era lliure, guardat, quantes places tenia, si hi havia aigua per la vora...
El refugi
podríem dir que és guardat i costa 15€/nit (no es pot reservar i els guies que
hi hagi en aquell moment s’encarregaran de cobrar-nos). Dins del refugi podem
trobar olles, fogons amb gas, i una gran olla on podem anar fonent neu. Disposa
d'un gran dormitori on a cop d'ull podrien dormir més de 40 persones, amb bons
matalassos i forces mantes.
El lavabo es
troba a l'exterior, millor descobrir-lo per un mateix i no treure-li la màgia
amb grans descripcions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada