Mont Perdut desde Pineta

Nit estrellada als peus del Mont Perdut

A les 13:30 ens posem les pesades motxilles a l’esquena i comencem la nostre processó particular en direcció al circ de Pineta. Fa més de 4 anys des de que vam fer la pujada al balcó de Pineta a l’estiu, ara però, amb neu per tots cantons tot es veu diferent.

Després de grimpades, treure i posar esquís, i més d’un ensurt amb les purgues primaverals, arribem al balcó de Pineta a les 19:40, molt més tard del planejat. Les altes temperatures han provocat allaus per tot el circ, a més a més, la neu està molt pesada per això fem casi tota la pujada amb els esquís a l’esquena.

Dura sortida des de Pineta

Hotel 5 estrelles als peus del Mont Perdut

Mentre gaudim d’unes impressionants vistes de la cara nord del Mont Perdut, plantem la tenda, fonem neu i fem el sopar per recuperar i agafar forces per l’endemà.

Tenim pensat pujar per la cara nord del Mont Perdut, i si la neu ho permet, descendre-la amb els esquís als peus. Tot el pla però, se’n va en orris quan l’endemà ens llevem poc després de les 7:00. Tot i que algunes cordades comencem a pujar la primera canal de la cara nord, considerem que és massa tard per pujar-hi vistes les condicions de la neu del dia anterior. Decidim fer canvi de plans, i decidim atacar el cim pel coll del cilindre i pujar per la Escupidera o per la cresta del Mont Perdut.

Ruta de pujada per la Nord del Mont Perdut

Ruta realitzada (Pujada Verd - Descens Vermell)

Primer resalt camí del coll del Cilindre






Cresta amb el cim del Mont Perdut al darrere.

Escupidera i cim del Mont Perdut

Un cop al coll i vista l’hora, decidim dividir-nos en dos grups, uns ens en tornem cap a baix a recollir la tenda i preparar la baixada cap a Pineta que es preveu divertida. El Bernat i el Sergi, decideixen començar la cresta que des del coll del cilindre et porta fins el cim del Mont Perdut.

Des d’aquet punt comencem amb la il·lusió de poder arribar encara al cim. Tot just comença el pendent fort ens decidim a posar els grampons ja que la neu tenia un tracte més difícil tot atacant la cresta pel cantó nord. Vist que per moments aquest pendent augmentava decidim pujar sobre la cresta, fent el primer tros d’aquesta en mixt i sense encordar-nos, amb unes vistes increïbles del Mont Perdut, la Escupidera, el Cilindro de Marboré i Balcón de Pineta. L’últim tros de la cresta fins al collet de flanqueig per anar a l’Escupidera el fem encordats i sense grampons col·locant algun tascó degut a una exigència més elevada del terreny. Finalment acabem l’aventura de la cresta amb un mig ràpel, mig desgrimpada fins al coll.

Des de la cresta ja anàvem observant la baixada que ens esperava, just pel bell mig de la glacera de la cara nord del Mont Perdut, ja descartant per horari fer el cim. Ens calcem els esquís i gaudim de la gran davallada sortejant amb velocitat els dos grans contraforts sense neu de la cara nord.

Un cop reunits de nou al balcó i amb tot el material a l’esquena, ens preparem per l’última baixada de més ni menys que 1 000 metres de desnivell. La baixada fins a Pineta no està per tirar coets, així que poc a poc i amb molt d’ull comencem la baixada sobre una neu molt humida que es deixa esquiar, però que dona més d’una sorpresa en forma de purgues.

Descens pel Balcón de Pineta

A 10 minuts de  la pista que ens condueix fins el pàrquing, s’acaba la neu, així que, per últim cop en el cap de setmana, posem els esquís a l’esquena i amb un somriure d’orella a orella fem els últims 20 minuts de pista fins al cotxe, deixant a les nostres esquenes més de 2 000 metres de traces d'esquí.