Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

De canals per Andorra



Canal Carnissera, Fontblanca (màximes de 30º)

Sortim del pàrquing de Sorteny amb la nostra peculiar velocitat (és a dir, en el temps que nosaltres ens preparem han arribat al pàrquing i sortit amb els esquís als peus 2 o 3 grups d’esquiadors).


Tot i això no ens desesperem i sortim amb bon ritme cap a la cara Est del Pic del Fontblanca. El dia no és fred que diguem, així que intentem afanyar-nos al màxim. Arribem als peus de la canal Carnissera, el nostre objectiu. Tot i el dia solejat, la neu encara està força dura, cosa que ens facilita molt les coses. Poc a poc i sense pausa remuntem la canal ben atents, no sigui que a la muntanya li doni per descarregar justament ara.




Finalment arribem a la sortida de la canal, com la majoria del grup ja hem fet cim al Fontblanca en altres ocasions, optem per baixar directament. Ens calcem els esquís i baixem la canal amb la neu ben dura, tot i això gaudim com marrecs en un parc d’atraccions. Un cop al fons de la vall toca descanset a la cabana dels Planells de Rialb i tornada al cotxe.





Canal al Pic de les Fangasses


Ens llevem a la nostra estimada cabana del Comís Vell després d’una nit no gaire freda (tenint en compte on dormim). El nostre company Pere ens ve a rebre i junts ens preparem per començar el dia.


No sabem exactament cap on dirigir-nos, així que decidim anar a inspeccionar la cara Est del Pic de les Fangasses. Agafem grampons, piulet i esquís i comencem a enfilar-nos cap a la Coma de les Varilles. Abans d’arribar a la Coma ens desviem direcció Nord per la canal de baixada del Fontblanca (si es baixa per la pala). Un cop remuntat el tub, ens trobem amb el Pic de les Fangasses. Comencem a vorejar-lo direcció Nord cap al Collet de la Coma. Finalment decidim pujar una de les canals que semblen portar a l'aresta del pic.
Un cop més, esquís a l’esquena, grampons als peus i piulet a una mà. Remuntem la canal amb la neu cada cop més tova. Arribem al final del coll i per mala sort nostre ens trobem al no-res, o més aviat, en plena cresta. Sense possibilitats de pujar més (sense corda), traiem les pells i comencem el descens.