Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Trilogia del Bernat: Tres grans itineraris per pujar fins el cim (Puigmal, Punsola-Reniu i Desirée)

Ressenya: Trilogia del Bernat
Autor: Mateu Maglia


Any rere any, diverses generacions de membres de la SAME hem tingut la sort de poder compartir grans escalades en aquest imponent bloc de pedra que tant ha cridat l’atenció a tots els escaladors del país. Els darrers anys, un petit col·lectiu de la UEC de Barcelona, amb molta passió per l’escalada, el dibuix i les ressenyes, hem decidit ressenyar tres vies de la cara nord del Cavall Bernat i per donar-li un aire més èpic, ens hem pres la llibertat d’anomenar-les com... La Trilogia del Bernat!

Podríem dir que hem escollit les tres vies d’aquesta trilogia per la seva bellesa, la seva història o la seva dificultat, però mentiríem vilment. Simplement hem tingut la sort d’haver escalat aquestes 3 vies i, mentre ressenyàvem la darrera, vam pensar: doncs totes tres en un mateix dibuix quedarien prou bé.


La Trilogia del Bernat està formada per les vies:
  • Puigmal, oberta l’any 1954 per Jordi Ayats, Miquel Navarro i Jordi Àlvarez. “Peleona”, històrica, de fissures.
  • Punsola-Reniu, oberta l’any 1971 per Manuel Punsola i Jesús Reniu. Assequible, transitada, per “apretar” en lliure.
  • Desirée, oberta l’any 1979 per Joan Altamira, Xavier Nicolau i Antonio García Picazo. Divertida, assequible, variada.


Aproximació: L’aproximació fins al Cavall Bernat la durem a terme des del refugi de Santa Cecilia. Un cop deixem el cotxe agafarem el camí de l’Arrel direcció al Monestir de Montserrat. Passarem la paret de l’Aeri i la de Diables i un cop passat el Cavall Bernat, remuntarem per una petit corriol marcat amb una fita (abans d’arribar a la canal del Cavall Bernat).

  • Puigmal: Un cop situats al peu del Cavall buscarem la clara canal i ens enfilarem per ella desencordats (o no) fins trobar la primera reunió (2 parabolts).
  • Punsola-Reniu: Des dels peus del Cavall Bernat haurem de realitzar una petita grimpada de III per arribar a la R0.
  • Desirée: Per trobar el peu de via haurem d’enfilar la canal del Cavall Bernat fins a un cable que tira cap a la dreta, el seguim i ja veurem les primeres expansions de la via.


Descens: Un cop a dalt del Cavall Bernat, farem el primer ràpel de baixada que ens situarà a la berruga (20m), des d’allà realitzarem el segon ràpel per la via normal que ens deixarà a terra (60m). Ja només ens quedarà baixar la canal del Cavall Bernat (recentment re-equipada amb unes bones maromes que faciliten la baixada) fins el camí de l’Arrel.


Puigmal, 180m, 6a+/A1.


Cavall Bernat i la característica fisura de la Puigmal

Material: 18 cintes, tascons, friends fins C4 i alguna baga (útils els estreps però no imprescindibles)

Equipació: Semi-equipada. Trobarem una mica de tot: claus, parabolts, ponts de roca, tacs de fusta, Ae plens de parabolts... Els trams de fissura estan força nets. Totes les reunions són rapelables equipades amb parabolts.

Observacions: Primera via que va pujar el Cavall Bernat per la cara Nord al 1954. Segueix una linea lògica. Via molt variada: al principi seguirem una fissura durant els 4 primers llargs, per acabar amb 2 llargs d’Ae fins la moreneta.

Descripció dels llargs:

L0: Remuntarem la canal de II/IIIº, un cop passat un gran arbre que hem d’escalar agafant-nos a tot el que puguem (arrels, fulles, branques…) trobarem la primera reunió de 2 parabolts. És recomanable pujar tan com es pugui desencordats, de manera que puguem empalmar còmodament amb el primer llarg. Són uns 60m des de l’inici de la canal.

L1: Seguirem sempre canal amunt, trobarem un clau dubtós al principi del llarg, i un altre al final de tot tocant a la reunió. Llarg tranquil per els que estiguin acostumats als terrenys poc equipats i fàcil de protegir. Reunió amb 2 parabolts. V+ 35m

Arribant a la R1

L2: El llarg comença amb un petit desplom, protegit per un pont de roca, que marca el grau del llarg. Un cop superat, seguirem la fissura per terreny més senzill (IV/V) uns quants metres fins un clau. Des del clau fem una curta travessia fins la reunió. 6a+ 20m

Inici del tercer llarg

L3: Llarg molt curiós on la fissura a l’inici s’eixampla molt, però que es va fent estreta a mesura que pugem. Sortim de la reunió cap a la xemeneia. El més complicat és a l’inici que està protegit amb 3 bolts (V). Un cop superats, seguirem sempre amunt gaudint de la cada cop més estreta xemeneia (IV). Hi ha molt bones possibilitats de protecció. La reunió és força curiosa. V 30m

Ambient assegurat a la R3!

L4: Sortirem de la reunió com puguem fins un primer spit. Aquí toca sortir enfora (gran ambient!) de la xemeneia i superar el desplom en artificial (diuen que en lliure surt 7a). Un pont de roca, un gran tac de fusta i caps de burils seran algunes de les proteccions que puguem trobar en aquest tram. Útil el C4. Un cop superat només ens restaran uns metres de IV/V fàcils de protegir fins la reunió. V / A1 25m.

L5, tornada a la calma

L5, L6: A partir d’aquí la via canvia completament. Com que anàvem curts de temps vam fer els dos llargs en A0 sense mirar-nos ni les pedres; depenent de la destresa de cadascú en aquests terrenys serà necessari o no l’ús d’estreps. Tot i això els dos llargs tenen molt bona pinta per ser escalats en lliure: el primer amb un petit desplom que diuen surt de 7b i el segon, més sostingut, que li donen 7a. Ae 30m i 40m




Punsola-Reniu, 240m, V/Ae o 6c.


Material: 18 cintes.


Equipació: Via totalment equipada amb parabolts. Totes les reunions són rapelables.

Observacions: Via ben equipada de grau assequible (si és fa en A0), una de les millors opcions si no busques gaires complicacions o és el primer cop que es puja per la cara Nord del Cavall Bernat.

Descripció dels llargs:

L1: Comencem amb una primera tirada en una placa inclinada de bona roca. 50 metres. IV+

Grimpadeta fins la R0

L2: En aquest segon llarg continuem amb la tònica anterior, tot augmentant la verticalitat a mesura que ens apropem a la reunió, que es troba en una petita lleixa còmoda. IV+, 30 m.

L3: Aquí sortim per una placa amb bones mans, tot situant-nos a l'esquerra de la fissura amb algun passet atlètic en el sostre que se'ns presenta, però tot molt ben protegit, arribem a la reunió que també, com l’anterior, és de bon estar. V, 35 m.

L4: En aquest llarg ja comença la verticalitat que trobarem al tram final de la via, encara però amb bones mans i poc obligat, trobar un lloc on col·locar bé es peus ens serà de gran ajuda, cada cop trobem  més parabolts. V+, 20 m.

L5: El llarg es presenta ben dret i es nota l'alçada de la via, aquí ja es respira l'ambient d'estar penjat a una gran paret, esta molt assegurat i es pot triar anar en lliure o A0. A mig llarg  hi  trobem uns metres un xic desplomats on, seguidament, a mesura que ens apropem a la reunió, les bones preses augmenten i minva la dificultat. V/Ao o 6b+ ,35 m.

Aquí hi ha bon ambient...
Autor: Theverticalglobero

L6: Tenim davant un llarg curtet, molt vertical, es mostra amb preses petites amb uns sis metres molt difícils a vista. Completament equipat, aquest llarg també es pot fer en A0. Reunió volada amb vistes increïbles. V/Ao o 6c, 20 m.

L7: En aquest llarg, tenim un flanqueig inicial molt aeri per passar cap a la vessant nord, deixant-nos en un mur amb presa bona per acabar la gran ascensió. Hi ha una reunió just abans d'arribar al cim, però es pot anar directament al cim. IV+/A0 o 6a, 25 m.

Reunir-se amb la moreneta sempre és un plaer
Autor: Theverticalglobero


Desirée, 180m, 6a+/Ae.

Material: Si xapem tot l’artificial del quart llarg necessitarem 25 cintes, un estrep i un cordino pel merlet del mateix llarg (quan la vam repetir hi havia un cordino força ronyós que no vam poder treure)

Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau. Reunions rapelables a partir de la R3.

Observacions: Tot i que la via està equipada per no patir, exigeix una dificultat obligada de V+.

Descripció dels llargs:

Això trempa fort!


L1: Des de terra ja podem veure les primeres expansions del llarg. Comença per una placa que poc a poc va posant-se vertical fins a convertir-se en un lliure exigent just passat una balma (6c). Aquest tram es passa en V+/A0. Si fem la reunió ajaguts dins la balma no és tant incòmode. 45 m.

Tot és saber posar-s'hi

L2: Des de la reunió sortim a la dreta amb un parell de passos d’Ao (6c) per encalçar una magnífica llastra que escalarem en bavaresa (IV+). Un cop s’acaba aquesta, ens endinsem per una placa sobre el V+ amb un pas de 6a abans d’arribar a la reunió gens obligat. 40 m.

Iniciant el segon llarg

L3: Comencem el llarg amb un curt tram d’Ae o 6c+ per anar a buscar una bona placa de V amb trosset de V+/6a. Per arribar a la reunió escalarem un divertit i fàcil diedre.

L4: Llarg íntegrament en artificial si no és que som uns màquines i fem 8a+ a Ca la Mon. Quan vàrem fer-lo no faltava cap xapa. Aquí trobem el que segurament és el merlet més famós de Montserrat. 45 m.

I no és un mite, hi ha gent que passa en lliure!

L5: Últim llarg que comencem cap a la dreta primer i després cap a l’esquerra cercant el camí més fàcil (V). Seguidament superem una panxeta de 6a i ens trobem amb una magnifica fissura vertical que dura fins poc abans d’arribar a una reunió intermitja que no vàrem fer, ja que vam fer reunió directament al cim de l’agulla. 45 m.


Fotografies: Eduard Ruano, Mateu Maglia i Theverticalglobero
Ressenya: Mateu Maglia